Etiquetar sempre és una activitat arriscada: implica simplificar, reduir, perdre aspectes singulars i clarificadors. Amb l’expressió Edat Mitjana, etiquetem tot un mil·lenni; considerem deu segles com un període entre dues èpoques, quan aquestes èpoques tenen una durada bastant inferior.
Al llarg d’aquests deu segles s’han viscut moments de foscor i també moments d’esplendor. Obscurs són els primers segles, just els posteriors a la caiguda de l’Imperi romà d’Occident; però brillants i creatius són els moments de fundació de les escoles, facultats i universitats, o del sorgiment de l’art gòtic.
Més encertat que parlar de l’Edat Mitjana, una i homogènia, és parlar de tres edats mitjanes. Les vicissituds viscudes en el territori del caigut Imperi romà d’Occident, ocupat pels pobles germànics, són molt diferents de les viscudes pels pobles de l’Imperi romà d’Orient, que passarà a anomenar-se Imperi bizantí. La tercera edat mitjana, ben diferenciada de les dues anteriors, és la corresponent a l'emergent civilització musulmana.
Les relacions entre els pobles de les tres edats mitjanes són relacions d’intercanvi, així van conviure en pau durant segles jueus, cristians i musulmans, però també es donen relacions de conflicte.
Estàs convidat a fer un recorregut pel mil·lenni medieval; segle a segle, es remarquen aportacions del moment i es formulen preguntes o qüestions la resposta a les quals pots ja saber o cercar en un llibre d’Història del Pensament.
