|
EL RACÓ D'OBSERVACIÓ |
Moltes aules disposen d’un racó d’observació com a espai on s’hi pot anar en determinats moments dins l’aula, amb la idea reprendre experiències ja realitzades, de recordar allò que ja havíem fet.... En planificar el seu ús i contingut, hauríem d’intentar anar més enllà del mirar per mirar tot tenint en compte:
 |
Partir d’alguna pregunta o curiositat sorgida anteriorment, que plantegi una finalitat o un repte als nenes i nenes que vagin al racó. |
|
Ampliar l’observació-percepció cap a l’observació que comporta activitat intel·lectual: que porti a classificació, interpretació de fenòmens,... |
|
Que sigui d’accés simultani a un petit grup, de manera que afavorim el contrast d’opinions i models. |
|
Que permeti disposar d’alguna manera de recollir o recordar les observacions, manipulacions, interpretacions que s’hi han fet, per a la discussió posterior. |
|
Que trobem moments i maneres que les idees / conclusions / descobriments que n’hagin tret els que hi ha anat es puguin intercanviar amb la resta del grup. |
|
Que sigui dinàmic i que després d’un temps prudencial i un cop perdut l’interès es pugui canviar o fer desaparèixer una temporada. No sempre hem d’estar fent l’activitat d’observació. |
|
Que faciliti l’ús individual d’eines ( lupes de ma, lupa binocular...) que resulten de difícil accés en activitats amb tot el grup-classe |
Observem éssers vius: els grills
Utilitzant un exemple sorgit en el
context de l’Esc
ola de Mestres de Bellaterra, us proposem
un racó d’observació basat en el coneixement d’un
entorn viu ( cliqueu la imatge )
Abans de muntar el terrari, caldrà iniciar una discussió i recerca col·lectiva sobre quins animals hi posarem, com són, què necessiten per viure, qui s’encarregarà de tenir-ne cura, on els situarem, d’on els traurem ... ( cliqueu la imatge )
Cal parlar també del respecte, de la
necessitat d’anar alerta amb els éssers vius, de com funcionarà el racó,
quan s’hi podrà anar, com compartirem els descobriments amb els altres, com
recollirem les observacions ( murals amb dibuixos, fotos, que quedin com a referència
de tot el que es va observant...), quines estones farem servir per compartir les
troballes....
Les possibilitats són infinites, i de
fet, si sabem mantenir l’interès pel racó pot ser l’enllaç amb un estudi
ben complert dels éssers vius. Això no vol dir que ens passem tot el curs només
pendents dels grills: cal trobar l’equilibri entre moments de màxim interès
pel racó i etapes de latència on , això sí, no ens podem oblidar de tenir-ne
la cura que calgui. I de retornar-los al seu món quan ja no vulguem
observar-los més !
|
Montserrat Pedreira |
|
|
|
parvulista |
|
Hi
vols afegir el TEU
comentari ? |
Escriu directament al formulari o envia un missatge
Tornar
