Mesura de la tensió superficial

Als laboratoris la tensió superficial es determina mitjançant un senzill aparell que es coneix amb el nom d'estalagmòmetre.

Consisteix en un tub que té dos senyals (senyals d'enràs); entre aquests dos senyals el tub conté un volum (V) que serà el mateix sigui quin sigui el líquid que s'hi posi (sempre que es faci l'experiència a la mateixa temperatura). L'estalagmòmetre es posa vertical, s'omple amb un líquid i es compta el nombre de gotes que es formen a la sortida del tub fins que s'ha consumit el volum de líquid entre els dos senyals.

De forma experimental s'ha establert que el pes de la gota, quan aquesta es desprèn del tub, és directament proporcional al radi R del tub i a la tensió superficial del líquid. Si comptem el nombre (n) de gotes formades per a dos líquids, un d'ells de tensió superficial coneguda, podem determinar la tensió superficial de l'altre (si sabem les seves densitats, d). Per exemple, si volem determinar la tensió superficial de l'alcohol (s), a partir de la de l'aigua:

Si no es disposa d'estalagmòmetre, pot emprar-se una bureta. De fet es tracta de comparar el nombre de gotes que formen lliurement, per un mateix tub, volums iguals de dos líquids diferents.