La vida de l'home sempre ha estat relacionada i lligada a la meteorologia. Ja les antigues civilitzacions oferien sacrificis als seus Déus perquè arribés el bon temps, perquè arribessin les pluges...

Aquesta dependència va fer que els pobles s'adonessin de tot un seguit de canvis que passaven el seu entorn, i que estaven relacionats amb els fenomens meteorològics que s'anaven a produir. Aquests es poden classificar, segons si estan relacionats amb l'observació de l'atmosfera, si estan relacionats amb canvis de comportament dels animals i les plantes....

També podem considerar que les plantes estan molt relacionades amb la meteorologia, perquè fenòmens com la pluja, les hores de Sol i la temperatura determinen les diferents fases de la seva germinació i vegetació. Sembla més difícil explicar aquesta relació amb els animals.

Tots hem pogut veure com les aus emigren d'un lloc al'altra per tal de trobar un clima més adequat a la seva forma de vida. Per a molts pobles aquest fet indica el canvi de temps.

També trobem canvis relacionats amb el comportament del cos humà:

En moltes ocasions es pot comprovar com el comportament de les persones es veu afectat per fets meteorològics. Així, en llocs on habitulament plou, quan porten dies sense pluja, l' ànim de les persones d'aquell indret es troba exaltat; el mateix podem dir dels llocs on fa molt de vent.

Un altre tipus de fenomen és el relacionat amb les malalties o lesions. Segur que hem sentit alguna persona preveient un canvi de temps pel fet que li faci mal una ferida o per un mal de l'ull de poll.

ot seguit farem un recorregut a una sèrie no complerta de refranys i dites populars, que tú mateix podràs alllargar, afegir-ne més d'un:

Referent als mesos :

Aigua al gener, tot l'any va bé.

Si plou pel gener, s'anyada sol anar bé

La pluja al gener omple la bóta i el graner

Gener eixut, tot l'any put

Gener, fred o temperat, passa'l ben arropat.

Tos de gener alegra el fosser.

La neu de gener s'hi asseu com un cavaller.

Pluja de gener, blat a la sitja i vi al celler

En gener, tanca la porta i encén el braser.

Pel mes de febrer un dia dolent i altre també.

Febrer plujós, cara de gos

Fred de febrer, pitjor que el gener.

Febrer abeurat, mig any assegurat

A despit del febrer, floreix l'ametller

En febrer rega el teu planter.

Març, marçador; que de nit fa fred i de dia calor.

Quan ta casa voldràs obrar, el març has de començar.

El març marceja i la gent bogeja

Quan en març trona, l'ametlla és bona.

Boires de març, fred de maig.

Cada gelada en el mes de març, una ploguda en el mes de maig

Ploure de març, dona faves i lleva el blat.

A l'abril, cada gota en val mil.

A l'abril. Tota l'aigua cap dins un barril

Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu.

Maig humit, fa el pagès ric.

Al maig, cada dia un raig

Maig ventós i juny calent, fa bon vi i bon forment.

Hivern fangós, juny granellós

Si plou el primer de juny, el mal temps és lluny

Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com un puny.

Juliol sense rosada du la platja amenaçada

A l'estiu, tota cuca viu.

Nit de juliol, pluja no vol

Juliol, sega amb un bon sol.

En juliol, la garrofa es posa dol

Setembre boirós, graner polsós

L'octubre fred, mata el cuquet

Quan s'octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit.

Novembre humit te farà ric.

De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.

Referent al santoral :

Per la Mare de Déu d'agost, a la set ja és fosc.

Ratlla de Sant Martí al matí, l'aigua és aquí;

Ratlla de Sant Martí a la vesprada, l'aigua és passada.

Per Santa llúcia un pas de puça.

Per Sant Juli un pas de ca.

Per Sant Antoni un pas de dimoni.

Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera.

Per Santa Agnés i Sant Fructuós, los freds majors.

Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu.

Per Sant Tomàs, el fred al nas.

Referent a la Lluna:

Lluna nova, ves-hi amb una cove.

Lluna vella, ves-hi amb cistella.

Temps, vent, senyor, dona i fortuna dónen voltes com la lluna.

Lluna amb cércol porta vent.

Rotllo gros a la Lluna, pluja tot d'una.

Pagès lluner, omple poc el graner.

Lluna tapada, boira o ruixada. Lluna lluent, sequedat o vent.

Plou i fa sol, la lluna pel juliol.

Lluna pel gener, l'amor primer.

Cèrcol de lluna no omple llacuna.

La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res.

Clara és la lluna d'agost, per encara ho és més la de gener.

Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa d'una.

Lluna voltada, terra mullada.

Referent als vents:

De ponent, ni vent, ni gent,ni casament.

Vent del Canigó, no duu res a bo.

Cel rogent o sol ixent, vol dir vent

La tramuntana no és bona ni sana.

Vent de Llevant, porta l'aigua al davant.

Vent de llebeig, d'aigua no en veig.

Vent berguedà, ni plou ni se n'està .

De vent moliner, molta feina i poc diner.

Quaresma ventosa, collita grossa. Però si massa en fa,

ni palla ni gra

Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món.

Vent narbonès, ni plou ni aclareix.

El bufarut, al pagès deixa fumut.

No es mou fulla que Déu no vulla.

Cant de "rana", crida tramuntana.

Quan el vent baixa del Port, no falta mai neu a Sort

Vent marí sobre gelada, pluja o nevada.

Si vent del Nord trobeu, botes calceu.

Quant plou de tramuntana, plou de gana.

Migjorn la mou, i el llevant la plou.

Home pobre no té amic, tramuntana no té abric.

Quan plou, plou. Quan neva, neva. Quan fa vent, aleshores fa mal temps

Vent que es queda a sopar, s'alçarà per esmorzar.

A un mateix vent aquí li diuen bo i allà dolent.

Grans ventades i grans enrabiades sempre acaben banyades.

Ponent té una filla casada a Llevant, quan ell la va veure se'n torna plorant.

Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.

Vent xaloc per a la mar no és bo, ni per al camp tampoc.

El dia de vent, posa't arrecerat i estaràs calent.

Vent d'Aragó, aigua al balcó.

Referent als núvols:

Sant Ramón tapat, segur aiguat.

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell.

Tarda roja, senyal de bon temps.

Quan Déu vol. Sense vent i sense núvols, plou.

Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes.

Nuvols d'Aragó, pluja en abundor.

Cel roig al matí, pluja en camí.

Cel empedrat, camp mullat.

Núvols en creu, aigua tindreu.

Núvols barbats, camps mullats.

El dia nuvulós, enganya al peresós.

Déu dóna el fred segons la roba.

Qui no té seny no té fred.

En temps de fred, val més una gorra que un barret.

Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.

Boira saltirona no és cosa bona.

Boires en sequedat, ven les mules i compra el blat.

Boirina a la vall, pagès la treball.

La boirina, de l'aigua és padrina i del sol veïna.

Boirina pixotera, torna-te'n enrrera.

Bromes espesses cap a l'Albera, entra l'herba a la pallera.

Bromes corrent, de ponent o d'ixent.

Camí rosat, als tres dies banyat.

Vermelló al cantó de mar, pren l'arada i vés a llaurar.

Rojor per tots costats, mal temps a grapats.

Rojor a tot drap, temps endiablat.

Gelada sense Sol, plourà molt.

Núvols de fum, aigua al damunt.

Si els núvols van cap al pla, posa el blat a soleiar.

Diversos:

Sol ixent, Déu ens do un bon pensament.

Any de neu, any de Déu.

Si cau neu a la muntanya, la plana ser ventada.

Qui no té seny, no té fred.

Quant la sangonera puja, senyal de pluja.

Mar blanca, pluja a manta.

Quan el cargol es posa a llaurar, senyal que plourà .

Quan el dia creix, el fred neix.

Una nevada val per una femada.

Quan la muntanya plora, la plana riu.

Quan la codonyera floreix i madura, lo dia i la nit són d'una mesura

Si el dijous es pon de capa, de tres no s'escapa.

Forta davallada, tempesta assegurada.

Matinada fresca, dia calurós.

Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir.

Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat.

L'arc de Sant Martí a Llevant, bon temps a l'instant.

L'arc de Sant Martí a Ponent, amaga la gent.

Posta sagnada, l'endemà ventada.

Pluja menuda, la terra ajuda; un bon ruixat, la terra abat.

Oreneta que alt vola, no tem que ploga.

Cant d' ànecs a la matinada, pluja a la vesprada.

Si veus el peix saltar, deixa la trema i vés a caçar.

Quan la garsa fa baix el niu trona sovint a l'estiu.

Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu.

Aigua abombollada, aigua de durada.

Quan llampega a la marina no et fiïs de roba fina.

Tal com el dia creix, el fred neix.

Quan el Canigó fuma, senyal de pluja.

Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada.

Quan canta el cucut, el matí moll i el vespre eixut.

Molta mosca i mosquit, cel enterbolit.

Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny.

Si trona abans del migdia,pluja tot el dia.

Quan el gat es passa la pota per l'orella, farà nevada bella; quan es passa la pota per la testa, aviat farà tempesta.

Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu.

Qui es sopluja sota la fulla, dues vegades es mulla.

.......

Ara tú, pots escriure'n alguns més....

  una dedicatòria especial per tots vosaltres:
amunt