El cos està format per cinc braços (a vegades poden ser-ne més o menys) de forma quasi triangular que surten d'un disc central mal delimitat.

 

 

 

Figura 25.- Imatge de l'estrella de mar Leptasterias. Fotografia d'Erling Svensen

Externament, el cos es pot trobar farcit d'espines d'aspecte variable.

Cada braç té un solc inferior amb plaques perforades per on surten els peus ambulacrals.

 

Figura 26.- Imatge de la superfície del cos de l'estrella Marthasterias, recoberta d'espines i papil.les. Fotografia d'Erling Svensen

 

El seu principal sistema de locomoció són els peus ambulacrals, bastant desenvolupats, els quals acaben en una mena de ventosa.

Les plaques esquelètiques estan ben unides, però articulades entre elles, la qual cosa li proporciona una certa flexibilitat i li permet tòrcer els braços.

 

Figura 27.- Imatge de l'estrella Marthasterias, amb els braços doblegats.

Fotografia d'Erling Svensen

 

Les estrelles s'alimenten preferentment de bivalves, als quals obren les valves amb l'ajut dels peus ambulacrals.

Un cop obertes les valves (encara que només sigui una mica) són capaces d'evaginar l'estómac i abocar els enzims digestius damunt del bivalve. D'aquesta manera realitzen una peculiar digestió externa, després de la qual només absorbeixen el material digerit. Aquest tipus d'alimentació explica la falta d'estructures mastegadores a la boca i l'absència d'anus a la major part d'espècies.

 

Ceramaster granularis

Crossaster papposus

Figura 28.- Imatge de dues estrelles de mar. Fotografia d'Erling Svensen

Poden viure en tots els tipus de fons, però són més freqüent en els substrats rocosos on l'acció de subjecció dels peus ambulacrals és més efectiva.