Aquestes pàgines sobre els trobadors i Guillem de
Berguedà pretenen mostrar una època en què una Catalunya
encara desdibuixada, fosca, en procés de creació i inici de
consolidació, en què els seus límits es van eixamplant
a poc a poc, gaudeix d'una unitat literària de brillantor excepcional,
que comparteix amb els territoris veïns del migdia de França i
del nord d'Itàlia. Els trobadors, personatges majoritàriament
de la noblesa, sovint a mig camí entre el guerrer i el cortesà,
amb les seves cançons amoroses sobretot, però també amb
les seves composicions de propaganda política, els seus debats i, en
definitiva, amb la seva visió del món, ens mostren l'inici d'una
història cultural i política amb una varietat que no trobem
en cap altre document de l'època. La seva literatura, a més,
serà una de les fonts bàsiques de la poesia que durant segles
es conrearà en el nostre país; fins i tot en el segle XX, autors
com J. V. Foix no es poden explicar del tot sense conèixer allò
que composaren aquests escriptors dels segles XII i XIII.
En aquestes pàgines, doncs, a mesura que ens anem apropant als trobadors
i a les seves composicions, ens anirem també apropant a un millor coneixement
del país en els seus orígens. I els orígens sempre marquen
el desenvolupament posterior de les persones i els territoris en què
conviuen.
També podeu veure:
ALTRES PÀGINES DE LITERATURA:
Recordant Joan Perucho
© M. A. Optimitzat per a I.E. 800x600