DEDICATS A JUNEDENCS

- Per a Josep Cornudella

CANÇÓ DEL GOIG MOMENTANI Ara tinc un amor, ara tinc una vida, ara tinc en mon cor una dolça ferida, i en el pit la dolçor d'una bresca exquisida i en els ulls la claror d'una estrella florida. Mes demà, orb i mut, restarà en solitud mon cor las que ara canta i, mig vida i mig mort, sols tindré per record la ferida sagnanta.

REFUGI EN LA NIT Aniré a trobar la nit, que és la nit enamorada, amb son mantell tot florit dels lliris de l'estelada. Enllà del bosc adormit hi haurà la font encantada, que porta en el fons del pit una estela desmaiada. Com un místic violí em dirà el grill del camí sa joiosa lletania, i la nit m'empararà i mon cor oblidarà on anava i d'on venia.

 

- Per a Josep M. Xammar

CLARIFICAVIT ME Els meus ulls s'han aclarit de tant guaitar les estrelles, els meus ulls s'han aclarit de tant contemplar la nit. Mon pensament és nèdeu de tant guaitar la muntanya, mon pensament és nèdeu de tant contemplar la mar tinc l'ànima asserenada, de tant contemplar la mar no sé riure ni plorar. Sols quan escolto mon cor en ses hores de tempesta, sols quan escolto mon cor em torna la tremolor.

 

CANÇÓ DE DESESPERANÇA Quan ma fortuna s'atansa i em canta al cor la il·lusió ja ve la desesperança a matar-me la cançó. De ma sort serà ironia? Serà llei de mon destí? Que en bell punt que floria ma esperança ha de morir? Ara mos ulls dolorosos ja no guaiten endavant, ara els tinc dins mi reclosos tement i desesperant. Car si veig en llunyenança que retorna ma il·lusió ja ve la desesperança a ofegar-la en el dolor.

 

PUBLICATS AL PROGRAMA DE FESTA MAJOR

- Agost del 1933

LA RENAIXENÇA CATALANA La renaixença catalana ja fa cent anys que començà: qui la llavor pàtria sembrar ell poc sabia si la llavor germinaria. Ha germinat i ha tret ufana a les muntanyes i a la plana, més qui diria si la flor granarà si, en ser granada, fruitaria.

PERPETUÏTAT Si té la vida fats adversos en què l'avui mata l'ahir, en cada estrofa de mos versos hi vull deixar quelcom de mi. Si el dia té moments diversos en què l'esperit torna a florir, donaré al vent mos cants dispersos per heure el goig d'un lent morir. Perpetuar la pròpia essència i en tot moment de l'existència posar-hi un punt d'eternitat. Això és la gràcia de la vida: per cada cosa que és marcida d'una altra rosa el bell esclat.

- Agost del 1935

 

DAVANT D'UNA FONT Rajolinet d'aigua que baixes del cel Mare-verge d'herbes i flors ignorades, i cantes la joia de les dolces prades. els ocells et canten matins i vesprades, els aubis frondosos són ton cobricel del teu doll s'abeuren pastors i ramades, per tothom ets dolça, manyaga i fidel. Rep el bes que et dóna ma boca sedenta i apaga la flama de ma set ardenta que mon cor resseca, marcit i cansat. Jo sóc el poeta que a l'ignot camina, tu que tens dolceses de mare i de nina, o dolça fontana, fes-me'n caritat!

ITINERARI JUNEDENC

EL VELL MOLÍ Al sopluig d'unes moreres i a la vora del camí, voltat d'aigües juganeres, riu i canta el vell molí. Canta i riu radiant de vida, en flama de sol incendiat, dins de la planta florida i guaitant la immensitat. Sa rialla és dolça i franca, lluminosa i resplendent, sa cançó és la cançó blanca de la roda i el forment, i la guansa que s'escola, remorosa i tremolant, i el doll d'aigua que rodola dins sa entranya crepitant. Quina flaire d'assutzenes, quina olor de bresca i pa, quan les guanses són ben plenes i el molí es posa a cantar! Com fulgura la farina recent nada i palpitant, i el molí, com s'il·lumina, quan per l'aire va flotant, ungint de blancor de lliris les finestres i el trespol i volant fins als empiris difosa en la llum del sol! Patriarca solitari d'aquells plans i aquells camins, el molí és com un Sagrari perfumat de gessamins. Li davallen de les comes, desplegant l'ala d'argent, estols de blanques colomes a picar els grans de forment que escampa la molinera des del llindar del portal quan espolsa, juganera, son virolat davantal. Té, de dia, eixams d'abelles que dels camps li porten mel i, de nit, eixams d'estrelles que li porten llum del cel. Té descloses les portelles de sos florits finestrals, perquè hi van les oronelles a penjar-hi sos nials, i té un hort que el maig emplena de roses i rossinyols, i dins la nit, la serena tremolor dels oratjols. El temps passa i ell s'aguanta, ple de glòria i de salut, i aixecant la testa canta com en plena joventut, vestit d'una heura amorosa, donant a la llum i al vent la cançó que mai reposa de la roda i el forment.

 

AL·LEGORIA DE JUNY Concerts de caderneres per les hortes, pels finestrals rialles de clavells, multituds, camps enllà, de fulles mortes, torrents de foc als horitzons vermells. Canta en el flanc de les sarments retortes la gran promesa dels raïms novells, i floreixen dels masos a les portes riques garlandes d’infantons i anyells. Tomba la nit; entorn de les garberes reprenen grills i estels de lletania; remoreja la flauta de vell Pan. L’eterna Rut sota el cobert somnia i l’amor guspireja en les fogueres de la santa revetlla de Sant Joan