Aquestes pàgines sobre els trobadors i Guillem de
Berguedà pretenen mostrar una època en què una Catalunya
encara desdibuixada, fosca, en procés de creació i inici de
consolidació, en què els seus límits es van eixamplant
a poc a poc, gaudeix d'una unitat literària de brillantor excepcional,
que comparteix amb els territoris veïns del migdia de França i
del nord d'Itàlia. Els trobadors, personatges majoritàriament
de la noblesa, sovint a mig camí entre el guerrer i el cortesà,
amb les seves cançons amoroses sobretot, però també amb
les seves composicions de propaganda política, els seus debats i, en
definitiva, amb la seva visió del món, ens mostren l'inici d'una
història cultural i política amb una varietat que no trobem
en cap altre document de l'època. La seva literatura, a més,
serà una de les fonts bàsiques de la poesia que durant segles
es conrearà en el nostre país; fins i tot en el segle XX, autors
com J. V. Foix no es poden explicar del tot sense conèixer allò
que composaren aquests escriptors dels segles XII i XIII.
En aquestes pàgines, doncs, a mesura que ens anem apropant als trobadors
i a les seves composicions, ens anirem també apropant a un millor coneixement
del país en els seus orígens. I els orígens sempre marquen
el desenvolupament posterior de les persones i els territoris en què
conviuen.
| Els orígens dels trobadors, la procedència social, els gèneres que conrearen, amb alguns fragments que tenen per objectiu exemplificar els conceptes, la seva concepció de la vida i molt especialment de l'amor, la relació que tenien amb els joglars, les vides d'alguns dels trobadors catalans i una breu introducció a la seva obra, és el que es pot llegir en les pàgines a què accedireu si cliqueu en la imatge de la dreta. I també uns quants enllaços que us poden ajudar a aclarir aspectes de la mètrica, l'epoca, etc. |  |
| Guillem de Berguedà fou un dels escriptors més singulars de la lírica trobadoresca. Mentre els seus contemporanis cantaven l'amor, Berguedà, constantment en disputes, mostrava a través dels sirventesos el seu odi sense eufemismes o matisat per la ironia envers alguns dels seus contemporanis. Paradoxalment, però, era també capaç de despullar la seva ànima d'aquest sentiment a través, per exemple, d'una de les lamentacions més sinceres que es conserven en tota l'obra trobadoresca. Cliqueu en el cavall. |  |
| Finalment, deixarem de banda els resums històrics i biogràfics i anirem a les fonts. Serà el moment de gaudir directament de l'obra dels trobadors, de veure què deien i com ho deien i de decidir la seva importància i fins quin punt ens podem sentir identificats amb les seves idees i, en definitiva, d'entendre una mica el seu món, que originà el nostre. En la majoria dels casos es presenten simplement les composicions; en alguns poemes, però, breus comentaris o interpretacions poden ajudar a entendre millor els textos. |  |
També podeu veure:
ALTRES PÀGINES DE LITERATURA:
 |
 |
 |
Recordant Joan Perucho
© M. A. 
Optimitzat per a I.E. 800x600