Problema B1

Per a dur a terme la investigació d’aquest problema, cal seguir una sèrie de passos:
Pas 1: extracció i tinció de la mostra sanguínia,
Pas 2: captació de fotografies per al posterior estudi de les cèl·lules,

Utillatge

Pas 1:

Extracció de la mostra Llanceta esterilitzada per a realitzar la punció. Alcohol i cotó (per desinfectar) Guants de làtex Portaobjectes

Tinció pel mètode de Giemsa Vas de precipitats Dissolució de Giemsa (Eosina) Flascó rentador Metanol
Tinció pel mètode d’Eosina-Hematoxilina Vas de precipitats Eosina Hematoxilina Flascó rentador Metanol

Pas 2: Obtenció de les imatges Càmera fotogràfica acoplada al microscopi Motic Images Plus 2.0 (programa de captació i treball de les imatges) Procediment Pas 1: L’objectiu d’aquesta primera etapa és obtenir la mostra i tenyir-la per a poder observar-la i prendre’n fotografies. Referent a la tinció, en farem anar dues de diferents: el mètode Giemsa i Hematoxilina. Extracció de la mostra Posar-se guants de làtex. Esterilitzar la pell amb un cotó impregnat d’alcohol. Amb la llanceta estèril realitzar una punció enun dit. Posar la gota de sang al centre d’un portaobjectes, prèviament netejat amb alcohol, aproximadament a 2 cm del marge. Col·locar un altre portaobjectes net, formant un angle de 45º amb l’altre, a tocar de la gota de sang. El líquid es desplaçarà per capil·laritat, i aprofitarem aquest fet per a fer lliscar el portaobjectes al llarg de l’altre per a obtenir una fina pel·lícula de sang. Cal tenir en compte de no forçar un portaobjectes contra un altre, ja quepodríem fer malbé les cèl·lules. Tinció pel mètode de Giemsa Un cop tenim feta l’extensió de la gota de sang, es deixa assecar a l’aire durant 2 minuts. Es fixa amb unes gotes de metanol durant 7 minuts. Passat aquest temps es decanta l’alcohol, en cas de que no s’hagi eixugat, i s’aplica paper de filtre per a aconseguir un assecament correcte. Es submergeix la preparació al vas de precipitats que conté la dissolució de Giemsa; el portaobjectes ha de quedar submergit en sentit vertical. És necessari col·locar una referència a fi de poder recordar la cara del portaobjectes on queda situat el frotis. Es renta amb aigua destil·lada als 20-30 minuts d’haver començat la tinció. Es passa a assecar suaument la preparació amb paper de filtre procurant no arrencar el frotis. Etiquetar la preparació. Observar al microscopi. Tinció pel mètode d’Eosina- Hematoxilina Un cop tenim feta l’extensió de la gota de sang, es deixa assecar a l’aire durant 2 minuts. Es fixa amb unes gotes de metanol durant 7 minuts. Passat aquest temps es decanta l’alcohol, en cas de que no s’hagi eixugat, i s’aplica paper de filtre per a aconseguir un assecament correcte. Cobrir amb unes gotes d’hematoxilina i deixar actuar durant 15 minuts. Cal tenir la precaució de que el colorant no s’assequi agregant més líquid a mesura que va passant el temps. Rentar la preparació amb aigua destil·lada i afegir unes gotes d’Esosina, deixant-la actuar durant 1 minut. Tornar a rentar fins que no quedin restes de colorant. Assecar suaument la preparació amb paper de filtre procurant no arrencar el frotis. Observar al microscopi. Pas 2: Per a poder estudiar bé la forma i grandària de les cèl·lules, cal fer primer fotografies de les mostres de les tres persones per a després poder comparar-les. Aquest és l’objectiu d’aquest segon pas. Rastrejar la mostra per a trobar les zones on els eritròcits es trobin separats els uns dels altres, per a poder mesurar bé el seu diàmetre, i prendre’n fotografies. Per a que els resultats siguin del tot fiables cal fer un mínim de mesures. Per aquesta raó, nosaltres hem pres el diàmetre de 150 cèl·lules per cada persona (2 de talassèmiques i una de sana).

Problema B2.

Utillatge Organització dels resultats Taula de resultats Calculadora Procediment Aquesta és l’última de les tres etapes que ens calen per a trobar una resposta a aquest plantejament del problema. Aquest és el pas on convergeixen els altres dos que el precedeixen, i que aplicant els nostres coneixements d’estadística, arribarem a la resposta que esperem. Buidar els resultats en una taula on quedin ben clares les dades que hem obtingut. Un cop tinguem les dades a la taula, hem de calcular la mitjana aritmètica (μ) i la desviació mostral (σm) que més tard ens serviran per a fer altres càlculs. Càlcul de la mitjana aritmètica (μ) Càlcul de la desviació mostral (σm) _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Càlcul de la desviació poblacional Per últim, caldrà fer els següents càlculs per a obtenir els resultats finals: Formulació del test d’hipòtesis H0: la mitjana de la mostra 1 és més gran que la mitjana de la mostra 2 H0 =>M1≥ M2 M1 – M2 ≥ 0 H1: no es compleix l’afirmació anterior Càlcul de la desviació estandarditzada Elecció del nivell de confiança α z 10% 1.28 1.65 5% 1.65 1.96 2% 2.05 2.33 1% 2.33 2.58 Taula 4. Taula dels nivells de confiança. Determinació de la regió crítica Imatge 22. Campana de Gauss que determina la regió crítica en el nostre test d’hipòtesis. Comprovar si el test d’hipòtesis és correcte Càlcul de l’error realitzat.

Problema C1.

Utillatge
Recerca bibliogràfica (llibres, adreces d’internet, apunts, revistes,...)
Programa simulador. Aquest tipus de programa, a partir d’una seqüència d’aminoàcids o de bases nitrogenades crea l’estructura de la proteïna desitjada.

Procediment
Buscar tota la informació relacionada amb l’hemoglobina en general, i més en particular, amb l’hemoglobina relacionada amb la talassèmia.
Un cop trobem la informació, cal resumir-la, i per últim crear un petit esquema amb la informació més rellevant.

Problema C2

Utillatge
Resultats de l’anàlisi sanguini d’una de les persones que estudiem.
Equacions de Mentzer, i de England i Frazer.

Procediment
Analitzar els anàlisis de la persona que estudiem, i interpretar-los de forma que els relacionem directament amb els nivells d’Hb.
Un cop haguem analitzat els resultats de l’analítica, passarem a fer els càlculs necessaris per a resoldre les equacions de Mentzer, i de England i Frazer. Aquestes equacions són mitjans molt senzills per a fer un primer diagnòstic aproximat, i consisteix en la simple aplicació d’aquestes fórmules.

• Equació de Mentzer
  Aquesta primera equació, ens diu que si com a resultat obtenim un valor superior a 13, es tracta d’una persona amb anèmia ferropènica, mentre que si aquest valor es troba per sota de 13, parlem d’individus amb talassèmia.

  VCM
  ------
  RBC

RBC: és el recompte d’eritròcits en milions.

• Funció discriminant d’England i Frazer
  En la funció discriminant d’England i Frazer, la xifra 3,4 és una constant preestablerta. Els valors positius es aquesta relació resulten propis d’anèmia ferropènica, mentre que un valor negatiu és característic a la talassèmia.

VCM – RBC – (5 x HGB) – 3,4

RBC: és el recompte d’eritròcits en milions.
HGB: índex d’hemoglobina

Utillatge
Arbres genealògics de les dues persones

EVA	JESÚS