0. Iniciant la mirada

A la pregunta què és l'ésser humà? s'ha respost, al llarg de la historia, amb diversitat de definicions o concepcions, com si hi haguessin diferents maneres de ser humà.

És clàssica la definició d’ésser humà com animal racional, i també és clàssica la de bípede implume. D’entrada i etimològicament, constatem que la paraula llatina homo significa “nascut de la terra” (de humus, terra), un significat que ens recorda que els humans som éssers de la natura i, per tant, emparentats amb tots els demés éssers vius. La paraula grega anthropos, d’altra banda, accentua el que ens diferencia dels altres éssers de la natura. El terme grec anthropos significava primitivament “el que mira cap amunt” i, segons el filòsof grec Plató, l’ésser humà ha estat anomenat anthropos perquè, a diferència dels animals, “examina el que ha vist”.

“Nascut de la terra”, i “mira cap a munt” o “examina el que ha vist” és una altra manera de dir que som animals i que som racionals. Però encara som més. S'ha dit que l’ésser humà és un vivent dotat de paraula i pensament, i que això és el que més ens defineix. S'ha dit que és l'ésser vivent que s'organitza en comunitats sotmeses a lleis. S'ha dit que és l'animal que produeix eines i instruments per produir eines. Són definicions encertades però insuficients. Cada una d'elles només descobreix trets específics de l'ésser humà. Aquest, no és un ésser definitiu i acabat; sinó en evolució i transformació constant, buscant noves maneres de realitzar-se; com si es donessin diverses formes de viure com humà.