Els Presocràtics i la reproducció

Podríem dir que amb els filòsofs presocràtics va germinar el que després seria la veritable filosofia com a ciència. És amb ells amb qui es produeix el pas el mite al logos i s’intenta tossudament trobar explicacions que no transcendeixin la naturalesa ni busquin auxili en cap intervenció divina. La llista abasta des de Tales fins a Demòcrit, un període, els segles VI-V a.C., en el qual es van produir també condicionaments socials que van propiciar que la resposta a la curiositat -l'origen, segons Aristòtil, de la filosofia- passés inexorablement per l’ús imperatiu de la raó, és a dir, pel pas del mite al logos.

Tales de Milet

La Vides i sentències dels filòsofs, de Diògenes Laerci, ens proporciona ara dades familiars d’aquests, la llista dels quals comença amb Tales de Milet (floruit ca. 600 a.C.), el primer en ser anomenat savi, de fet un dels Set Savis, de qui sabem a més a més que la seva mare es deia Cleobulina (Diògenes Laerci, Vides i sentències dels filòsofs, I, 22). Aquell savi, que va postular l’aigua com a principi (ἀρχή) de totes les coses, se sentia afortunat fonamentalment per tres coses: per haver nascut home i no bèstia, per ser home i no dona i perquè era grec i no bàrbar, tres principis rectors de la cultura grega i mitjançant els quals es tornava a condemnar la dona a una posició de subordinació ontològica i moral (Diògenes Laerci, Vides i sentències dels filòsofs, I, 33).

S'ajustava el nostre filòsof al patró del savi despistat, fet que va propiciar les burles d’una vella -en altres versions una enginyosa criada tràcia (Plató, Teetet 174)- en veure que queia en un forat per estar massa concentrat i abstret en contemplar el cel estrellat (Diògenes Laerci, Vides i sentències dels filòsofs, I, 34).

Perquè deia sovint, diuen, que donava gràcies a la Sort per tres coses: primera, perquè vaig néixer home, i no bèstia; segona, perquè home, i no dona (ὅτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνή); tercera, perquè grec, i no bàrbar (Diògenes Laerci, Vides i sentències dels filòsofs, I, 33. Traducció de Joan Ferrer Gràcia)

Els presocràtics i la reproducció sexual

La reflexió del filòsofs presocràtics sobre la reproducció va gravitar sempre sobre què és el que determina el sexe del nounat o nounada. La resposta no va ser mai unívoca i oscil·là entre un paper actiu d'ambdós genitors, com defensaren Parmènides (s. VI-V a. C.) i Empèdocles (s. V a. C.), o el convertir la dona en simple receptacle per covar l'esperma masculí, com en el cas d'Anaxàgores (ca. 500-433 a. C.).

És en la reflexió del presocràtics sobre la reproducció on trobem la parella de contraris fred-càlid, dreta-esquerra, i és aquesta de fet la que determina la gènesi d'un home o d'una dona: la positivitat de la calor i la part dreta són prerrogatives masculines, mentre que l'esquerra i la fredor són pròpies de les dones i determinen el seu sexe. Aquestes idees gaudiran d'una gran fortuna i serà Aristòtil qui els donarà la carta de cientificitat en tota la tradició filosoficomèdica de l'Antiguitat.

Una opinió pol·lèmica entre escriptors és la de si el fill neix solament de l'esperma del pare -com han escrit Diògenes, Hipo i els estoics-, o també de la mare, com opinen Anaxàgores i Alcmeó, així com Parmènides, Empèdocles i Epicur (Censorí, 5, 3; DK 24 A 13).

Alguns, com Anaxàgores i d'altres dels estudiosos de la naturalesa, diuen que ja en les llavors existeix aquesta oposició [entre mascle i femella]. Diuen, en efecte, que l'esperma prové del mascle, en tant que la femella ofereix el lloc, i que el mascle procedeix de les parts dretes i la femella de les parts esquerranes, i que el mascle es genera a la part dreta de l'úter, mentre que la femella a l'esquerra (Aristòtil, La generació dels animals, IV 1, 763 b; DK 59 a 107).

Es sosté que es formen naturaleses dispars d'aquesta manera: quan es dóna el cas de què l'esperma del gènere masculí ha circulat per la part esquerra de l'úter, l'opinió és que indubtablement neix mascle, però que, ja que ha estat concebut a la part femenina, la seva dignitat viril es veu afectada per tenir en ell mateix quelcom de femení, ja sigui una bellesa destacada, una excessiva blancor, harmonia del cos, membres delicats, alçada petita, veu gràcil, ànim feble o moltes d'aquestes coses. Similarment, si a la part dreta ha fluït esperma del gènere femení, indubtablement neix una femella, peó, ja que ha estat concebuda a la part masculina, té quelcom de virilitat més enllà del que permet la proporció del sexe, ja sigui membres vigorosos, ja una alçada excessiva, ja un color fos, ja un rostre pilós, ja un aspecte mal proporcionat, ja una veu grossa, ja un ànim audaç, o bé moltes d'aquestes coses (Lactanci, Sobre l'obra de déu 12, 12; DK 28 A 54).

Altres [diuen que la diferenciació dels sexes es produeix] a la matriu, com en el cas d'Empèdocles: quan [el semen] arriba a un ventre càlid diu que es produeixen els mascles, i quan arriba a un de fred les femelles. I el que constitueix la causa d'aquesta calidesa o caràcter fred és el flux de les menstruacions, que pot ser més o menys càlid i més o menys recent... (Aristòtil, La generació del animals IV 1, 764a; DK 31 A 81).

Bibliografia:

De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició, introducció i traducció de Joan Ferrer Gràcia, Girona, Edicions de la Ela Geminada, 2011.

Los filósofos presocráticos. Traductors diversos, Madrid, Editorial Gredos, BCG vol. 12, 24 i 28, 1980-1.

SIlvia Campese i Silvia Gastaldi, La donna e i filosofi: archeologia di un'immagine culturale. Testi di Platone, Aristotele, Presocratici, Bolònia, Zanichelli Editore, 1981, pp. 69-71.

Lesley Ann Dean-Jones, Women's Bodies in Classical Greek Science, Oxford, Clarendon Press, 1994.

Aracniografia

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou20fjn.htm: al web Filoxarxa trobaràs informació i bibliografia sobre els filòsofs presocràtics.

http://www.presocratics.org/: web en anglès de Vishwa Adluri sobre els presocràtics.

Activitats

1) Compara el text nº 3 amb les explicacions sobre l'origen de l'homosexualitat que trobaràs a l'apartat d'aquest web sobre Homosexualitat femenina