|
Alguns ocupants del nou edifici, asseguren que a la gent li serà molt més còmode i es podran resoldre mancances que abans hi havien. Per exemple, a lantic edifici, les consultes de pediatria i odontologia estaven a l'altre cantó del carrer, la qual cosa suposava importants problemes de comunicació interna. A això, cal sumar-hi que hi havien poques sales de reunions i despatxos, un magatzem que es quedava petit i làrea dadministració que era molt reduïda. En quan al personal, en principi es mantindrà el mateix que a lantic, és a dir, 32 persones, a més dels residents que hi fan lespecialitat de metges de família i els 25-30 estudiants anuals dinfermeria, que lescullen com a centre per fer-hi les pràctiques. Els serveis que oferirà el nou dispensari seran els mateixos: medicina general, infermeria, assistència social, llevadora, odontologia, pediatria i urgències. El nou CAP de Santa Eugènia, continuarà atenent als 13.500 pacients actuals de les poblacions de Viladrau, Taradell, Calldetenes, St. Julià, Folgueroles, Espinelves, Vilanova de Sau i Sta. Eugènia. M. Carme Vilaró i Magda Casassas
|
|||||
Cap als anys setanta va participar en el primer festival poètic i va continuar escrivint narracions breus a més de dirigir leditorial Proa. Durant tot aquest temps, entre altres coses participa en manifestacions antifranquistes per tal denderrocar al dictador i canviar la política i la societat del moment. Una daquestes manifestacions de protesta fou la Caputxinada, que va consistir en el tancament dun grup dindependentistes en un monestir de caputxins per fer una crida, i entre ells estava el nostre Oliver. Ja en la seva vellesa i sempre sentint-se decebut per no haver aconseguit la societat idíl·lica que ell desitjava, Joan Oliver va passar els últims dies de la seva vida entre Taradell i Barcelona. Per aquest motiu a aquest personatge el podem fer una mica nostre, i per celebrar el centenari del naixement dun fill il·lustre de Taradell, nosaltres des de la Revinsti, li volem fer aquest homenatge. Guillem Bou i Axel Isern |
|||||
En la restauració sha fet tot de nou, tret de la façana que sha mantingut i del sostre, al qual sí que shan afegit uns vidres per aprofitar més la llum del sol. Pel que fa a lextensió, sembla petit al entrar-hi, però un cop ja estàs dintre es veu una nau enorme capaç dallotjar a gairebé tot un poble. La idea daprofitar aquest espai la va tenir un arquitecte important, el qual va fer una gran sala, en lescenari de la qual se celebren algunes festes, obres de teatre, actuacions populars i sobretot concerts.
Guillem Rovira i Miquel Morera |