| LA MESTRA En saber que sóc mestra, la gent sol preguntar-me que ensenyo.Quan explico que sóc tutora de nens i nenes de 3, 4 i 5 anys, generalment responen amb un "Ah!" tan ensopit que m’agradaria exclamar:
 
                      
                        | 
 |     On sinó allà m’abraçaria un jovenet ben plantat i em diria que m’estima? |  
                      
                        |   On més podria lligar llaços al cabell, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes a diari i encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el meu vestit és bonic? | 
 |  
                        | 
 |   On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser algun dia escrigui un llibre o un document important? |  
                      
                        |   En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he d’atendre tantes “discussions”, “cocos” i cors afligits?
 |   
 |  
                      
                        | 
 |   On conservaria l’ànima jove, sinó en mig d’un grup l’atenció del qual és tan efímera que sempre he de tenir a mà una capsa desorpreses?
 |  
                      
                        |   En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de relacions felices?     | 
 |        
   
                      
                        |  |  
                        | 
                          Sóc una mestra d'Educació Infantil com moltes altres que sembren, perquè d'altres recullin.  Em sento gran treballant amb petits!  |  
                      
                        
                          
                            
                              
                                
   |   |