Simetria i cefalització

L'adquisició de la simetria radial ha anat acompanyada de la pèrdua total de cefalització ja que aquesta està lligada directament a la mobilitat.

Aquests dos trets (absència de cefalització i simetria radial) són similars als observats en alguns cnidaris (també amb simetria radial i manca de cefalització) i en certs paràsits:

  • la seva mobilitat queda limitada, ja que no presenten una direcció concreta d'avanç. En canvi poden "rastrejar" d'una manera molt eficaç, però sense presses, una determinada superfície.

    Tot i això, alguns equinoderms han recuperat la bilateralitat (de forma fictícia però efectiva) i poden mantenir una direcció durant la locomoció. Aquest és el cas de moltes holotúries (cogombres de mar) i de certs eriçons d'hàbits excavadors (Equinoïdeus irregulars).

Fotografia de Tomas Lundälv

Fotografia d'Erling Svensen

Figura 4.- Imatges d'un cogombre de mar (Parastichopus sp.) (esquerra) i d'un eriçó de mar irregular (Echinocardium sp.) (dreta). Tots dos han recuperat la simetria bilateral i presenten una direcció d'avanç concreta. En les dues fotografies la boca es troba en l'extrem més allunyat.
 
  • El tipus d'alimentació ha de tenir en compte aquest fet: típicament són herbívors o detritívors i, en cas de ser carnívors com les estrelles, les seves preses tenen una mobilitat encara més limitada (bivalves per exemple).

D'aquesta manera, deixa de tenir sentit la concentració d'òrgans sensorials en una part concreta del cos (la part anterior, que ens definiria el cap) de manera que els òrgans sensorials presents es reparteixen per tot el cos alhora que redueixen la seva sensibilitat.

La única informació que necessiten captar del medi és la de les zones més properes (a les quals poden tenir accés d'una forma immediata) la qual cosa implica una reducció important dels òrgans sensorials i per tant també dels centres nerviosos de processament (cervell). Com a exemple, els ulls (si existeixen) capten la llum però ja no són capaços de generar imatges.

 

Figura 5.- L'absència de cefalització és evident en tots els equinoderms. Fotografia d'Erling Svensen

 

Habitat

Són un grup d'animals exclusivament marins. La possessió d'un esquelet de carbonat càlcic els impedeix colonitzar les aigües dolces per la seva baixa concentració de bicarbonats, necessaris per a la construcció de l'esquelet.

A més, un altre fet els ha limitat el pas als altres medis: l'aigua de mar penetra en el seu cos i actua com a líquid intern de manera que les concentracions de sals en l'interior de l'animal i fora d'ell estan sempre en equilibri. Això els ha estalviat haver de tenir mecanismes per regular els canvis de salinitat però a la vegada els ha condemnat a no poder abandonar el seu medi original (medi marí).

 

Igualment, el seu peculiar mètode de locomoció (sistema ambulacral) no seria apte per al medi aeri ja que depenen d'una aportació contínua d'aigua de mar.

 

 

Figura 6.- Imatge dels braços d'una estrella de mar on es veuen els peus ambulacrals que utilitza per desplaçar-se.

Fotografia d'Erling Svensen

 
 
Si la teva puntuació és inferior al 50%
 
Si la teva puntuació és superior al 50%