Pandora, el portal de la dona a l'antiguitat 
El matrimoni al món d'Odisseu
Els poemes homèrics tenen en relació a l'estudi de la institució del matrimoni una limitació: només ens parlen del usos de l'aristocràcia, de fet el públic a quin van dirigts els poemes. Malgrat tot, existeixen en el món homèric dues categories de matrimoni exògam, un de virilocal o patrilocal i un altre d'uxorilocal o matrilocal. Al costat d'aquest apareixen també uns patrons matrimonials heterodoxos i menys habituals: el matrimoni per rapte, els matrimonis endògams i les relacions de tipus incestuós. En qualsevol cas, sempre és un home el que tutela una dona, essent aquesta una eterna menor d'edat.
La finalitat del matrimoni era, doncs, introduir una dona a un oîkos per garantir hereus varons legítims. Per a Homer, una casa sense hereu és una casa a mig fer (Homer, Ilíada II, 702).
A) Matrimonis ortodoxos
Matrimonis exògams
Matrimonis exògams virilocals o patrilocals: és aquest el patró de matrimoni més freqüent i consisteix en el fet que el nuvi ofereix al pare de la núvia o tutor un conjunt de regals o dons (ἕδνα, ἔεδνα) per la núvia, bàsicament ramat, però segurament també bens sumptuosos com joies, armes o trespeus. Ara bé, aquest intercanvi de presents entre pare o tutor i pretendet es du a terme només amb el vencedor d'una mena de concurs o certàmen en el qual varis herois o nobles competeixen i liciten amb regals (δῶρα) per la mà de la dona (Homer, Odissea II, 205-207), sempre de família distingida -ἀγαθή γυνή- (Homer, Odissea XVIII, 276-279), una manera sense dubte d'establir també aliances entre les diferents cases, i una mena d'ἀγών com el que duen a terme els pretendents amb Penèlope (Homer, Odissea XVI, 391; XXI, 161), una pràctica que es va mantenir a Grècia durant l'època de les tiranies.
La núvia anava a viure a casa del marit o del pare d'aquest, el seu sogre (Homer, Ilíada XXII, 472; Odissea XIX, 528-529) i aquest patró matrimonial exògam i virilocal el trobem també en l'univers dels déus (Homer, Odissea VIII, 285-288).
La dissolució del matrimoni implicava la devolució dels dons oferts per la núvia (Homer, Odissea VIII, 332).
Matrimonis exògams uxorilocals o matrilocals: en aquest cas, és el marit qui s'integra a la casa de la núvia, normalment perquè es tracta d'un oîkos sense hereus mascles i el sogre busca en un heroi que ha demostrat el seu heroisme, sovint mitjançant una gran gesta (μέγα ἔργον), un hereu del seu patromoni, com en el cas de Bel·lerofont (Homer, Ilíada VI, 191-193). En aquest tipus de matrimoni no cal oferir regals o dons per la mà de la núvia. Un cas especial de matrimoni matrilocal és el no consumat entre Odisseu i la princesa feàcia Nausica, ja que aquesta sí que compte amb germans varons, per la qual cosa Odisseu no podria arribar a ser rei dels feacis mentre a Alcínous li restin fills mascles vius. Dos casos paradigmàtics de matrimonis patrilocals són el de les filles de Príam a Troia (Homer, Ilíada III, 121-124; VI, 242-250; XIX, 291-296) i el de les de Nèstor a Pilos (Homer, Odissea III, 387; III, 450-452), segurament una supervivència d'una pràctica més arcaica a la habitual família nuclear dels poemes. En cap cas, però ens trobem davant de cap supervivència de matriarcat i no s'ha de confondre aquest amb matrlinealitat o matrilocalitat.
Ilíada----------> nombre de matrimonis = 99 ----------> 67% patrilocals/17% matrilocals/16% indeterminats Odissea----------> nombre de matrimonis = 35----------> 37% patrilocals/6% matrilocals/57% indeterminats |
B) Matrimonis heterodoxos: rapte, endogàmia i incest
De matrimonis per rapte el més famós és el de Paris i Hèlena, però també tenim el potencial d'Aquil·les amb Briseida, situació típica de l'aplicació d'un ús de guerra en el qual la dona és simplement una part del botí.
Pel que fa als matrimonis endògams trobem en els poemes dos casos patrilocals, el d'Alcínous i Arete i el de Diomedes i Egialea, i un de matrilocal, el d'Ifidamant, que es casa amb la seva tieta materna i ha estat vist com una mena d'epiclerat invertit (Homer, Ilíada XI, 221-250).
Pel que fa als matrimonis incestuosos trobem el dels fills i filles d'Èol (Homer, Odissea X, 5-9) i el de Zeus i Hera, un clar missatge moral que ensenyava que aquest ús matrimonial només era vàlid entre els déus.
El rapte d'Helena (Fra Angelico, 1450, Londres, National Gallery)
C) El concubinat
El concubinat és admés per la moral aristocràtica de l'épos (Homer, Ilíada I, 112-113) i apareix ja el terme per a referir-se a la concubina: παλλακίς. De fet, el que existeix al món homèric és una poligínia encoberta, sí bés és molt més present a la Ilíada que no pas a l'Odissea, on el matrimoni és més valorat, especialment mitjançant la idealització de la parella Odisseu-Penèlope: no hi ha res millor ni més útil que quan marit i muller governen una casa amb una bona avinença en els seus cors (Homer, Odissea VI, 182-184).
D) La cerimònia
No apareix en els poemes cap exemple de cerimònia nupcial, només del banquet, de fet no hi ha ni un terme per referir-se al matrimoni com institució, tot i que és més que probable que hi hagués algun tipus de ritual durant el banquet nupcial, com un ritus de mans o algun pacte segellat amb sang. A Homer γάμος significa sempre la cerimònia o el banquet nupcial, mai la institució del matrimoni. El matrimoni és un acte públic, publicitat que legitima l'enllaç.
L'escut d'Aquil·leu asasasaVa figurar-hi -Hefest- dues belles ciutats d'homes moridors. En l'una hi havia noces (γάμοι) i festins (εἰλαπίναι). S'enduien de les cambres nupcials (θάλαμοι) les núvies (νύμφαι), les feien anar per la ciutat a la llum de torxes enceses i entonaven molts himnes de boda (ὑμέναιοι). Donaven voltes nois dansadors, al mig dels quals emetien sons flautes i fòrminxs. Les dones els admiraven dretes, cadascuna a la porta de casa seva. Els homes eren tots a l'àgora, on havia surgit una disputa (Homer, Ilíada XVIII, 491-496). (Traducció de Joan Alberich i Mariné ) |
És també possible que la potestat per a concertar aliances matrimonials fos concedida també als germans varons de la núvia (Homer, Odissea XV, 16-18).
Finalment, és possible que el vel fos el símbol de la dona casada (Homer, Ilíada XXII, 466-472).
Noces de Paris i Helena (crater corinti provinent d'Itàlia, ca. 580; Nova York Metropolitan Museum)
E) Terminologia matrimonial
῎Ακοιτις: molt afectiu i referit a matrimonis legítims, o en curs de ser-ho, i amb reconeixement públic (Homer, Ilíada III, 136-138; Odissea VII, 66-68).
Παράκοιτις: també afectiu (Homer, Ilíada XXI, 479).
῎Αλοχος: compost de llit (λέχος) que es tradueix per "companya de llit", esposa o concubina (Homer, Ilíada I, 113-114; Odissea III, 403-404). És el terme més utilitzat, 58% dels casos a la Ilíada, 45% a l'Odissea.
Γυνή: significa dona, casada o no, i senyora de la casa (Homer, Ilíada XV, 683; Odissea VII, 347).
Δάμαρ: és més arcaic i es pot traduïr per esposa o dona casada, tot i que sempre acompanyat del nom del marit en genitiu (Homer, Ilíada III, 122; Odissea IV, 126). Potser es pot relacionar etimològicament amb δάμνημι "domar, sotmetre".
Νυμφή: núvia o nena (Homer, Ilíada XVIII, 492; Odissea IV, 743).
῎Οαρ: company o esposa (Homer, Ilíada IX, 327), molt rar i derivat del verb ὀαρίζειν, "conversar amorosament".
῾Εκυρή: sogra.
Γαλόως: germana del marit i cunyada.
Εἰνατέρες: dones dels germans i concunyades o dones dels cunyat.
Νυός: jove o nora.
Bibliografia
Elisa Avezzù, "Stilemi associativi e rappresentazioni della parentela nell'Iliade", Quaderni di Storia 9 (1983), pp. 69-97.
Ann L. T. Bergren, "The (Re)marriage of Penenlope and Odysseus: Architecture Gender Philosophy. A Homeric Dialogue", a Jane Carter i Sarah Morris (eds.), The Ages of Homer. A Tribute to Emily Townsend Vermeule, Austin, Texas U. P., 1995, pp. 205-220.
Eva Cantarella, "La ἐγγύη nell'Odissea", Studi Italiani di Filologia Classica 36 (1964), pp.199-214.
Anna Lucia Di Lello-Finuoli, "Donne e matrimonio nella Grecia arcaica (Hes. Op. 405-406)", Studi micenei-egeo-anatolici 25(1984), pp. 275-302.
Moses I. Finley, "Marimonio, venta y regalo en los poemas homéricos", a La Grecia antigua: economía y sociedad, Barcelona, Editorial Crítica, 1984, pp. 264-278 (article de 1955).
Manel García Sánchez, "El matrimoni en Homer", Auriga 13 (1995), pp. 14-17.
Manel García Sánchez, "El matriarcado fallido: las madres homéricas", en Carmen Alfaro Giner i Marta Tirado Pascual (eds.), Actas del II Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad, València, Sema-Universitat de València, 2000, pp. 39-64.
Manel García Sánchez, Las mujeres de Homero, València, Sema-Universitat de València, 1999, pp. 51-74.
Louis Gernet, "Matrimonios de tiranos", a Antropología de la Grecia antigua, Madrid, Editorial Taurus, 1980, pp. 299-312 (article de 1954).
Fco. Javier González García, EL catálogo de las naves. Mito y parentesco en la épica homérica, Madrid, Ediciones Clásicas, 1997.
Kaarle Hirvonen, Matriarchal Survivals and Certain Trends in Homer's Female Characters, Helsinki, Annales Scientiarum Fennicae 152, 1968.
W. K. Lacey, "Homeric ἕδνα and Penelope's κύριος", Journal of Hellenic Studies 86 (1966), pp. 55-68.
Claudine Leduc, "¿Cómo darla en matrimonio? La novia en Grecia, siglos IX-IV a. C.", a Georges Duby i Michelle Perrot, Historia de las mujeres en Occidente: La Antigüedad, Madrid, Editorial Taurus, 1991, pp. 252-313 (Roma, 1990).
Évelyne Scheid, "Il matrimonio omerico", Dialoghi di Archeologia 1979, 60.73.
Évelyne Scheid-Tissiner, Les usages du don chez Homère, Nancy, Presses Universitaires de Nancy, 1994.
Jean-Pierre Vernant, "EL matrimonio", a Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Madrid, Siglo XXI, 1994, pp. 51-79 (La parola del passato 1973, pp. 51-79).
Marc Weinsanto, "L'évolution du mariage de l'Iliade à l'Odyssée", a Edmond Lévy (ed.), La femme dans les sociétés antiques. Actes des Colloques de Strasbourg II (mai 1980 et mars 1981), Estrasburg, AECR, 1983, pp. 45-58.
Activitats
1) A partir de l'estudi dels tipus de matrimoni en el món homèric, quina valoració fas de la condició de la dona en el marc de la raó patriarcal? Creus que és encertada l'expressió "dona mercaderia" aplicada als usos conjugals homèrics? Justifica la resposta.
2) Creus que s'observa algun canvi en el matrimoni de la Ilíada a l'Odissea? Quina és la finalitat del matrimoni?
3) Fes una clssificació dels diferents usos conjugals. Valora si alguns poden millorar o no la condició de la dona i el perquè.
4) A partir de l'estudi del cas de Penèlope, quines creus que són les raons del pretendents per interessar-se per prendre-la com a esposa? Creus que tenen a veure amb ella mateixa o amb apropiar-se del patrimoni d'Odisseu i de la seva xarxa de relacions entre les diferents cases? Quin és el paper de Telèmac?
5) Com explicaries l'expressió "eterna menor d'edat" aplicada a la condició de la dona en els poemes homèrics?
6) Creus que el concubinat no és altra cosa que una poligàmia o poligínia encoberta? Per què?
Per saber-ne més:
Web en construcció permanent 
