Si ens remuntem als anys 60 ens hem d'imaginar els ordinadors tal i com eren, de grans dimensions, molt cars i amb memòries molt petites; això feia que el grau d'optimització residís en la pròpia programació de les diferents aplicacions. La relació que se'n pot deduir és la de proporcionalitat inversa en quant a la complexitat; la gran complicació de la programació havia de traduir-se en un programari que fos fàcil d'interpretar per l'ordinador i aprofités al màxim les limitacions de la memòria.

En aquells principis de la dècada dels 60 va tenir molt èxit la presentació de les investigacions del primer sistema de temps compartit i protecció general CTSS (Compatible Time-Sharing System) que portava un equip de treball del MIT (Massachussets Institute of Technology).

La injeccció moral d'aquell èxit va portar a la divisió Bell Labs d'investigació de l'American Telephone and Telegraph (AT&T), a la companyia GENERAL ELECTRIC i al MIT, a treballar en un macroprojecte per a desenvolupar un Sistema Operatiu que gestionés una gran potència de càlcul i emmagatzemament de dades a nivell multiusuari. El resultat de gairebé quatre anys de treball (de 1965 a 1969) obté els seus fruits en la capacitat de multiprocés, arbre de fitxers i el shell. Aquest macroprojecte es va anomenar MULTICS i podem assegurar que pel seu caràcter multiusuari/multiprocés fou l'antecessor del que avui coneixem com UNIX.

Al 1969, en els Laboratoris Bell, Ken Thompson està treballant en un programa anomenat Space Travel que simulava el moviment dels planetes en el Sistema Solar. Aquest programa s'executava en un ordinador de General Electric (GE645) sota Sistema Operatiu MULTICS però el seu ús era caríssim.

Va ser llavors quan va intentar transferir l'Space Travel a un altre ordinador més petit, un PDP-7 de Digital Equipment Corporation. És en aquest moment quan s'afegeix al projecte Dennis Ritchie per a desenvolupar, primerament en Assembler i després amb el Sistema Propi de Fitxers de Ken Thompson, un nou Sistema Operatiu que rebria el nom UNICS i que més tard derivaria en el propi UNIX.

Tot i el sistema propi de fitxers, la base de programació era Llenguatge Ensamblador de baix nivell i, per tant, només executable en ordinadors Digital Equipment.

Per altra banda, cap el 1971, Dennis Ritchie i Brian W. Kernighan segueixen avançant en la creació d'un Sistema Operatiu que facilités la portabilitat de l'incipient UNIX, i els seus esforços es veuen reflectits en el naixement del Llenguatge C que sorgeix en un principi per a la programació de sistemes en ordinadors PDP-11.

El següent pas sembla obvi, el 1973 Ritchie i Thompson reescriuen el Sistema de Fitxers que porten entre mans a Llenguatge C (previ pas per Llenguatge B) i orientat a un Sistema Multiusuari.

Estem davant del naixement del Sistema Operatiu UNIX. Aquest fet va ser crucial ja que amb això es va aconseguir que el SO UNIX  fóra transportable a diferents ordinadors (Unisys, IBM, HP...) i alhora, amb la facilitat de modificació, el va fer fàcilment evolucionable.