Consergeria, un altre món

En la segona "barraca" de l’IES Taradell ("la cargola" dels professors), hi ha dues persones al telèfon, fent encàrrecs, fent fotocòpies, etc. Són un home i una dona molt atents a les nostres peticions. Són l’Àngels i en Frederic, els conserges, una pessa important pel correcte funcionamenet del centre. Els conserges no deixen de ser uns espectadors privilegiats de la nostra educació, i encara que no estan implicats directament en el nostre ensenyament, s’assabenten de tot el que ens passa a l’institut. Veiem quina és la seva opinió sobre, el nostre institut.

1-Els professors són famosos per la seva tasca, els alumnes pel seu comportament, i vosaltres perquè?

F: Per la paciència que hem de tenir amb vosaltres.

À: Per què fem fotocòpies per als alumnes i obrim les portes del centre, cosa imprescindible en tot IES.

2-Quan fa que treballeu aquí?

F: Des que van obrir el centre, fa 6 anys.

À: Jo tan sols fa 4 anys.

3-Quin horari soleu fer?

F: De ¼ de 9 a la 1 i de ¼ de 3 a les 6, meys els dimarts i els divendres.

À: De les vuit del matí a les sis de la tarda.

4-En què consisteix el vostre treball?

F i À: Doncs, la nostra feina consisteix a fer fotocòpies, agafar el telèfon, obrir

portes, vigilar les instal·lacions i vigilar-vos a vosaltres.

5- Quin és l’aspecte més pesat de la vostra feina? I el més interessant?

F: El més emprenyador és arreglar les coses i netejar porqueries de la gent, sobretot als lavabos. I el més interessant és veure arribar el divendres, i com no, el tracte amb els alumnes.

A: Per a mi el més pesat d’aquesta feina és trucar als pares cada matí, i el més interessant és fer fotocòpies.

6- us repartiu la feina entre tots dos?

F i A : Sí, som molt bons companys.

7- A l’IES la feina dels profes està ben considerada perquè diuen que ens formen, però la vostra ho està també? Perquè?

F: No t’ho sabria explicar, penso que podria ser més valorada.

A: No per què algunes persones pensen que aquesta feina no té valor, però per nosaltres en té molt.

8-Dels alumnes del centre on treballeu, què en penseu?

F i À : En general són bona gent.

9- Els alumnes d’ara són més respectuosos que els d’abans?

F: És diferent, abans eren 70 alumnes i ara, en canvi, són 400, i així la cosa canvia.

Á: No gens.

10- Respecten al centre, hi tenen cura de tot l’immobiliari ?

F : No gaire.

Á : Quan més malament tracten les coses millor s’ho passen. Ho destrossen tot.

Concloent aquesta entrevista només ens queda preguntar-vos pel vostre futur.

11- Us agradaria canviar de feina?

F: De petit un dia amb el meu pare vam veure passar un camió blindat d’un banc, i jo li vaig dir que volia fer el mateix. El meu pare em va demanar si volia ser conductor, i jo li vaig respondre que no , que el que volia era anar darrere dels diners. Així que per a contestar-vos a la vostra pregunta us diré que el que m’agradaria és ser milionari. A part d’aixó també m’agradaria ser escriptor o actor de teatre.

Á: A mi el que m’agradaria és ser secretària, al cap i a la fi és pel que he estudiat.

A partir d’aquesta entrevista, hem pogut conèixer més a fons a aquestes dues persones, que encara que les tenim a prop cada dia, no els coneixem tant bé com als professors.

 Magda Casassas, Guillem Rovira, Miquel Morera i M. Carme Vilaró.