|
||
|
||
Les plaques corresponents als radis estan perforades per permetre la sortida dels peus ambulacrals. | ||
|
||
Figura
30.- Imatges de les plaques radials, perforades, i de les plaques interradials,
no perforades. Fotografia de Centre
de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia.
|
||
Les espines (primàries i secundàries) que recobreixen tot el cos tenen llargades diferents en funció dels seus possibles depredadors: les espines més llargues serveixen per dissuadir els depredadors grans, les espines més petites posen traves als de menor talla. El seu sistema de locomoció, igual que en les estrelles, són els peus ambulacrals que els ajuden a arrossegar-se i a fixar-se al substrat. També s'ajuden, a manera de rems, amb el moviment de les espines. Són els únics equinoderms que presenten una complexa estructura "brostejadora" a la boca (llanterna d'Aristòtil) amb la qual arrenquen petits trossos d'algues. |
||
|
||
Entre els equinoïdeus existeix un grup que han perdut la simetria radial i tornen a presentar simetria bilateral. L'anus es desplaça al llarg d'un radi i la boca ho fa, en sentit contrari, al llarg d'un interradi. Es tracta d'equinoïdeus que viuen normalment en fons de fang i sorres on s'enterren. | ||
|
||
La forma del cos és més aplanada i normalment els peus ambulacrals es limiten a la part més dorsal. Les espines també es modifiquen adoptant una forma molt fina, similar a pèls, per no dificultar el seu moviment entre el sediment. Poden arribar a perdre la llanterna d'Aristòtil ja que la naturalesa del seu aliment (partícules petites que hi ha entre el sediment) no la fa necessària perquè han substituït el règim herbívor pel sedimentívor. |
||
|
||
Figura
33.- Imatge de dos equinoïdeus irregulars.
|
||