Des del mateix inici de Roma com Imperi (-27) sorgeixen intents de conciliació entre religions i filosofies. Són intents de conciliar o harmonitzar les religions, un conjunt de creences que es basen en una fe i parteixen d’una revelació indiscutible, amb les filosofies, un conjunt de sabers que es fonamenten en la raó i no parteixen de veritats indiscutibles.    
           
  El personatge que protagonitza amb més plenitud aquests intents és Agustí d’Hipona, nascut a l’Àfrica romana l’any 354.

Després de Plató i Aristòtil, Agustí, sant Agustí, és el filòsof més rellevant i influent. Uns vuit-cents anys després de Plató i quasi uns quatre-cents anys després de la fundació del cristianisme, Agustí concilia i harmonitza ambdues concepcions de la vida.		  
           
 

Quan el 430 Agustí mor, els vàndals l’estaven assetjant la ciutat africana d'Hipona, de la que era bisbe. Anys abans, el 410, ja havia presenciat la caiguda de les muralles de Roma pels visigots liderats per Alaric.

Agustí viu la fi d’un món, el romà, i entreveu un món nou, el cristià, els fonaments del qual ell cimentà, uns fonaments pels següents mil anys.

Si ja has llegit i captat el més bàsic sobre aquesta època i sobre Agustí d’Hipona:
[Guia]