ALTRES REVISTES INFANTILS

A més de les revistes infantils i juvenils catalanes que ja heu pogut consultar en les pàgines anteriors, aquí trobareu pràcticament totes les altres que s'editaren fins l'any 1931, en alguns casos amb una petita descripció. Algunes eren bilingües o van canviar sobtadament de llengua, com és el cas de "Belles històries" que passà a publicar-se íntegrament en castellà. En total, i comptant també les publicacions d'associacions i institucions (com la curiosa "La Formiga", la revista dels petits guardiolistes del Banc Comercial de Barcelona), des de 1904 a 1939 aparegueren poc més d'una trentena de títols diferents de premsa especialitzada per als més joves.

 

Dos anys després d'"En Patufet", l'any 1906, sortí "La Palmeta", una revista bilingüe que edità únicament 12 números i que, com es pot comprovar per la capçalera, intentava imitar "En Patufet".

Observeu que les portades d'algunes de les altres revistes- noms, estils...- denoten també la influència d'"En Patufet".

De l'agost al desembre de 1906, van sortir els 19 números de "L'Escolanet", el setmanari dirigit per Salvador Oliveras Roig que tenia dotze pàgines i que, com era habitual, contenia contes, rondalles, historietes i acudits. Emili Graells, més tard director de "Sigronet", se n'encarregava de les històries més llargues. Els il·lustradors eren Ferran, Gamba, Miss, F. Pascual, Biga, Marcel Riera...
En blanc i negre, "Una vegada..." s'autodenominava "primer periòdic de folklore català". Va arribar a treure, durant l'any 1907, 9 números amb rondalles i contes il·lustrats de Catalunya i d'arreu del món. Col·laboraven Aureli Capmany, Cebrià de Montoliu, Maria Baldó, Joana Vidal... Els il·lustradors foren: R. Bertran, Celestí Devesa, Antoni Yancé, Brauding i Bougeley.
No és estrany que l'any 1911 només aparegués un número del setmanari "En Titella", dirigit per J. M. de Riquer, ja que no es permetien il·lustracions ni acudits i pretenia nodrir-se de les col·laboracions de "tots los infants que tingan 7 anys fins a 21", i només volia textos literaris, problemes d'aritmètica i altres continguts que complementessin la feina de l'escola. En les seves quatre pàgines, a part d'un conte del director, només hi aperegué un altre original, una còmedia que havia de continuar en el número següent, d'un nen de 8 anys, Anton Guasch.
"Els Follets" s'edita el 1913 i no va arribar a complir l'any. Tenia un format lleugerament més gran que "En Patufet" i seccions molt similars, però amb més il·lustracions. Només els números extraordinaris, com aquest, eren en colors. Els dibuixos de la portada solien ser d'Urda. A destacar, en el número de l'esquerra, la col·laboració d'un joveníssim Mariàn Manent (15 anys). La revista publicà també la "Biblioteca Els follets" de teatre i novel·la.
"En Belluguet", dirigit per Manuel Serdà, només va arribar a publicar 5 números, de desembre de 1915 a gener de 1916. De pretensions modestes, s'autodenominava "setmanari moral per a la joventud". Hi col·laborarven Maria Rovira, Graells Castells, Miquel Enrich, Joan Cortés... Els dibuixants eren Tapias, Sebastià, Mollet, Nel, i Francesc Heredia. També aparegueren, a part, els "Contes Belluguet", escrits per F. de B. Lladó
"Fatty" fou un setmanari infantil editat el 1919, que va arribar a publicar 36 números. Hi col·laboraven: Borràs, Rata, Robert... El títol fa referència a les historietes de Roscoe Arbuckle. La revistà edità també, a través de l'editorial Vària, tres novel·les a "Biblioteca Fatty" i trenta-dues obres infantils de teatre.
"Sigronet", que va sortir l'any 1924, publicada per l'editorial Gato Negro - més tard Bruguera-, va estar quatre anys en el mercat. Col·laboraven els il·lustradors Enric Arman, Parets, Robert, Vinaixa... Dirigia la revista Emili Graells Castells, que també escrivia la secció "Fulls de la vida". A més, publicava les "Rondalles d'En Sigronet".
A les darreries de 1923 l'editorial Bauzá va començar a publicar la revista "Mar i Cel", que només va arribar als 8 números. Amb portada de paper satinat i de qualitat a l'interior, i una mida gran, els seus destinataris no eren només els joves, sinó tots aquells interessats en un contingut força eclèctic en què predominaven les narracions d'aventures i viatges, les innovacions cièntifiques i tecnològiques, les curiositats folklòriques d'arreu del món... L'exemplar que teniu a l'esquerra recorda en diverses pàgines: "aquest nombre ha sigut revisat per la previa censura militar".
Els quatre números d'"En Manelic" aparegueren del febrer al març de 1926. Amb les característiques pròpies de les revistes infantils, tenia algunes seccions fixes: "Contalles de l'ermità", "Un xic de cada cosa", De la nostra història", "Contes vells folrats de nou"... Entre els escriptors hi havia J. Duró, J. M. Gassó, F. Valls Taberner, Jordi de Montjumís, Màrius Roderic, Marià Manent, Eusebi Rodríguez, Pere Bonastre. Entre els dibuixants, Apa i Castellar.
Aquesta revista de 20 pàgines sense numerar, va tirar 4 números durant l'any 1927. A més d'historietes i entreteniments diversos, contenia algunes seccions fixes, com "Els mestres de l'enginy", "Galeria de catalans il·lustres", que en el primer número fou Jacint Verdaguer, "El somatent del noi", "Els poetes i els infants"..., també incloïa un conte llarg, "En Fletxa", que continuava.Hi escrivien Emili Graells, Montserrat Canigó, Maria Novell, Emili Coca, A. Ollé, Ignasi Iglesias i J. M. Salas. Els il·lustradors eren Vinaixa, Urda, Moreno i Donaz.
"L'Eixerit", un setmanari catequístic, com s'indica en la capçalera, va aparèixer l'any 1931 i es publicà fins al 1935. L'editava Josep Vilamala. Dos dels principals col·laboradors eren Jordi Eixerit i Mèrcè Eixerida (capitans generals de tots els Eixerits i Eixerides de Catalunya). La revista no estava enganxada pel llom, sinó que les seves 8 pàgines estaven plegades en forma d'acordió. Com era habitual, la complementava una "Biblioteca l'Eixerit".El 1979 aparegué un suplement de "Catalunya Cristiana" amb el mateix nom.
"Jordi" conegué una segona època el 1933.
Tot i que l'any 1968, envoltat d'una gran expectació, tornava a sortir "Patufet" -havia desaparegut l'"En" de la capçalera- amb una estètica i un contingut adequats als nous temps, la seva existència fou relativament curta, fins al 1973. La il·lustració d'aquesta portada és d'Escobar, creador d'alguns dels personatges més famosos de còmic del país, com, per exemple, Carpanta.

 

I encara hi havia més revistes: "El Mosquit"-si algú el conserva, que m'ho digui-, apareguda el mateix any que "En Patufet" i que només va editar un número; el 1907 va néixer i va desaparèixer "L'Escolà"; amb el mateix nom que una famosa revista satírica del segle XIX, "El Noy de la Mare" va publicar només 4 números el 1908; tampoc no van tenir gaire continuïtat "Belles Històries", "El Noi Català" i "Pierrot", que es van editar abans de 1932; i encara van sortir més revistes abans d'iniciar-se la guerra civil, però la nostra història s'acaba aquí. No cal dir que durant tot aquest temps van editar-se revistes infantils en llengua castellana, algunes de les quals sobrepassaren força la durada de les catalanes; aquesta, però, és també una altra història.