Tenen el cos extremadament reduït i d'ell surten normalment quatre parells de potes marxadores de longitud variable, que en algunes espècies pot ser de 5 o 6 parells.

S'hi poden distingir tres regions o tagmes no gaire diferenciades:

• el cèfalon o cap,
• el tòrax, més desenvolupats i
• l'abdomen o opistosoma, posterior, més reduït.

Figura 41.- Picnogònid. El cèfalon està situat a la dreta i l'abdomen a l'esquerra.

Fotografia © by Bonnie Bain.Sea Spiders (Pantopoda) Web Page. School of Biological Sciences.

El cèfalon presenta en la seva part dorsal un petit tubercle, a manera de torreta, amb quatre ulls simples.

La part més anterior el cèfalon es prolonga en una probòscide o trompa amb una obertura en la seva part distal que actua com a boca. La presència de dents o espines en l'extrem d'aquesta estructura varia segons les espècies.

El tòrax està format generalment per quatre segments, cada un d'ells amb un parell de potes marxadores.

L'abdomen o opistosoma adopta l'aspecte d'un segment terminal en forma de tubercle projectat cap amunt on s'obre l'anus.

Tenen sexes separats amb dimorfisme sexual. La fecundació pot ser interna o externa, segons les espècies.

Després de la posta dels ous per part de la femella, el mascle els recull amb un parells d'apèndixs modificats (els ovígers), d'un en un o bé en grups, formant una espècie de pilota d'ous. D'aquesta manera tindrà cura d'ells fins que eclosionin o, en alguns casos, també durant l'etapa larvària.

Molts picnogònids són carnívors i s'alimenten d'invertebrats tous, especialment cnidaris, briozous o poliquets sedentaris. També es poden alimentar d'algues o de detritus. Algunes formes larvàries poden viure com a paràsits en l'interior dels teixits de cnidaris. Normalment presenten una coloració críptica en funció del tipus d'organisme de què s'alimenten o bé coloracions clares.