|
La
neteja
|
Els pobles primitius, que no coneixien el sabó, netejaven amb aigua, la qual cosa comportava un gran esforç (per exemple, colpejaven la roba) i uns resultats poc satisfactoris. El primer sabó es va obtenir amb greixos i cendra. Posteriorment, en lloc de cendra es van utilitzar hidròxids (com la sosa càustica o la potassa càustica, que són els hidròxids de sodi i de potassi, respectivament: NaOH i KOH).
Aquest mètode encara s'utilitza avui en dia i, de fet, fins no fa massa temps, molta gent (sobre tot del medi rural) es feia el sabó a casa, per exemple, amb sosa i els residus que queden als dipòsits (gerres) on es deixa l'oli d'oliva (aquests residus són greixos).
Una
molècula de sabó és gran: té 12 o més àtoms
de carboni enllaçats, formant una cadena C-C. Aquestes molècules
tenen un extrem amb càrregues elèctriques: és l'extrem
és hidròfil, és a dir, té tendència
a unir-se amb molècules d'aigua, mentre la resta és hidròfoba,
la qual cosa vol dir que no té afinitat per l'aigua, però sí
que en té per a les substàncies greixoses (les quals, al seu torn,
no són dissoltes per l'aigua).
Si afegim sabó a l'aigua, l'extrem hidròfil de la molècula de sabó s'uneix a les molècules d'aigua, es debiliten les forces de cohesió entre elles, es redueix la tensió superficial; la disminució de la tensió superficial fa que l'aigua mulli millor els teixits.
Però què
succeeix amb el greix adherit a un teixit? La part hidròfoba de la molècula
del sabó s'uneix a les gotes de greix, a les quals pot arribar a envoltar;
per la seva banda, l'extrem hidròfil s'uneix amb les molècules
d'aigua. Com aquestes es mouen, aquest moviment facilita que el greix enganxat
a la roba deixi d'estar adherit a ella: es formen micel·les de greix
que es dispersen per la dissolució (aigua-sabó): en definitiva,
netegem gràcies al sabó.
Aquest procés de dispersió de la micel·la es facilita: