Després de segles de preocupació per essències i per veritats absolutes, s’obrí camí una actitud de desconfiança envers les filosofies abstractes i les grans veritats. Un pioner d’aquesta actitud fou el filòsof danès Sören Kierkegaard (1813/1855) quan defensava que la primacia es troba en l’individu, en la veritat subjectiva, en l’existència autèntica.

Com es sabut, els més reconeguts protagonistes del moviment existencialista són l’alemany Martin Heidegger (1888/1976), que viurà “en mig d’un cel buit i una terra en desordre”; el francès Jean-Paul Sartre (1905/1980), abocat a situacions concretes i mostrant que l’existència té prioritat sobre l’essència; també l’alemany Karl Jaspers (1883/1969); els francesos Albert Camus (1913/1960), Gabriel Marcel (1877/1973), Simone de Beauvoir (1905/1985) i altres.

En el discurs dels filòsofs de l’existència, una sèrie de conceptes formen peces claus del seu pensament. Així, el mateix concepte existència, el concepte elecció o el concepte llibertat.

Reconstrueix part d’aquesta terminologia adjuntant a cada concepte de la columna a, els corresponents elements de les columnes b i c. 		Man Ray
Man Ray - Dalí, 1934

 
Kierkegaard
-
Heidegger
Sartre
Beauvoir
Camus

   
  a b c
1 L’existencialisme és un moviment de procedir exclusiva dels humans l’elecció, de la qual soms responsables
2 L’essència és un principi filosòfic que es desinteressa de les essències, té en la vida interior o consciència el més propi
3 La subjectivitat és la realitat existencial de temor indefinit i general centra en la singularitat existencial
4 L’existència no és un estat metafísic que expressa un model implica sempre llibertat
5 Elecció és una necessitat de prendre decisions o de projectar en base a una profunda experiència vital
6 Angoixa és una vivència sinó un acte, un esdevenir característiques del qual estan definides

7

Llibertat és una manera

 irrepetible de cada ésser humà la manera pròpia de ser dels humans

Has de començar per un concepte de la primera columna, indicar correctament el propi de la segona i acabar amb el corresponent de la tercera. A tall d’exemple, s'ha reconstruït a3 ajuntant b7 i c2.

a1 L’existencialisme és un moviment i es
a2 L’essència és un principi , les
a3 La subjectivitat és la realitat b7 i que c2
a4 L’existència no és un estat , designa
a5 Elecció és una necessitat i que
a6 Angoixa és una vivència que sorgeix
a7 Llibertat és una manera que possibilita