Organització externa
1) Prosoma
La part dorsal del prosoma està coberta per una closca que adopta l'aspecte d'un escut en forma de ferradura. El marge anterior del prosoma és arrodonit mentre que el seu marge posterior presenta dos prolongacions que encaixen amb la forma de l'abdomen.
Damunt d'aquesta closca hi ha tres crestes espinoses, una en la línia migdorsal i les altres dues laterals. Al costat de cada una d'aquestes crestes laterals hi ha un ull compost i, en la part més anterior, al costat de la cresta central hi ha un parell d'ocels (ulls simples).
En la part ventral s'observen els sis parells d'apèndixs:
- 1 parell de quelícers, relativament petits i acabats en pinça. Estan situats per davant de la boca.
- 5 parells
de potes marxadores, amb sis podòmers (coxa, trocanter,
femur, patella, tibia, tars), acabades en pinça. El primer parell,
en els mascles madurs, té forma abultada amb un ganxo terminal
que serveix per a subjectar la femella durant l'aparellament.
Les coxes presenten una sèrie d'espines (gnatobases) que queden encarades cap al centre. Les gnatobases d'ambdós costat delimiten un solc (solc alimentari o endostoma). En l'ultim parell és lleugerament diferent ja que lateralment la seva coxa presenta una mena d'espàtula que serveix per netejar les brànquies.
El moviment de les coxes, gràcies a la presència de les gnatobases, provoca la trituració de qualsevol tipus de menjar que hi hagi en el solc alimentari i d'aquesta manera és conduït cap a l'interior de la boca.
2) Opistosoma
En l'opistosoma, ventralment s'observen set parells d'apèndixs:
- Un parell de quilaris que són uns petits apèndixs, ovalats i formats per un sol podòmer. Tanquen el solc alimentari.
- Un parell en forma d'àmplies làmines fusionades que formen l'opercle genital que protegeix la resta d'apèndixs abdominals.
- Cinc parells d'apèndixs de forma laminar transformats en fil.lobrànquies, protegits externament pels opercles branquials. Aquests apèndixs també són utilitzats per nedar. La seva manera de nedar és característica ja que ho fan en posició invertida (amb la cara ventral cap amunt).
El telson s'articula amb la part final de l'abdomen i té l'aspecte d'una llarga espina caudal de secció triangular. Quan l'animal camina pel fons, el moviment del telson els serveix per girar.
