|
Evolució
del Sistema Operatiu UNIX
Tal
i com s'intuïa, l'adaptabilitat del UNIX va propiciar una gran proliferació,
sobretot en un principi en les universitats, ja que Bell Labs va donar
el dret d'usar lliurement el codi font amb distribució sense llicència. Aquesta
proliferació queda reflectida en l'increment, en poc més
de quatre anys, de 500 a 100.000 sistemes UNIX en tot el món.
Cap a
l'any 1977 es combina amb un sistema comercial i neix UNIX System III. Un
any més tard la University of California Berkeley incorpora
al Sistema una variable notable: la memòria virtual paginada
que dóna naixement al UNIX III BSD (Berkeley Software
Distribution).
Ja en l'any 1980 el motor en investigació a USA, l'agència DARPA
(Defense
Advanced Research Projects Agence), avui en dia Internet,
subvenciona
la sèrie 4-BDS i 4.1-BDS incorporant noves utilitats
com el clàssic Editor vi i la shell csh.
L'any
1983 es va preparar una versió estàndard de UNIX per al mercat comercial
que es va anomenar UNIX System V.
Per
aquell temps AT&T també oferia programari i un recolzament total
a tot aquell que pogués desenvolupar UNIX, no només a nivell
de programació, sinó també a nivell de maquinari per tal d'estandaritzar-lo
a qualsevol tipus d'ordinador.
L'any 1984
marca una fita històrica ja que SUN desenvolupa els conceptes
d'RPC (Remote Procedure Call) i NFS (Network File
System) i els incorpora a SunOS.
El
panorama més actual, donades les característiques de lliure
difusió del Sistema, ha desembocat en què cada fabricant ha desenvolupat
el seu propi UNIX estàndard:
-
AT&T
la interfície System V
-
HP
el UP-UX (del tipus System V)
-
DEC
l'ULTRIX (del tipus 4.2 BSD)
-
Microsoft
el XENIX
-
IBM
l'AIX
-
SIEMENS
el SINIX
-
SUN
el SunOS i el SOLARIS
-
..................
Com podem
observar UNIX es va generalitzar en dues branques: els UNIX de tipus
BSD i els UNIX tipus SYSTEM V. Quan
més endavant Berkeley es retira de UNIX sembla que el futur
passa a ser de SYSTEM V. De totes maneres BSD ha guanyat
la batalla a nivell de programació, ja que la seva interfície
de sockets ha passat a ser el mitjà de comunicació entre
processos.
Al
marge dels UNIX dels propis fabricants, pel seu propi caràcter de
lliure distribució i personalització, trobem altres versions
sota el mateix denominador comú com pot ser MINIX, XINU,
SCO,
NetBSD,
SUSE,
Slackware,
Mandrake...
i la distribució que ens centrarà el curs, Red
Hat, que entra dins del projecte GNU
(GNU General Public License) amb el kernel (nucli) de LINUX. |
