És el grup més primitiu dels quelicerats i es caracteritza bàsicament per presentar el cos dividit en dues regions ambdues proveïdes d'apèndixs.

Com a formes actuals inclou els anomenats cassoles de les Moluques per la forma de la seva closca.

Són marins i acostumen a viure en aigües poc profundes. En l'actualitat existeixen molt poques espècies de xifosurs i la seva distribució geogràfica es limita a les costes atlàntiques d'Amèrica del nord, sud de Japó i sud d'Àsia.

Tenen el cos dividit en dos tagmes:

• el prosoma, anterior en forma semiesfèrica o de ferradura,
• l'opistosoma, més curt que es continua en una llarga espina o telson en forma d'agulla. El prosoma i l'opistosoma estan articulats d'igual manera que també ho estan l'opistosoma i el telson.

La part dorsal del prosoma està coberta per una closca com si fos un escut en forma de ferradura.

La part ventral del prosoma és molt còncava i en ella s'observen sis parell d'apèndixs (en sentit posterior): els quelicers i cinc parells de potes marxadores.La boca s'obre entre les coxes del segon parell d'apèndixs (els pedipalps).

L'opistosoma està format per nou segments fusionats i presenta 7 parells d'apèndixs. La part dorsal també és còncava i en el seu interior es situa la cambra branquial. Les brànquies són de tipus fil·lobrànquia (també anomenades brànquies en llibre) i la seva ventilació (situades en els cincs últims segments) es fa gràcies al moviment dels apèndixs d'aquesta zona.

El telson s'estén en forma d'agulla per fora del abdomen. L'anus s'obre en el punt d'intersecció entre l'abdomen i el telson.

Tenen sexes separats. La fecundació és externa: en el moment de l'aparellament les femelles surten a la platja on excaven un sots on deixen els ous. De prop, els mascles les segueixen i fecunden els ous abans que les femelles els cobreixin amb sorra. Al cap d'un temps, dels ous surten unes petites larves que tornen al mar durant la marea alta.