Introducció

Aquesta guia us ajudarà pas a pas a poder instal·lar el Sistema Operatiu 'Red Hat LINUX' (versió 6.2) a la màquina que farà, en el vostre centre, de 'Servidor Proxy-cache' de la xarxa local. El més aconsellable és que en el servidor només tingueu 'LINUX' .

Hi ha dues opcions d'instal·lació, amb disquet d'instal·lació o directament des del CD-ROM (si la BIOS ens permet arrencar des de CD-ROM, o bé des de l'actual SO accedint al fitxer d'autoarrencada del CD-ROM del RedHat 6.2).

En el nostre cas farem construir el disquet d'instal·lació des de l'MS-DOS, encara que si teniu la possibilitat de fer-ho sota Linux (en algun ordinador que tingueu a l'abast amb aquest SO), podeu començar a fer pràctiques de muntatge d'unitats de disquets (/mnt/floppy) tot i que es veuran al mòdul 3 d'aquest curs.

Sigui com sigui a continuació teniu les dues opcions de crear aquest disquet d'instal·lació:

-Sota DOS:

Suposant que la unitat de CD-ROM és la unitat D: escriurem el següent:

D: ( intro )
cd dosutils ( intro )
rawrite.exe ( intro )

El rawrite us demanarà el nom de l'arxiu corresponent a la imatge del disc i escriureu:

d:\images\boot.img

Introduïreu un disquet a la unitat a: que confirmareu que és el lloc on s'ha d'escriure.
Etiquetareu aquest disquet com a "Disc d'instal·lació de Red Hat 6.2".

-Sota LINUX:

S'ha de muntar la unitat corresponent al CD-ROM (sempre i quan estigueu com a root):

cd / ( intro )
mount /mnt/cdrom ( intro )

Feu un 'ls' per confirmar que esteu veient els directoris del CD.

cd  images ( intro )
posa un disquet a la unitat 'a:'

Escriviu:    dd if=boot.img of=/dev/fd0 bs=1440  (respecteu els espais en blanc).
 

Altres possibilitats d'instal·lació

Existeixen altres opcions per començar el procés d'instal·lació diferent del que exposarem en aquest mòdul (Local CD-ROM).

En un moment de la instal·lació (que més endavant aprofundirem amb més detall) us apareixerà la pantalla següent

que us permetrà escollir entre diferents opcions d'instal·lació. A continuació, i només a mode informatiu, us exposem tres opcions diferents de procedir:

• NFS: si la instal·lació es fa via xarxa des d'un servidor NFS (Network File System) que conté la imatge del SO RedHat 6.2 (i386) haurem de tenir un disquet d'instal·lació en xarxa que es crea d'igual manera que el d'instal·lació des de disquet com hem explicat en el punt anterior. L'única diferència radica en què el fitxer que haurem d'escollir del directori 'images' del CD-ROM és bootnet.img. En resum, que en el procés de creació només haurem de canviar el boot.img per bootnet.img.  Una vegada arrenquem amb el disquet, en el moment que aparegui aquesta pantalla,
  

en el lloc on posa NFS server name: posarem o bé el nom de la màquina que fa de servidor (amb el nom i domini) o bé la seva IP.

En el lloc de Red Hat directory: posarem el camí (path) sencer on es trobi la imatge de Red Hat. Per exemple, si es trobés a /mirror/redhat/i386/RedHat, posaríem només /mirror/redhat/i386.

Si el nostre servidor NFS tingués el Red Hat en el seu CD-ROM, en el camp Red Hat directory posarem /mnt/cdrom (que és el punt de muntatge d'aquest dispositiu).

• FTP: també hi ha l'opció de fer-ho per via de transferència de fitxers des d'un servidor d'FTP. En aquest cas us sortirà la següent pantalla on haureu d'emplenar els camps indicant el nom o la IP del lloc servidor d'FTP i el nom del directori que conté els arxius d'instal·lació del Red Hat.
  

• HTTP: la tercera opció és via servidor-HTTP. A l'igual que els dos casos anteriors només ens caldrà la URL o IP del lloc des del qual instal·lem i el nom del directori que conté els arxius d'instal·lació del Red Hat. En tots tres casos cal obtenir la versió de la vostra plataforma (en el nostre cas gairebé segur serà 'Intel'). La pantalla que us apareixerà serà així.
  

Instal·lació del SO Red Hat Linux 6.2

Una vegada vistes diferents possibilitats d'instal·lació, anem a centrar-nos en la que desenvoluparem en aquest mòdul i que fa referència a l'opció des de lectora de CD-ROM local.
Hauríem de conèixer també que aquesta opció permet tres modalitats d'iniciació d'instal·lació:

• Si la nostra CMOS de la BIOS ens permet 'botar' de CD-ROM, amb aquesta opció arrencaríem el procés d'instal·lació automàticament.
  

• Si la nostra màquina no gaudeix de l'opció anterior però pel contrari ja té instal·lat algun sistema operatiu (com pot ser MS-DOS), podrem arrencar la instal·lació situant-nos en el directori dosutils del CD-ROM de RedHat executant el fitxer autoboot.bat
  

•  La tercera alternativa, que és la que utilitzarem, centra l'inici de la instal·lació des de la unitat 'a:' havent creat amb anterioritat el disquet d'arrencada d'instal·lació com hem detallat al principi d'aquest capítol.

Sense més preàmbuls ens disposarem a arrencar la nostra màquina amb el disquet d'arrencada d'instal·lació inserit prèviament a la unitat a:

• El primer que ens apareixerà és una pantalla encapçalada per un 'Wellcome to Red Hat Linux' que permet fer l'arrencada de la instal·lació en 5 modalitats diferents:
  

• per defecte amb entorn gràfic d'instal·lació que amb un Retorn en tindrem prou
• en mode text (sense entorn gràfic d'instal·lació)
• mode expert si tenim coneixements avançats de Linux per determinar a nivell de kernel la configuració més adaptada a les nostres necessitats
• linux rescue per si tenim un disquet de rescat del nostre sistema i el volem recuperar, i
• linux dd per si volem arrencar la instal·lació des d'un dispositu (device drive)


De totes maneres en aquesta pantalla podeu aconseguir informació de les diferents opcions amb les tecles de funció <F3> i <F5> del teclat.


En el nostre cas documentem l'opció d'insta·lar el Red Hat en mode text, doncs es compatible amb qualsevol PC.

Indiquem l'opció just després dels dos punts ( : text ) i ho confirmarem amb Retorn.
 

• De la primera pantalla d'instal·lació que ens surt escollirem l'idioma 'english' 

• Seguidament hem de triar el teclat ( keyboard ). En el nostre cas anirem fins l'opció 'es'

• Per tal d'apropar-nos i situar-nos ràpidament (vàlid per a tot el procés d'instal·lació) teclejant una 'e' ens col·loquem a la primera paraula que comença amb aquesta lletra de tota la llista d'opcions.

• Una vegada escollit i confirmat (OK) el tipus de teclat apareix la pantalla de benvinguda de Red Hat Linux (confirmarem també amb OK).
  

• Seguim amb la pantalla que ens mostra les diferents modalitats d'instal·lació en consonància al servei que haurà de donar la nostra màquina. Podeu observar que una instal·lació destinada a un Servidor ja està preestablerta ( Install Server System ), i en canvi nosaltres triarem la quarta opció Install Custom System, ja que la Server no permet gairebé interactivitat i està preparada per a particionar com li sembla bé (en molts casos sobreescrivint particions reservades a altres SO).
  

• Ens toca ara triar com volem procedir a particionar el disc per al seu posterior formatat. Ho podem fer d'una manera força entenedora i intuïtiva amb l'opció Disk Druid de manera gràfica o bé amb Fdisk a mode text i amb particionat per blocs i cilindres (de totes maneres hi ha un menú que podeu activar amb la lletra 'm'). En el nostre cas ho farem via Disk Druid com indica la pantalla següent.
  

• Com havíem anunciat al pas anterior ens disposarem a particionar el disc amb l'aparició de la pantalla 'Current Disk Partitions'.
  

A peu de pantalla tenim les opcions d'afegir noves particions (Add), editar per tal d'efectuar canvis en una partició determinada (Edit), esborrar particions definides (Delete), confirmar el particionat que hem definit (Ok) o la de tornar a la pantalla anterior (Back).


Fixem-nos que just a sobre d'aquets botons que acabem de mencionar teniu la referència al/s disc/s que teniu a la màquina. La dada que més ens interessa és la que fa referència a l'espai lliure (Free) del qual disposem per anar creant particions.


Com que no tots els discos són d'igual grandària us podem oferir una guia orientativa de com particionar el disc d'un servidor que farà de proxy i a la vegada de servidor web.


Aquesta guia (insistim orientativa) és per a un disc de 2.1 Gb. Podeu fer càlculs proporcionals per adaptar-ho als vostres discs durs, si bé cal fer esment que per a un disc d'entre 400 i 600 Mb farem només dues particions: una partició arrel (/)  i una altra de swap amb el doble de la RAM que tinguem a la màquina.


Resumint:
 

• Per a discos d'entre 400 i 600 Mb.
• Partició arrel ( / ) = Total disc - partició de swap
• Partició swap = RAM x 2
• Per a discos a partir d'1 Gb, orientativament, aquestes proporcions. El percentatge que exposem a continuació fa referència a un servidor amb un disc de 2.1 Gb i amb 32 Mb de memòria RAM.
  
 

Partició	Mida en Mbytes	% aproximat
/boot	20 Mb	Pot ser fixe per a totes les màquines
/                  (arrel)	403 Mb	20 %
/var              (logs)	302 Mb	15%
/home      (usuaris)	504 Mb	25 %
/cache	806 Mb	40 %
swap	64 Mb	Doble de la RAM


S'ha triat una partició més gran per a cache, ja que es tractarà d'un servidor proxy-cache i quanta més informació tingui emmagatzemada millor farà la seva tasca.


Si pel contrari volguéssim desenvolupar un servidor web més que cap altre funció hauríem de fer un balanceig d'espai de /cache a  /home que és on tindran tots els usuaris el seu espai reservat per a tenir els fitxers HTML de les seves pàgines web personals.


En quant a l'àrea de swap només dir que és un espai de disc (físic) que és utilitzat com a memòria RAM en operacions que requereixen més RAM de la disponible en aquell moment.


És possible que en fer les particions per suma de Mb ens digui a l'última partició que no hi ha prou espai, com a la pantalla següent:



En aquest cas confirmarem (Ok) i ens haurem de situar (amb el tabulador i les fletxes de desplaçament del teclat) sobre l'última partició, esborrar-la (Delete) i afegir-la de nou, restant 1 Mb al seu espai reservat, ja que la comptabilització per Mb no és exactament la mateixa que per cilindres (que és com es fa internament). 
 

• És possible també que una vegada fetes les particions surti un missatge d'advertència de 'Low Memory' demanant-vos si esteu d'acord en activar el swap space (que hem explicat abans) per tal de no haver d'escriure una nova taula de particions... Lògicament li diem que estem d'acord (Yes).
  

• Passem seguidament a la pantalla que ens pregunta quines particions volem formatar. En el nostre cas escollirem totes les que ens mostri. En aquest punt crític tindríem problemes si tinguéssim alguna partició que albergués un altre SO i no sabéssim quina és l'etiqueta que el defineix (hda1, sda1...). Si haguéssim escollit l'opció d'Install Server System', aquest pas el faria tot sol i per defecte formataria totes les particions (perill en les màquines duals!). Com que nosaltres només tenim un sol S.Operatiu (Linux) activarem amb la barra espaiadora totes les particions (quedaran marcades amb un asterisc) i procedirem a formatar-les totes. No cal tenir activada l'opció 'Check for bad blocks...' que és un tipus de scandisk paral·lel al formatat.
  

• A continuació ens vindran 3 pantalles que faran referència al LILO (LInux LOader). A la primera només haurem d'especificar quelcom si volem que en el moment de l'arrencada del sistema es passin algunes opcions especials al kernel. Ho deixarem en blanc i confirmarem per passar de pantalla. També podem saltar-nos la pantalla amb Skip.
  

• La segona pantalla, també titulada 'LILO Configuration' ens demanarà on volem instal·lar el 'boot loader'. Escollirem en el Master Boot Record <MBR>

• La tercera i última pantalla referent al LILO ens demana quina etiqueta d'arrencada volem per defecte. Ens dóna ja una de marcada amb '*' per defecte amb un nom que serà l'etiqueta. Si tinguéssim més d'un SO podríem escollir quina és l'arrencada per defecte (p.e.: Linux o Windows) i amb quina etiqueta (p.e.: linux o dos).
  

• Passem seguidament a la pantalla que farà identificar la nostra màquina. Ens demanarà el nom de l'ordinador, Hostname, i l'escriurem amb el domini inclòs. Per al seguiment del curs posem aquest exemple per a tothom:  linux.delcentre.cat
  

• Passem directament a la configuració de xarxa (Network Configuration), que en desactivar l'opció Use bootp/dhcp ens permetrà situar-nos amb el tabulador a cada una de les línies on indicarem les dades de xarxa.
  

 

*Nota: En els centres que ja tingueu un servidor proxy i no vulgueu 'matar' la màquina hauríeu de posar com a 'IP address' la 192.168.0.3. En cas d'haver una persona més al centre se li assignarà la IP 192.168.0.4 al seu servidor.

En els centres que no tenen servidor proxy destinarem la IP 192.168.0.2 al primer servidor i la 192.168.0.3 en cas que hi hagi una segona persona fent també el curs.

• Seguirem amb la configuració del ratolí. Si l'equip no en té, escollirem l'opció None però si en volguéssiu especificar un (hi ha una utilitat que permet fer un 'retallar i enganxar' dins les finestres de comandes) podríeu optar per definir que és un Generic (Serial o PS/2 segons el tipus de connector).
  

 
• La següent pantalla és on especificarem un password per al superusuari o administrador del sistema ( Password Root ). Podem posar-li "cursD70".
  







• Una vegada autenticat el 'root', se'ns presenta una pantalla que ens permet afegir usuaris vàlids al sistema. Com a prova crearem un usuari amb identificador 'usuari' i password 'control' que serà el que utilitzarem per entrar per remot via telnet al servidor.
  

 
• Fet això i confirmat, tindrem la possibilitat d'afegir més usuaris. 







Amb el botó Add ens sortirà la mateixa pantalla 'Add User' que ja hem utilitzat per crear l'usuari anterior. Tenim altres possibilitats d'esborrar (Delete), modificar algun usuari existent (Edit) i acabar confirmant-ho tot (OK).


• Passem ara a la pantalla de capçalera Authentication Configuration que confirmarem per defecte per donar pas, mentre fa un 'Reading', a la tria de paquets.
  

• Com hem anunciat abans, passem a fer la tria de paquets que volem instal·lar en la nostra màquina. Per a la nostra comesa, amb quatre paquets cobrirem les necessitats mínimes del nostre servidor. Si en un futur volguéssim afegir algun paquet individualment ho podríem fer a partir del CD-ROM de RedHat anant al directori Rpms situat dins del directori RedHat. Aquesta és una pràctica que farem més endavant per instal·lar-nos un navegador de text anomenat lynx amb una simple comanda rpm -i lynx-2.8.3-2.i386. Penseu que qualsevol aplicació, paquet o programa que creieu que us pugui ser d'utilitat, de segur que està contemplat en algun dels 745 paquets rpm (RedHat Package Manager) d'aquest directori del CD-ROM. Doneu-li una ullada.
  







De tots els paquets de la llista deixarem marcats amb un asterisc (s'activen/desactiven amb la barra espaiadora del teclat) només els paquets següents:


 
[*] Printer Support
[*] Networked
[*] SMB
[*] Anonymous FTP
[*] Web Server
[*] DNS Name Server

Si tinguéssim activada l'opció "[*]Select individual packages" i confirméssim amb l'OK entraríem en una pantalla que desplegant amb la barra espaiadora una de les opcions, més concretament la que fa referència als paquets individuals d'Internet, podríem incloure l'aplicació lynx. Feu la prova de localitzar-lo i sense marcar-lo (ja que l'instal·larem més endavant), passeu a la pantalla següent acceptant amb l'Ok.


• Just abans d'iniciar-se el procés d'instal·lació ens surt una pantalla a nivell informatiu que ens indica que tot aquest procés d'instal·lació quedarà enregistrat en un fitxer de log en el directori temporal /tmp/install.log









• El pas previ a tota instal·lació és la preparació del disc per a poder albergar el Sistema de Fitxers, és a dir, el formatat de les diferents particions que vam detallar amb anterioritat. Comença en aquest moment l'estat de Formatting on es pot observar la progressió de formatat de les particions /boot, /cache, /home...
  

• Entrem ja a la pantalla visualitzadora de l'estat del procés d'instal·lació del Sistema Operatiu amb els paquets que hem escollit amb anterioritat. En aquesta pantalla es comptabilitza el nombre total de paquets a instal·lar (incloent-hi els individuals que incorporen per defecte dels que hem escollit), l'estat en temps real dels que es van instal·lant, així com el nom, grandària, breu explicació informativa de la comesa d'aquell paquet i el temps total d'instal·lació i el seu remanent.
  







• Una vegada feta tota la instal·lació se'ns proposa de fer un disquet d'arrencada (no d'instal·lació) perquè poguem recuperar el File System i arrencar la màquina a partir d'aquest disquet. Tot i que més endavant farem una pràctica de creació d'un boot-disk específic de la nostra màquina, en aquest moment confirmarem la possibilitat de fer-lo ara.
  







Feta l'afirmació ens demanarà que inserim un disquet i amb un simple Ok ens el crearà.


Quan s'apagui el led indicador de la disquetera ja el podeu retirar i etiquetar com a Disquet d'arrencada.

 

• Com a última pantalla trobem la felicitació d'una instal·lació completada amb èxit. La confirmació d'aquesta pantalla ens porta a un reinici del sistema (reboot) i a un eject automàtic del CD-ROM.
  





 
• Tot i que es veurà al següent tema, val la pena avançar un parell de comandes que us seran del tot necessàries (ara que ja teniu instal·lat el SO Red Hat) per tal d'apagar, engegar i reiniciar la màquina de manera correcte:
  


# init 0 per apagar la màquina (lògicament havent entrat al servidor com a root i indicant la seva contrasenya)
# init 6 per reiniciar la màquina i
# Ctrl+Alt+Supr que té la mateixa funcionalitat que l'init 6