LA MAINADA

"La Mainada" (1921-1923) es presentava absolutament ambiciosa en el seu primer número: "...hi col·laboraran tots els millors escriptors i tots els millors dibuixants de Catalunya, que estimen els nois i esperen d'ells tota la grandesa de la Pàtria futura." Així doncs, els col·laboradors previstos eren els escriptors J. Carner, Aureli Capmany, Ignasi Ribera i Rovira, Josep Lleonart, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili, Josep M. López Picó, J. Bofill i Matas, Àngel Guimerà, Clementina Arderiu, Ignasi Iglesias, Adrià Gual, Francesc Curet, Millàs-Raurell, M. Poal Aregall, J. Creixell, Joan Draper, Ramon Aliberch, Mn. Llorenç Riber, Ramon Pomés, Enric Morera, Narcisa Freixa, M. Duran i Tortajada, J. Pellicena, J. Ruyra, J. M. de Sagarra, Mn. Costa i Llobera, Mercè Vilà, J. Arús i Colomer, Carme Karr, Lola Anglada, Ventura Gasol, Marià Manent, Ramon Rucabado, J. Ferran i Mayoral, Gaziel, Alexandre Plana, Jacinte M. Mustieles, M. Ferrando, J. Massó i Ventós, Víctor Català, J. Pous i Pagès, Mn. J. Collell i J. M. de Sucre. Tot plegat, com podeu veure, hi havia d'escriure tothom, des de modernistes a noucentistes, sense oblidar els grans mestres de la Renaixença que encara estaven en actiu. La nòmina de dibuixants també era completíssima -o quasi-: Feliu Elias (Apa), F. Labarta, Josep Obiols, J. Marquès Puig, Anton Farré, J. Serra Massana, Joan Vila (D'Ivori), J. Wilkinson, Roqueta, K-Hito, J. Colom, Barradas, Escalera, Carbonell, Togores, Vaireda, Guàrdia, Llimona, Calicó, Opisso, Xavier Nogués, J. Aragay, S. Tussell i R. Benet. En realitat no tots van col·laborar en la revista, per bé que hem d'admetre que en devien estar disposats. En canvi, van aparèixer noms que no estaven previstos, com el de Salvat-Papasseit, que va anar publicant les magnífiques pàgines d'"Els nens de la meva escala"; Lola Anglada, "l'exquisida, la meravellosa, la genial", en paraules de la redacció de la revista, no només hi va escriure contes, sinó que sobretot hi va dibuixar, entre altres algunes capçaleres... I més casos semblants.
Quant al contingut de la revista, tenia molts elements similars a les revistes infantils i juvenils de l'època: seccions d'actualitat, acudits, col·laboracions dels lectors, passatemps, creació literària, historietes gràfiques i seccions fixes, entre les quals destacaven els "Fulls de la història de Catalunya" , que va firmar durant molt de temps Rovira i Virgili, i "Els gran homes de Catalunya", en els primers números, que explicava la vida de personatges importants del país, des de R. Llull als més recents. Altres seccions fixes eren: "Els nostres poetes", que es nodria de les aportacions de lectors de la publicació i d'autors coneguts, "El que ens conta l'avi", "De les coses que passen", que tenia una certa influència de les "Pàgines viscudes" de Folch i Torres, "De vuit en vuit", amb notícies i reflexions diverses relacionades amb els nens, i que l'any 1923 es va convertir en "El cavaller sant Jordi als infants de Catalunya" i, més tard, en "Cròniques del cavaller de sant Jordi", amb un contingut marcadament patriòtic; aquest darrer any apareixen també dues noves seccions: "Per a les nenes", amb històries aparentment més properes a la seva sensiblilitat, i "Pàgina del nen petit", que amb lletra més gran i amb síl·labes separades, explicava historietes il·lustrades molt senzilles. Ben avançada la revista, va començar "A ple aire", que comentava l'actualitat esportiva, sobretot el futbol. La revista editava també un col·leccionable en forma de fulletó setmanal de 16 pàgines, el primer dels quals va ser En Naf Buf, detectiu, de Joan Laguia, i, a més, com a suplement hi havia un conte de característiques semblants als d'altres publicacions de l'època.
En aquesta pàgina i les següents, podeu veure una petita mostra del contingut més curiós de la revista, que no necessàriament més interessant o habitual.

Les tres imatges següents corresponen al primer any de la revista, al primer número que va aparèixer, i al darrer que es va publicar, l'any 1923, durant els temps difícils de la dictadura de Primo de Rivera.