Acabeu de llegir, traduïda, la vida que apareix
en els Cançoners. Però, què sabem realment d'aquest
trobador?
...i la ploma vencé i sobrevisqué a l'espasa.
|
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà,
més una d'atribució dubtosa. La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos:
contra el rei Alfons, R. Folch de Cardona, etc.; i, a més, altres
composicions com cançons, tençons, partiments. |
Per veure de manera òptima els textos, heu de tenir configurada la pantalla amb la resolució de 800 x 600. Començarem amb els tres cicles de sirventesos que hem esmentat més amunt. En primer lloc, la poesia contra Pere de Berga que s'acaba amb el vers que ja heu llegit. Fixeu-vos com Estefania, la muller de Pere Berga i el propi marit apareixen denominats com a "Sogres". Potser el trobador fa referència a un matrimoni amb una filla dels seus veïns que no es va arribar a realitzar per culpa del pare, o els considerava sogres perquè havia tingut relacions amb una filla seva? Sigui com sigui, el tractament donat als esposos és completament oposat: un dels temes del sirventès insisteix en elogis a Estefania, mentre recorda les banyes que el trobador ha posat a Pere de Berga. Que això sigui veritat o no és fàcil de concretar; el cert és, però, que en altres sirventesos fa les mateixes afirmacions. Realitat, ficció per aconseguir la desqualificació del seu veí? |
I Trop ai estat sotz coa de mouton que non chantiei de ma dompna Ma Sogra, de la gensor que anc noiris en terra bocha e front et huoils clars e rizens ................................................................. E, fe qu·us dei, midonz, lo pros de Berga, et acuoil gen e coindej'et alberga. II III IV V VI |
I He estat massa sota cua de moltó sense cantar de madona ma Sogra, de la més gentil que mai nodrí en terra boca i front i ulls clars i riallers ....................................................... I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga, i acull gentilment i complau i alberga. II III IV V VI |
I encara un altre sirventès on el destinatari comença sent Pere de Berga, però ràpidament el poema deriva cap al bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens, la qual cosa ens mostra com Berguedà podia fàcilment lluitar, ni que fos dialècticament contra més d'un enemic. Fixeu-vos que un començament relativament suau dóna pas a un gran virulència, i hem de pensar que a una bona dosi d'imaginació, quan el trobador parla del priapisme del bisbe i detalla el perill de mort en què es trobà la noia violada. |
I Chansson ai comensada que sera loing cantada en est son vieil antic que fetz n'Ot de Moncada anz que peira pausada fos el clochier de Vic. II III IV V VI |
I Cançó he començada que serà lluny cantada en aquest so vell antic que va fer n'Ot de Montcada abans que pedra posada fos al campanar de Vic. II III IV V VI |
I directament al bisbe d'Urgell, de qui continua escrivint sobre la magnitud de la seva verga, que fa servir no només amb les dones, sinó també amb els homes. Continuen les noms propis per donar més versemblança als fets narrats, ...i les exageracions habituals. Finalment demana la mort del criminal i la intervenció de l'arquebisbe de Tarragona perquè deposi el mal bisbe del seu càrrec. |
Possiblement el sirventès que figura en més antologies de la literatura catalana sigui "Cansoneta leu e plana" (1172). Es tracta d'una composició contra Ponç de Mataplana que es pot considerar modèlica en diversos aspectes. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, pràcticament no necessita traducció, és una mostra evident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. Té, a més, una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la traïdoria, l'engany) com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Així doncs, aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I tot això sense necessitat de fer servir la duresa amb què Berguedà s'acarnissava amb el bisbe d'Urgell. |
I encara un altre sirventès contra Ponç de Mataplana. En aquesta ocasió, tot continuant amb els temes de la composició anterior, Berguedà fa referència a una trobada entre tots dos, de la qual sortí malparat Mataplana, i afegeix al·lusions a la seva covardia, gasiveria i a les banyes que porta. |
I Amics marques, enqera non a gaire q'ieu fi de vos coinda cansson e bona, mas ancar n'ai en talan autr'a faire, puois mos cosseills m'o autrej'e m'o dona; q'a Sailforas viron miei enemic l'anta q'ieu.s fi e.l afan e.l destric, qu.el camp N'Albert laissetz l'elme per tasca: si fossetz calvs tuich vos virant la rasca. II III IV V VI |
I Amic Marquès, encara no fa gaire que jo vaig fer de vos cançó graciosa i bona, mes encara tinc la intenció de fer-ne una altra, ja que el meu seny m'ho atorga i m'ho consent; perquè a Sentfores veieren els meus enemics la vergonya, l'afany i el dany que us vaig fer, perquè al camp de n'Albert deixàreu l'elm per tribut: si fóssiu calb tots us haurien vist la tinya. II III IV V VI |
I Joglars, no.t desconortz e vai t'en d'espero -no.i gartz agurs ni sortz- vas lo rei d'Arago, qe.m traga de preiso; que ja, pois serai mortz, no.m tenra dan ni pro. II III IV V |
I Joglar, no et desesperis i vés-te'n esperonant -no observis auguris ni sorts- cap al rei d'Aragó, que em tregui de la presó; que ja, un cop seré mort, no em farà dany ni profit. II III IV V |
Com ja hem dit, tan aviat amic com enemic del rei Alfons, Berguedà li escriví aquest sirventès en què es barregen els aspectes amorosos amb els polítics. Observeu com el trobador demana ajuda exterior per véncer el seu rei que, segons ell, ha obrat malament. |
I Reis, s'anc nuill temps foz francs ni larcs donaire ni encobitz per las autrui moillers, penedenssatz vos en cum hom pechaire, queras lor etz enemics e gerriers; e parec ben organ al primier cors que vos vim far a las primieiras flors, per que dompna, soimais vos a bon cor, de vostra'ver vol creiser son tresor. II III IV V |
I Rei, si fóreu en altre temps franc i liberal donador. tot desitjant dels altres les mullers, penediu-vos com un home pecador, perquè ara sou llur enemic i guerrejador; i és féu ben palès enguany a la primera incursió que vau emprendre a les primeres flors: si alguna dama us ha donat el cor, és que vol que augmenteu el seu tresor. II III IV V |
Segurament aquesta és una de les poesies en què es pot copsar millor la personalitat i l'estat d'ànim canviant de Guillem de Berguedà. Fruit de les seves constants fugides, podem veure un cortesà cansat, decebut amb el seu rei que ha fet cas d'aquells que no aprecien el trobador i que l'obliga a marxar de la cort i refugiar-se a Castellà, on diu el trobador que trobarà millor rei; al mateix temps, però, espera una última oportunitat per quedar-se, només necessita un petit gest, una paraula del rei, que ell és massa orgullós per demanar directament. Tot el poema traspua un sentiment de recança que recorda algunes composicions que més tard escriuran alguns poetes catalans medievals o del Renaixement. |
I Un sirventes ai en cor a bastir que trametrai a·N Sanchon en Espaigna, c'ab mon seignor me cuich desavenir car no m'acuill en sa bona compaigna; e non per tort ni per colpa q'ieu aia, mas car el cre q'al arcivesque plaia; e puois li platz q'ieu m'en an a cubert, a seguir m'er la via d'En Robert, II III IV V VI VII |
I Un sirventès tinc intenció de bastir que trametré a en Sancho a Espanya, perquè amb el meu senyor em proposo desavenir-me perquè no m'acull en sa bona companyia; i no per ofensa ni per culpa que jo tingui, mes perquè ell creu que a l'arquebisbe plagui; i ja que li plau que jo me'n vagi d'amagat, em caldrà seguir la via d'en Robert. II III IV V VI VII |
Passem ara a un nou gènere: el partiment. Un debat escrit l'any 1190 en què Aimeric de Peguilhan li demana a Guillem de Berguedà que triï i defensi una de les dues opcions següents: si prefereix estimar i no ser estimat, o bé que l'estimin i que ell no correspongui. Evidentment, es traca d'un tipus de composició en què el trobador que defensa una de les dues opcions no se sent necessàriament identificat amb la tria; es tracta sobretot de mostrar un enginy superior al del contendent en els arguments que s'adueixen per tal de convéncer el públic. Per cert, quina de les dues opcions triaríeu vosltres? Segur que ja coneixeu prou Guillem de Berguedà per saber quina fou l'opció defensada per ell. |
I De Berguedan, d'estas doas razos al vostre sen chausetz en la meillor, q'ieu mantenrai tant ben la sordejor q'ie·us cuich vensser, qui dreich m'en vol jutgar: si volriatz mais desamatz amar, o desamar e que fossetz amatz. Chausetz viatz cella que mais vos platz. II III IV V VI VII VIII |
I De Berguedà, d'aquestes dues opcions al vostre criteri escolliu la millor, que jo mantindré tan bé la pitjor que us penso vèncer, si se'm vol jutjar rectament: si preferiu més no ser amat i amar, o no amar i que fóssiu amat. Escolliu aviat aquella que més us plau. II III IV V VI VII VIII |
No hem d'oblidar la poesia amorosa de Guillem de Berguedà. En aquests cas es tracta d'una cançó d'una delicadesa que contrasta amb altres escrits amorosos del trobador en què el sexe directe domina el contingut. Aquests versos segueixen perfectament els cànons de la lírica trobadoresca, tot i que podem llegir algunes idees molt personals, per exemple, ja en la primera estrofa el trobador se'ns presenta com un enamorat al qual mai li minva l'amor que sent per la dama, sigui durant la primavera (quan sovint els altres trobadors parlen del naixement del seu amor que es correspon amb el revifament de la natura després del període hivernal), sigui durant l'hivern, que és un temps en què tot sembla alentir-se. Al llarg dels versos podem llegir la intensitat del seu amor i com no el canviaria per res ni per ningú -ni per la mítica ciutat síria d'Edessa-, i només troba a faltar una resposta de l'estimada que el té estranyat ja que sembla que no correspon com ell voldria al seu amor. Aquest és el poema més famós de Guillem de Berguedà: consta en 14 Cançoners, el seu estrofisme fou imitat, i alguns dels seus versos foren coneguts i repetits per altres autors, com en els dos primers versos del poema de Jordi de Sant Jordi titulat "Passio amoris secundum Ovidium". |
I Qan vei lo temps camjar e refrezir, e non auch chans d'auzels, voutas ni lais que fassant bosc ni conbas retintir, ni fuoilla vertz no.i par ni flors no.i nais, per q'alz mendics trobadors e savais camja lor votz per l'invern qe.ls tayna, mas eu sui cel que no.m volv ni.m biais, tant ai de joi per freich ni per calina. II III IV V VI |
I Quan veig el temps canviar i refrescar, i no sento cants d'ocells, cadències ni modulacions que facin el bosc i les comes retentir, ni fulla verda no apareix ni flor no neix, per la qual cosa als trobadors roïns i miserables canvia la seva veu per l'hivern que els amoïna, però jo sóc aquell que no em tombo ni m'esbiaixo, tinc tan de goig pel fred com per el calor. II III IV V VI |
I Arondeta, de ton chantar m'azir: qe vols, qe qers, qe no.m laissa durmir? Enojat m'as e non sai qe responda, q'ieu non fui sans pos qe passei Gironda; e qar no.m ditz o salutz o messatge de Bon Esper, non entent ton lengatge. II III IV V VI |
I Oreneta, el teu cant m'enfurisma: què vols? què cerques? que no em deixes dormir? M'has enutjat i no sé què respondre, perquè jo no he estat sa des de que vaig travessar Gironda; i com que no em dius salutació o missatge de Bon Esper (Bona Esperança), no entenc ton llenguatge. II III IV V VI |
Podeu consultar aquestes pàgines sobre Guillem de Berguedà: Dins de les excel·lents pàgines d'"El Ripollès dels trobadors", n'hi ha una dedicada a Guillem de Berguedà que conté dades biogràfiques, comentaris i poemes del trobador.A Rialto ( Repertorio informatizzato dellantica letteratura trobadorica e occitana), podeu trobar l'obra completa de Guillem de Berguedà amb indicacions mètriques, notes, edicions, etc. La traducció l'haureu de fer vosaltres. Francesc Ribera "Titot", que l'any 2003 va treure un magnífic disc amb l'obra completa de Guillem de Berguedà, continua interpretant les cançons del trobador arreu de Catalunya. Si voleu saber el lloc on se celebrarà la seva darrera actuació, hareu de consultar la pàgina de Plural produccions. També podeu llegir una entrevista amb ell a les pàgines de l"Arxiu Occità". I, és clar, abans de comprar-lo, voleu escoltar alguna cançó del disc. Escolteu i baixeu, doncs, en format mp3 "Sirventès que bé raona". Carrers, biblioteques, centres d'ensenyament, etc., porten el nom del trobador, encara que normalment les pàgines que es troben a Internet d'aquests llocs no fan refèrencia a l'origen del seu nom. Si que ho fa l'IES Guillem de Berguedà de Berga. |
BIBLIOGRAFIA
Segurament l'obra de Martí de Riquer, Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, publicada per Quaderns Crema l'any 1996, i la bibliografia exhaustiva que conté, és suficient per a tots aquells que vulguin aprofundir en la vida i l'obra del trobador. |