LLIBRERIA VÀRIA. NARRACIONS I TEATRE INFANTIL

 

Quant al teatre, les 32 obres publicades a la col·lecció "Teatre infantil Fatty" tingueren sobretot un autor, Ll. Millà. En la contraportada d'un volumet de "La novel·la infantil catalana" podeu llegir els tres llibres que edita "Biblioteca Fatty". L'editorial Vària, però, va aconseguir a través dels llibres de la primera col·lecció de novel·les esmentada un meritori conjunt de literatura infantil. Es tractava de 30 obres d'autors catalans o d'adaptacions, de format reduït i d'unes seixanta pàgines, entre les quals destacaven dues narracions de Prudenci Bertrana: L'home de la gorra peluda i La tragèdia del gos xato; els altres escriptors catalans que col·laboraren en la iniciativa foren M. Marinel·lo, E. Graells, Bori i Fontestà, Ll. Almerich (en una de les poques ocasions que apareixia sense el seu pseudònim habitual "Clovis Eimeric"), J. B. Enseñat, A. Marsà, A. Damians, V. Andrés, M. Pla i Bachs i A. Collado. Fixeu-vos en dues de les portades de la col·lecció i en la nota que cloïa La cabana de Tom, que mostrava la preocupació didàctica i moral, tan freqüent en aquella època.

 

 

Adaptació de la novel·la de H. Stofle

Nota:
Els petits llegidors d'aquesta tragèdia restaran cornuats per aquest final espaventable. Caldrà que recordin que el propòsit del qui l'escrigué fou presentar amb tota llur nuesa les vicissituds dels pobres negres esclaus, en aquell temps llunyà que eren considerats com a bèsties domèstiques.
De l'entendriment i horror que produí en tota la humanitat la novel·la que acabem d'extractar, devingué un poderós ajut pels que llavors lluitaven per l'alliberament dels negres germans nostres. L'esclavitud fou abolida mercès als esforços dels homes que, els mateix que vosaltres ara en aquests instants, ploraven per dintre.

 
Segona part de la novel·la d'Emili Graells Castells "De captaire a mil·lionari"

Aquí teniu l'inici d'El triomf de l'Andelet. Típica situació de novel·la de fulletó en la qual ja s'endevinen els conflictes que es produiran:

En l'aristocràtic palau dels ducs Richard hi regnava des del dia que l'Andalet entrà a casa, immensa alegria.
La senyora duquessa, dama de sentiments generosos i caritatius, adoptà el noi com a fill propi, i li donà una instrucció com la del seu Guillem.
Aquest i la seva germana Elisabet, també participaven d'aquell goig, demostrant a l'Andalet una simpatia lleial i sincera, especialment la gentil Elisabet, que, allunyada del germà, que sempre era fora de casa, trobava amb l'amic conversa afable i carinyosa.
A vegades, quan la família es trobava reunida, el jove, molt aficionat a la música, sabent que a la senyora duquessa li agradava la música clàssica, anava al piano, i distreia la dama, que li deia carinyosa:
-Veig, Andalet, que les lliçons del mestre Balder saps recollir-les.
-Gràcies dels elogis, senyora. La meva afició per la música és gran.
-Bé es veu prou, amb ela avanços. Mes, cal Andalet, no deixar la teneduria i el càlcul mercantil, que això encara ha de ser-te més profitós.
El senyor Richard afegí amb to paternal:
-Realment el que diu la meva esposa és cert: he decidit que dintre pocs dies ingressis al Banc per entrenar-te en la tasca financera. Tota vegada que en Guillem sent poc entusiasme per aquests quefers bancaris, cal en benefici de tots, que tu supleixis les seves feines.