En el conjunt de cèfalon i tòrax podem trobar, de davant a darrere, els apèndixs següents:

• Un parell de quelífers (equivalents als quelícers de la resta de quelicerats), normalment acabats en pinça. En algunes espècies només es troben en les formes juvenils. Són utilitzats per agafar les seves preses mentre se les menja, esquinçar-les i porta els fragment cap a la boca.

• Un parell de palps (poden faltar en algunes espècies) més llargs que els quelífers. Sembla ser que tenen funció sensorial i també per ajudar a centrar la probòscide

• Un parell d'ovígers, situats per darrere dels palps. Poden estar presents només en els mascles o en ambdós sexes, segons les espècies. Poden tenir entre 5 i 10 artells i el seu aspecte és generalment prim. Poden presentar una o més fileres d'espines. La funció d'aquests ovígers es diversa:
  • en els dos sexes, són utilitzats per a la neteja i cura de l'exoesquelet.
  • en els mascles, en l'època de l'aparellament, els utilitzen en primer lloc per el festeig a les femelles i posteriorment a l'aparellament, per a transportar els ous fins que eclosionen i, a vegades fins i tot, per a transportar les larves.

• Quatre parells de potes marxadores, amb vuit artells (tres coxes, un fèmur, dos tíbies, in tars, un propodi) i una ungla terminal.
  

Figura 43.- Esquema d'un picnogònid. Dibuix de Kheper - Gaia - the Living Earth

L'abdomen, molt reduït, es situa al final del cos, en posició lleugerament aixecada. No té apèndix.

2) Organització interna

El tub digestiu està format per l'esòfag, estómac i intestí, que es prolonga en forma de cecs intestinals per l'interior de les potes ja que dins l'abdomen no hi cabrien, i anus.

No existeix cap estructura respiratòria diferenciada i per tant es creu que l'intercanvi de gasos es fa a través d'alguna regió de la paret de cos.

L'aparell circulatori és obert, sense vasos sanguinis, amb un petit cor allargat situat per damunt dels òrgans genitals i el tub digestiu.

3) Reproducció

Tenen sexes separats amb dimorfisme sexual: els ovígers, si estan presents, són més petits en les femelles i en l'època de maduresa sexual, aquestes tenen els fèmurs inflats per portar els ous.

En l'època d'aparellament, després d'una etapa de festeig, la femella va alliberant els ous i a la vegada el mascle els va fecundant després de posar els gonopors d'un i altra en contacte. Finalment, és el mascle el que s'encarregarà de tenir cura dels ous fins que en surtin les cries.