El cos té forma de calze.

La boca i l'anus s'obren a la part superior d'aquest calze i del seu marge surten els braços (generalment 10, però poden estar més dividits).

Dels braços, en surten unes prolongacions (pínnules) que els donen un aspecte plomós.

Figura 22.- Diversos exemplars del lliri de mar Antedon bifida. Fotografia de Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland

Aquests braços plomosos actuen com un eficient filtre per capturar les petites partícules presents a l'aigua de les quals s'alimenten. Aquestes partícules són atrapades pels peus ambulacrals i, a través d'un solc ciliat que recorre els braços, seran conduïdes cap a la boca.

 

Figura 23.- Imatge d'un lliri de mar damunt de fulles de Posidonia oceanica

Fotografia © Guido Picchetti e Mariella Morselli, Bloob.it

No presenten madreporita, però sí que presenten una gran quantitat de porus per tot el cos que comuniquen directament amb el sistema ambulacral.

 

La part inferior del calze és per on es fixa l'animal al substrat, bé a través d'un peduncle o (com passa en totes les espècies mediterrànies) mitjançant unes prolongacions articulades acabades en una ungla (cirrus tentaculars) que també poden ser utilitzades per a petits desplaçaments.

Figura 24.- Imatge de la part inferior d'un lliri de mar on es poden observar els cirrus tentaculars. Fotografia d'Erling Svensen