El cos es divideix en dos tagmes: prosoma i opistosoma. No presenten antenes ni mandíbules i els primers parells d'apèndix estan transformats en:
-
quelícers, proveïts de glàndules verinoses, i
-
pedipalps, amb funció mastegadora o prènsil.
Presenten quatre parells d'apèndixs locomotors, acabats en ungles.
La majoria tenen sexes separats amb un important dimorfisme sexual, especialment pel que fa a la seva mida (les femelles acostumen a ser més grans que els mascles). El seu desenvolupament és directe.
Dins d'aquesta classe i com a grups més representatius s'inclouen:
| El prosoma i opistosoma, no segmentats, estan separats per una cintura. A l'opistosoma presenten uns apèndixs molt modificats (fileres) capaços de fabricar fils de seda amb els que construeixen les seves teles. Són extremadament carnívores i han de capturar preses vives |
Fotografia de BioImages |
|
| Són semblants a les aranyes però no tenen fileres i l'opistosoma, segmentat, no està separat del prosoma per cap cintura. També són carnívores però les seves preses poden estar vives o mortes. |
Fotografia de BioImages |
|
| L'opistosoma està segmentat i dividit en dues regions (mesosoma i metasoma) i, en la seva part final, porta el característic fibló amb glàndula verinosa. Els quelícers són petits i els pedipalps, en canvi, adopten l'aspecte d'unes potents pinces. |
Fotografia de Clemson University - USDA Cooperative Extension Slide Series, Forestry Images |
|
| Més modificats, han colonitzat una gran varietat d'ambients diferents (terrestres i aquàtics) arribant a sofisticades relacions de parasitisme amb altres animals. Alguns d'ells poden presentar importants modificacions en aquest sentit. Un exemple són les paparres. |
Fotografia de Biodidac |
|
Per
saber-ne més:
|
   |
