Feines femenines a la Roma antiga

Traducció	Terme llatí
Feines del camp
majordoma o grangera	uilica (CIL III, 2118; X, 8076) mater domnipredia (CIL VI, 3482) Val. Maxima mater domnipredia Val. Dulcissima filia que vixit annis XXXVI, men. II, D. XII in prodiis suis masse Mandela nc Sepretornm Hercules quesq. in pace. Valèria Màxima, grangera, la més estimada filla de Valèria, qui va viure 36 anys, 2 mesos, 12 dies, a la seva granja al districte de Mandela en el recinte d’Heràcles, descansi en pau (CIL VI, 3482)
CXLII. Quins són els deures del majordom. Les coses imprevistes a l'amo, tot allò que en el predi ha d'ésser fet i allò que ha d'ésser comprat i parat, com cal que siguin donats queviures i vestits a la família, tot això l'exhort que ho faci amb cura, i que sigui obedient a l'ordre de l'amo. I això més: que tingui esment de com cal comportar-se amb la majordoma (ulica), i com cal donar-li ordres, per tal que a la vinguda de l'amo tot allò que cal sigui preparat i ordenat amb diligència. CXLIII. [1] Els deures que són de la majordoma, tingues esment que els compleixi. Si l'amo te l'ha donada per muller, estigues content amb ella: fes que et temi; que no sigui massa despenedora (luxuriosa). No amiguegi amb veïnes i altres dones, ni les admeti a casa ni a enraonia: no vagi de platxeri enlloc ni sigui passejadora. No faci ni mani fer per ella servei diví sense manament de l'amo o de la mestressa (domina): sàpigues que l'amo fa sacrifici als déus per tota la família. [2] Sigui neta: meni la casa escombrada i polidament; deixi el fogar endreçat i repassat cada dia abans d'anar-se'n al llit. A les calendes, idus, nones, quan serà dia de festa, adorni el fogar amb corona, i en tals dies pregui, segons el lleure, al Lar familiar. Curi de tenir cuit el menjar per a tu i la família. [3] Que tingui moltes gallines i ous. Desi peres pansides, serves, figues seques, panses, serves en arrop, i peres i raïms en tines, i nous prenestines fresques tapades de terra dins pot; codonyes en tina i altra fruita que es sol guardar i silvestre, de tota en tingui estotjada tot l'any diligentment. Sàpiga fer bona farina i treure'n la flor (Marc Porci Cató, D'Agricolia CXLII-CXLIII. Traducció de Salvador Galmés, Barcelona, FBM, 1927).
Indústria i oficis
artesana o mestressa d'un obrador	officinatrix (CIL VI, 9715)
Confecció de vestits i indústria tèxtil
Casta fuit, domum seruauit, lanam fecit (CIL I, 1007).
filadora	quasillaria (CIL VI, 6339; Apuleu, L'ase d'or, 9, 5-6)
Hic sita est Amymone Marci optima et pulcherrima, lanifica, pia, pudica, frugi, casta, domiseda (CIL VI, 11602; ILS 8402). Aquí reposa Amímone, muller de Marc, exemplar i bellíssima, filadora, pia, púdica, honesta, casta, aquella que té cura de la casa (ILS 8402).
(Botiga de coixins, mitjans segle I; Florència, Uffizi, inv. nº 313; Fotografia Alinari 29357)
filadora amb or	aurinetrix (CIL VI, 9213)
modista o costurera	vestiaria o vestifica (CIL VI, 5206d; 10072)
pesadora i venedora de llana	lanipenda (CIL VI, 9496; IX, 3157; Digest 24, 1, 31pr)
marxant de roba	uestiaria (CIL VI, 8557)
llanera, filadora, teixidora (lanifica Trosia Hilara, finals segle II a. C., inicis segle I a. C.; Aquilèia. Fotografia de Monica Chiabà; InscrAq 69)	lanifica (CIL VI, 10230) lanaria textrix (CIL VI, 6362)
apedaçadora o fabricant d'estopa batanera	sarcinatrix (CIL V, 2542; IX, 5437; X, 810) CIL VI, 9882: Lisis l'apedaçadora de vestits / va viure 18 anys / va ser frugal i modesta (Lysis sarcinatrix / vixit annos XIIX / Frugi pudens)
treballadora del lli	linaria (CIL V, 5923) lintearia (CIL II, 4318a)
venedora de vestits brodats amb fil d'or	auri uestrix Sellia Epyre de Sacra Via auri vestrix (CIL VI, 9214)
venedora de seda	siricaria o sericaria (CIL VI, 9892)
venedora o fabricant de porpra (Purpuraria Muronia Prima; Mevaniola. Fotografia de Daniela Pupillo)	purpuraria (CIL XI, 6604) (CIL VI, 37820; Actes dels Apòstols 16, 14)
Sabateria
sabatera	sutrix (CIL V, 5927; XIV, 4698) (Sutrix Septimiae Stratonice; Òstia: CIL XIV, 4698; fotografia de Natalie Kampen)
Fabricació de vidre
frabricant de vidre (vitraria Sentia Secunda; Linz, Àustria; Fotografia de E. M. Stern)	vitraria/vitriaria?
Terrissaira o venedora de vasos
venedora de vasos	lagunara (CIL VI, 9488)
fabricant de tessel·les de fusta	tesseraria lignaria (CIL V, 7044)
fabricant de calç	calcaria (ILS 7663)
fabricant totxos i teules (lateres signati de Minatia, finals segle I a. C., inics s. I; Venosa, Apúlia. Fotografies de Marcella Chelotti)	lateraria? (CIL XV, 263; 264) El terme s'utilitza per referir-se a una bòvila o figlina
Propietàries d'un taller d'àmfores
Existeixen noms de dones en àmfores d'oli Dressel 20 procedents de la Bètica, confirmant aquesta troballa la implicació de les dones en la producció i el comerç d'oli bètic. Pertanyen a diferents classes socials (llibertes i membres de la classe senatorial) i la majoria van viure entre el segle II i el III. Com és comú a l'època imperial, aquestes figures femenines no tenen praenomen, sinó tan sols nomen i cognomen. A una inscripció de Roma (AE 1973, 71) es parla d'una dona, de la qual hem perdut el nom, qualificada com negotiatrix olearia ex provincia Baetica item vini. S'han trobat cinc noms de dona en segells d'àmfora, com en un segell de meitat del segle III, provinent del mont Testaccio, a Roma, on podem llegir II IUNI MELISSI et MELISSE (CIL VI, 2967). Tres d'aquests noms són d'origen grec (Melissa, Cytonis i Zòsima) i dos llatins (Terentiana i Urbica). De vegades, en els tituli picti beta, relatius als personatges implicats en la comercialització del producte (nauicularii), com la Cornèlia Plàcida (CIL VI, 3845-47) del Testaccio (CORNELIAE Q F PLACIDAE), nauicularia de l'any 191 i potser filla d'un senador de la família gaditana dels Cornelii. Finalment, d'altres dones apereixen en els tituli picti delta, relatius al control fiscal (amb datació consular), i que segurament ens informen sobre dones propietàries de fundi oleari, com, entre d'altres, la Lucrècia Firmana, de l'any 147, la Semprònia, del 161, o la Paula del 153 (CIL XV, 4273).
Segell de Melissa; Chesterholm (Vindolanda), Bardon Mill, Regne Unit (CEIPAC 18718) Segell: IIIVNMELISSIETMELISSE Conservació: -IVNI(ME)LISSI] / ETMELISSE] Titulus pictus beta amb el nom en genitiu NYMPHES (Almeida 1979, nº 95, any 149)	Augst, Suïssa, (CEIPAC 7529) Segell: IIIVNMELISSIETMELISSE Conservació: |I'I'I'VN·M^ELISSI| / |E'TMELISSE (hedera))|   Titulus pictus delta amb el nom Aeliae Marcianae (derelicte Saint-Gervaise 3, Liou 1980, nº 9)
Metal·lúrgia
fabricant o venedora de clavilles	clavaria (CIL V, 7023)
venedora de plom o plomaira	plumbaria (CIL III, 2117; XV, 7564)
fabricant de fulles d'or	bractearia o brattiaria (CIL VI, 6939; 9211)
El món del comerç
Venedora d'aviram a Òstia (finals s. II,Museu Ostiense, inv. 134)
Venedores de comestibles
rostidora	tostrix (CIL VI, 9941)
(Carnissera?, 1/2 segle II; Roma, Trastevere; Dresde, Skulpturensammlung inv. No ZV44; Fotografia DAIInst. neg. 62.1412)
venedora de pa o fornera	furnaria (CIL VIII, 24678; IX, 4721)
venedora de pastissos	halicaria (CIL IV, 4000)
venedora de faves	fabaria (CIL III, 153; 6672)
(Venedora de verdures, segle II; Òstia, Museu Ostiense. Fotografia de Natalie Kampen)
peixatera	piscatrix (CIL VI, 9801)
cansaladera (Ara de Gal·la dedicada a la seva família, on figuren la mare, el pare, un nebot i el seu germà; Concòrdia. Fotografia de Daniela Pupillo)	porcinaria (CIL V, 8706)
Preparació d'aliments: les tavernes
fornera	furnaria (CIL VIII, 24678)
cuinera, encarregada de cuina o encarregada d'una taverna	vinaria, hospita, popa o popinaria (CIL IV, 1819; VI, 1819; XIII, 10018, 7; XIV, 5424; XIV, 3709; Digest 33, 7, 12, 5)
(Popinaria, segle III. Potser una dona oriental egípcia o síria, habituals com a cambreres a les tavernes; Òstia, Museu Ostiense. Sarcofag amb escena de port i taverna, Isola Sacra. Fotografia de Natalie Kampen)
Empresàries
comerciant, dona de negocis	mercatrix, negotiatrix (CIL XII, 4496; Digest 34, 2, 32, 4): el terme acostuma a anar acompanyat del nom de la mercaderia (CIL VI, 9683: negotiatrix frumentaria et leguminaria). Quan no és així fa referència al comerç de cereals, sovint també de vi i oli (CIL XV, 3691; 3729; 3845-7)
comerciant de vi	vinaria (CIL IV, 1819)
armadora	nauicularia (Suetoni, Claudi, 18-19)
empresaria	conductrix (CIL X, 8076)
fabricant o venedora de resina	resinaria (CIL VI, 9855)
Venedores d'articles de luxe i sacrifici
venedora de parfums (Dona vessant perfum, Roma, Museu de les Termes. Fotogafria de Danielle Gourevitch)	unguentaria (CIL VI, 10006)
venedora de perles	margaritaria (CIL VI, 5972)
venedora de gemmes	gemmaria (CIL VI, 9435)
fabricant de corones	coronaria (Plini, Història natural 21, 2, 3)
(Coronaria, 1/2 segle III; Florència, Baptisteri. Fotografia DAIInst. neg. 65.2201-2)
La banca
Al Digest (Digest 2, 13, 12) llegim que les dones no es podien dedicar a la banca (argentaria; officium argentarii), la qual cosa fa pensar que en algun moment de la història de Roma van existir dones que es van dedicar també a aquesta professió (CIL IV, 3340; 8203; Valeri Màxim, Fets i dites memorables 8, 2, 2) . D'altra banda, comptem amb algunes inscripcions de Pompeia (casa de Grani Romà) relatives a contractes de préstec o emprèstit, amb un interès prou alt, de petites summes de diners a curt termini o mutu (mutuum: diners o d'altres béns com aliments, esclaus...) realitzades per dones, i sense la presència de cap tutor (Gai III, 108, 119 i 176), i garantitzats amb robes o joies (CIL IV, 8203; tauletes prompeianes de Murécine: CIL IV, 3340).
tresorera o administradora d'una família de l'aristocràcia senatorial	auctrix (CIL XI, 1730)
Propietàries d'immobles en lloguer
Hi ha propietàries d'immobles en lloguer i propietàries de tallers i comerços explotats mitjançant esclaus al seu servei.	oficinatrix (CIL IV, 1136; VI, 9148; 9715)
Llevadores i metgesses
(Terracuita de la tomba d’Escribònia Attice, mitjans segle II; Òstia, Museu Ostiense, inv. 5204)
llevadora	obstetrix (CIL III, 8820; VI, 4458; 6325; 6647; 6832; 8192; 8947; 8948; 8949; 9721; 9722; XI, 4128; 5437)
Per als déus de la mort. Per a Coelia Hagne, llevadora. Marcus Ulpius Zosimus per a la seva santa esposa (CIL X, 1933: Epitafi de la llevadora Coelia Hagne, Kelsey Museum of Archaeology, nº KM 869, Ann Arbor; segle II)
(Escena de part, tauleta d'ivori. Museu de Nàpols. Fotografia Danielle Gourevitch)
Qualitats d'una bona llevadora segons Soranus d'Efes al seu tractat de ginecologia Περὶ Γυναικείων Παθῶν (s. II) La persona apta posseeix una instrucció elemental, un esperit viu, memòria, ganes de treballar, discreció; en general, li cal una sensibilitat viva, membres ben proporcionats, robustesa; alguns autors reclamen també dits llargs i fins, amb les ungles curtes (...) És una dona vigorosa per les feines que li escauen, però no necessàriament jove com reclamen alguns (...) Cal que sigui temperada i sòbria en qualsevol situació, perquè hom no sap mai l'hora a la qual pot ser reclamada a la capçalera de pacients malalts en mala hora; el seu caràcter és reservat perquè ha de compartir els secrets honestos de les persones; no ha de desitjar els diners, la qual cosa evita que es presti a administrar un abortiu pel guany; no és supersticiosa, i un somni, presagis, pràctiques secretes, tals rituals vulgars, no li faran desatendre el que és útil. Li caldrà també conservar a les seves mans la suavitat, evitant el treball de la llana, que les pot tornar aspres (Soranus, Ginecologia I, 2-3).
metgessa INI•FII•MEDICA (Medica; segle II o III; Metz, Musée Archéologique inv. nº 25; Fotografia Museu)	medica o iatromea (CIL II, 497; 4814; V, 3461; VI, 6851; 7581; 9477; 9478; 9614; 9615; 9616; 9617; IX, 5861; X, 3980; XII, 3343; XIII, 4334)
Flavius Rufinus i Sempronius Diofanus van fer gravar una inscripció en vers a la Tarragona del segle II sobre la tomba del jove auriga i esclau comú Eutyches, que va morir a mans d'una metgessa que no va poder fer res per salvar la seva vida: Ussere ardentes intus mea viscera morbi, vincere quos medicae non potuere manus (CIL II, 4314, 26-27)
(Estela funerària de Scantia Redempta, segle II. Fotografia de Laura Chioffi)	Scantiae Redemptae in/comparabilissimae feminae que/ius de vitae documenta non sufficit / mediocritas hominum at cumulum laudis / pervenire. Fuit namque iuvenis ista / omni genere laudis condigna: primo deificae / sanctitatis pudicitiae; vallata honestate morum / [or]nata; piaetas (!) in parentibus procliva; castitate inlustris / [t]enacitatis; magistra ver(e)cundiae; antistis disciplin[ae in] medicina fuit / ut contemneret iuventutem; nam maritus am[avit] / coiugem familiarem salutis et vitae suae nu[tric(em)]. / Haec vixit annis XXII, mensibus X. / Fl(avius) Tarentinus et Scantia Redempta / parentes filiae dulcissimae / sibique fecerunt. (CIL X, 3980)
Segons la tradició, la primera metgessa va ser Hagnodice (Higini, Faules 274), a l'Atenes del segle IV a. C. Aleshores, l'ofici de metgessa estava prohibit i moltes dones preferien morir per pudor abans que deixar-se visitar per un home. Això va impulsar Hagnodice, disfressada d'home, a estudiar medicina a l'escola d'Heròfil. Si bé les seves pacients sabien que era una dona, no així els seus companys de professió, que un cop assabentats del seu sexe la van denunciar. Hagnodice va haver de fer pública la seva condició de dona i va ser acusada per haver exercit de metgessa estant prohibit per la llei. Un cop absolta, l'exercici de la medicina va ser autoritzat a les dones, que van començar a especialitzar-se en malalties femenines.
(Espàtula quirúrgica de Sperata; Casa de L. Helvius Severus (I, 13, 2). Fotografia de Ria Berg)
D • M • S I VLlAE S A T V R NI N A E A N N • X X V VXORI • INCOMPARA BILI • MEDICAE • OPTIMAE MVLIERI • SANCTISSIMAE CASSIVS • P H I L I P VS M A R I T V S - O B M E R I T I S H • S • E • S • T • T • L (ILS 7802: Mèrida)
D(is) M(anibus) s(acrum). Juliae. Saturninae ann(orunt) XXV, uxori in- comparabili, medicae optimae, mulieri santiissimae, Cassius Philipus (sic) maritus ob meritis (sic). H(ic) s(ita) e(st). S(it) t(ibi) t(erra) l(evis) (ILS 7802: Mèrida) Consagrada als déus Manes. A Júlia Saturnina, de 25 anys d'edad, esposa incomparable, metgessa òptima, muller santíssima. Pels seus mèrits el seu marit Cassi Filip li va erigir aquest monument. Que la terra li sigui lleu (ILS 7802).
farmacèutica	(Farmacèutica?, mitjans segle II; Grand, Épinal, Musée Départamental des Vosges, inv. nº 61; fotografia J. C. Voegtlé)
Dides
alletament	nutrix (CIL VI, 19128) nutricula, nutrix lactaria, assa nutrix, mamma, mammula
Estela de Severina, nutrix (finals segle III; Colònia, Römisch-Germanisches Museum, inv. 122,1)
educació i cura de nens i nenes	educatrix (CIL V, 3519; VI, 8942; 9792)
avia carissima educatrix dulcissima   Àvia estimadíssima, educadora molt dolça (CIL VI, 1478)
gramàtica	Mòmia d’Hermíone, gramàtica (Cambridge, Girton College, mitjans segle I)
pedagoga	paedagoga (CIL VI, 6331; 9754; 9758; VIII, 1506)
--- Cornelia Fortunata pedagoga visqué pia setanta(...)/vuitanta(...) anys aquí reposa (CIL VIII, 1506)	--- Cornelia Fortunata paedagoga p(ia) V(ixit) a(nnis) LXX [-] h(ic) [s(ita) e(st)] (CIL VIII, 1506)
taquígrafa	notaria graeca (AEp, 1890, 44) libraria a manu (CIL VI, 9541; Dió Cassi 66, 14, 1-3: Antonia Caenis, concubina de Vespasià)
lectora	lectrix/anagnostria (CIL VI, 8687; 34270) Fresc pompeià amb retrat de dona culta amb tauleta encerada (tabella) identificada amb Safo (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Feines domèstiques
Hospes quod deico paullum est, asta ac pellege. Heic est sepulcrum hau pulcrum pulcrai feminae. Nomen parentes nominarunt Claudiam. Suom mareitum nominarunt Claudiam. Suom mareitum corde deilexit souo. Gnatos duos creauit: horunc alterum in terra linquit, alium sub terra locat. Sermone lepido, tum autem incessu commodo. Domum seruauit, lanam fecit. Dexi. Abei (CIL I 2, 1211).   Foraster, el que dic és poca cosa: atura't i llegeix. Aquesta és la tomba no bonica d'una dona que fou bonica. Els pares l'anomenaren Clàudia. Estimà el seu marit de tot cor. Portà al món dos fills: l'un el deixa a la  terra, l'altre sota terra. De conversa encantadora i de caminar escaient. Vetllà per la casa, filà llana. He dit. Vés-te'n (CIL I 2, 1211).
La dona és destinada per naturalesa a les tasques domèstiques, l'home a les activitats forenses i als treballs a l'aire lliure (natura comparata est [opera] mulieris ad domesticam diligentiam, uiri autem ad exercitationem forensem et extraneam). Per això la divinitat ha donat a l'home la capacitat de suportar la calor i el fred, els viatges i  les feines de la pau i de la guerra, així  com l'agricultura i el servei militar, i, des del moment que l'havia fet inhàbil per a  totes aquestes coses, finalment va confiar la cura de les labors domèstiques a la dona (mulieri deinceps, quod omnibus his rebus eam fecerat inhabilem, domestica negotia curanda tradidit) (Columel·la, De l'agricultura, prefaci llibre 12).
Neteja i ajuda de cambra
perruquera, ajuda de cambra Esclaves agençant la senyora (Rheinisches Landesmuseum, Trèveris, finals segle II o principis III)	ornatrix o tonstrix (CIL V, 4194; VI, 5865; 37469; Ovidi, Am. 1; 14, 16; Suetoni, Claudi 40; Marcial, Epigrames, 2, 17, 1)
Pinta d’ivori de Modestina (Museu Britànic, segle III)	Perruca (Museu de Yorkshire, segle IV)
massatgista	unctrix o tractatrix (CIL VI, 4045; 37823; XIV, 3035)
depiladora amb resina	resinaria (CIL VI, 9855)
acompanyanta, serventa	pedisequa (CIL VI, 4006)
acompanyanta, ajuda de cambra, minyona	ministra (CIL VI, 9637)
cambrera que plega la roba	uestiplica o uestispica (CIL VI, 9901; 9912)
encarregada del guarda-roba	uestiaria (CIL VI, 8557)
portera	ostiaria
Prostitutes
prostituta	ambulatrix, bustuaria (bustum=tomba), circulatrix, faciles puellae, fellatrix, fornicatrix (fornix=pont, bordell), fututrix, lupa, meretrix, noctiluca (llàntia), triuia (triuium=cruïlla) (CIL IV, 1388; 818; 1751; 1969; 2178; 2206; 2268; 2273; 2292; 4439; 4592; 8224)   Si alguna hostelera té a la seva fonda esclaves prostitutes (com moltes acostumen a tenir-les amb el pretext del servei), s'ha de dir també d'ella que és alcavota (Digest 23, 2, 43, 9)
Alcavotes, magues i endevines
alcavota maga, endevina	lena (CIL IX, 2029) saga, uates, hariola (Horaci, Sàtires I, 9, 29-34)
El món dels espectacles
cantora	cantrix, cantatrix o monodiaria (CIL VI, 9230; 10132; Plaute, Trin. 253)
ballarina Ballarina amb castanyoles. Detall plataforma del teatre de Sabratha, Líbia (175-200 a.C.); fotografia d' Agnès Vinas	saltatrix (Ciceró. Pis. 8 ; Ammià Marcel·lí XIV, 6, 19 ; Macrobi Sat. II, 10)
actriu de mims	mima o archimima (CIL VI, 10110; 10106)
flautista acompanyant d'un cor	choraule,symphoniaca (CIL VI, 7286; Ciceró Mil. 21)
citarista (Estela funerària de Lutatia Lupata, Museo Nacional de Arte romano de Mèrida)	cithaoreda, psaltria (CIL VI, 10125; 10158) La boda de Aldobrandini, segle I a. C.-  segle I (Roma, Museus Vaticans 139937)
actriu	scaenica o emboliaria (CIL VI, 10109; 10127)
gladiadora	gladiatrix (Tàcit, Annals, XV, 32, 3; Suetoni, Vida de Domicià, 4, 2)
Amazona i Aquília van ser lliures (CIG 6855. G; Halicarnàs)
El món de les arts i les ciències
filòsofa	philosopha Pia, docta nouem musis, philosopha u(ixit) a(nnos) XX (CIL VI, 33898) Erudita omnibus artibus (CIL VI, 25808)
pintora	(Plini, Història Natural, XXXV, 125; XXXV, 147)

La riquesa de les dones romanes va estar de bon principi controlada també pels homes. Així, l'any 215 a. C. s'aprovà la Lex Oppia sumptuaria, que establia que les dones no podien portar a sobre més de mitja unça (30 gr.) d'or (Tit Livi, Els orígens de Roma 34, 3, 2), a banda de que no podien posar-se vestits massa cridaners i ostentosos ni circular per Roma amb carrossa o amb lliteres portàtils, tret, per suposat, que es desplacessin a una cerimònia de caràcter religiós. L'any 195 a. C. es va proposar la seva derogació a proposta dels tribuns de la plebs Marc Fundani i Luci Valeri (Lex Valeria Fundania de Lege Oppia sumptuaria abroganda), amb l'escàndol de Cató, que va dir: La nostra llibertat ha estat vexada a casa per la intemperància de les dones, i ara és esclafada i trepitjada també aquí, al Fòrum. Com no hem estat capaços d'imposar-nos a les nostres dones individualment, ara hem de témer-les a totes plegades [...] quan la llei ja no posi un límit a les despeses de la teva dona, segur que no podràs posar-se'l tu (Tit Livi, Els orígens de Roma 34, 2, 2; 5, 18).

La treva va durar molt poc temps, ja que l'any 169 a. C. s'aprovà la Lex Voconia, mitjançant la qual les dones no podien ser instituïdes com a hereves testamentàries per aquells que pertanyien a la primera classe del cens (un patrimoni superior als dos-cents mils asos). De nou, doncs, una llei per a limitar la capacitat patrimonial de les dones. Però a la pràctica quan va convenir es van fer excepcions. Així, per exemple, en el cas de Lívia, que va rebre una exempció d'aquesta llei per heretar d'August (Suetoni, August 101, 2; cf. Ciceró, Verres 2, 1, 104; 2, 1, 111; Petroni, Satiricó 71, 3).

De fet, la desconfiança en relació a les dones riques arriba fins a un epigrama de Marcial, on podem llegir: Jo no vull casar-me amb una dona rica. Em preguntes per què? Vull prendre muller, no ser l'esposa de la meva esposa. Que la dona casada, Prisc, estigui sotmesa al marit. Només així són iguals marit i muller (Marcial, Epigrames 8, 12; Traducció de Miquel Dolç, Barcelona, FBM, 1955).

Les dones de la Roma arcaica van tenir fortes restriccions legals per a poder heretar. Així, en el Digest (Ulpià, Dig. 50, 16, 195, 4) llegim que la dona és caput et finis familiae suae. Des de mitjans del segle IV o principis del segle III a. C., però, es va obrir la possibilitat a l'herència per a les dones amb un testament anomenat per aes et libram, mitjançant el qual les dones eren admeses a la successió hereditària, però sense poder disposar dels béns heretats, només de les rendes derivades d'aquest patrimoni. En qualsevol cas, a la mort de la dona el patrimoni heretat tornava de nou a la família de la dona. La dona estava sotmesa sempre a la tutela, bé del seu pare, del seu germà mascle, en cas de mort del pare, del marit, o des del 210 a. C, i gràcies a la Lex Atilia, i si és que no en tenia cap de tutor, per un tutor nomenat pel pretor (tutor Atilianus).

Ara bé, totes aquestes disposicions legals no impediren que a finals de la república (gràcies al ius honorarium, la bonorum possessio o herència pretòria) i durant l'imperi les dones fossin propietàries i gestores de grans patrimonis. Els que és cert és que des de la Segona Guerra Púnica el gran nombre de vídues i orfes va propiciar una conjuntura favorable perquè les dones heretessin patrimonis que havien quedat sense hereu masculí viu, fet que es va veure també afavorit per la celebració, des del segle II a. C., de la majoria de matrimonis sine manu, la qual cosa va provocar un règim de separació de béns i, per tant, la independència econòmica de les dones. Aquesta independència, però, només es va veure limitada per l'existència de la tutela mulieris, una institució també en decadència progressiva, en especial, des de l'aprovació del ius liberorum (Papir d'Oxirrinc 1467. G). Des de finals de la república la dona va adquirir drets successoris i podien ser instituïdes com hereves en testament, inclús podien heretar del marit encara que no estiguessin amb ell in manus, per la qual cosa moltes dones del final de la república heretaven per una doble via: del pare i del marit. A més a més, una disposició legal tardorepublicana va obrir la porta de la successió als cognati, els parents per línia femenina, optant també en l'ordre successori amb els sui i els adgnati, o parents per línia masculina, els únics que fins llavors podien concórrer a la successió. La concessió a les dones del ius liberorum les va exonerar de la tutela o auctoritas, sempre però amb la condició que haguessin parit tres fills, haguessin nascudes lliures, o si havien aconseguit la manumissió com a esclaves, havien adquirit la condició de llibertes i havien parit quatre fills.

En època de l'emperador Adrià (117-138) es va promulgar el Senatconsult Tertul·lià, que permetia que la mare pogués heretar del fill; i en època de l'emperador Marc Aureli (161-180) es promulgà el Senatconsult Orficià que autoritzava que el fill pogués heretar de la seva mare.

Pel que fa a la posició social de les dones treballadores, és molt possible que moltes de les dones que treballaven que apareixen a les fonts o bé fossin esclaves o bé llibertes.

Pel que fa a les llevadores i metgesses, tot fa pensar que moltes eren de condició servil, com per exemple algunes de les pertanyents a la família imperial, tot i que també n'hi ha de llibertes, si bé la majoria d'exemples que coneixem són de status incert (incertae). Pel que fa a les dides és possible que fos una feina més pròpia d'esclaves, tot i que hi hagués també dones lliures de condició humil que oferirien aquest servei (Juvenal, Sàtires VI, 592-3). En general, les dides van ser ben vistes i ben valorades.

Pel que fa a les pedagogues, i tenint en compte que no va ésser una feina típicament femenina, es possible que la majoria d'elles fossin llibertes i que, a banda d'educar les nenes de la casa, s'encarreguessin també de la instrucció del personal servil especialitzat.

Pitjor reputació van tenir les cambreres i les taverneres, molt sovint associades a la prostitució (Digest 23, 2, 43, 9) i provinents de les capes més deprimides de la societat.

Feines femenines a la Grècia antiga

Dona treball i economia a la Pèrsia aquemènida

Bibliografia

Carmen Alfaro (ed.), "Dossier: Mas allá de la Labor matronalis. Aspectos del trabajo profesional femenino en el mundo antiguo", Saitabi 49 (1999), pp. 205-359.

Alfredo Buonopane-Francesca Cenerini (eds.), Donna e lavoro nella documentazione epigrafica. Atti del I Seminario sulla condizione femminile nella documentazione epigrafica, Faenza, Fratelli Lega Editori, 2003.

Eva Cantarella, "Qualche considerazione sul lavoro femminile a Pompei", Saitabi 49 (1999), pp. 259- 272.

A. Castillo, "El papel económico de las mujeres en el alto imperio romano", Revista Internacional de Sociología 32 (1974), pp. 59-76.

Michele D'Avino, La donna a Pompei, Nàpols, Loffredo Editori, 1964.

Athéna Dimopoulou, "Medica, obstetrix, nutrix: les femmes dans les métiers médicaux et paramédicaux dans l'antiquité grecque et romaine", Saitabi 49 (1999), pp. 273-287.

Monika Eichenauer, Untersuchungen zur Arbeitswelt der Frau in der römischen Antike, Frankfurt, Peter Lang Verlag,1988.

V. French, "Midwives and Maternity Care in the Roman World", Helios 12 (1986/2), pp. 69-84.

Danielle Gourevitch, Le Mal d'être femme: la femme et la médecine dans la Rome antique, París, Les Belles Lettres, 1984.

Danielle Gourevitch, "La gynécologie et l'obstétrique", ANRW II (1996), 37.3, pp. 2083-2146.

Natalie Kampen, Image and Status: Roman Working Women in Ostia, Berlín, Gebr. Mann Verlag, 1981.

Carmen Lázaro Guillamón, "Mujer, comercio y empresa en algunas fuentes jurídicas, literarias y epigráficas", RIDA (2003), pp. 155-193.

Joël Le Gall, "Métiers de femmes au Corpus Inscriptionum Latinarum", REL 47 bis (1969), pp. 123-130.

Jean Maurin, "Labor matronalis: aspects du travail féminin à Rome", a: E. Lévy (éd.), La femme dans les sociétés antiques. Actes des colloques de Strasboug (mai 1980 et mars 1981), Estrasburg, AECR, 1983.

Santiago Montero, Diosas y adivinas. Mujer y adivinación en la Roma antigua, Madrid, Editorial Trotta, 1994.

Simona Morretta, "Donne imprenditrici nella produzione e nel commercio dell'olio betico (I-III sec. d.C.), Saitabi 49 (1999), pp. 229-245.

Leo Peppe, Posizione giuridica e ruolo sociale della donna romana in età repubblicana, Milà, A. Giuffrè Editore, 1984.

P. Setälä et alii, Female Networks and Public Sphere in Roman Society, Acta Instituti Romani Finlandiae 22 (1999).

P. Setälä et alii, Women, Wealth and Power in the Roman Empire, Acta Instituti Romani Finlandiae 25 (2002).

Susan Treggiari, "Jobs for Women", AJAH 1 (1976), pp. 76-104.

Claudio Zaccaria, "Paedagoga: un <<optional extra>>?", a: Alfredo Buonopane-Francesca Cenerini (eds.), pp. 23-41.