Models en l’ensenyament de les ciències

Per a situar-nos, i seguint la classificació exposada per M. Espinet a Proyecto Docente,  podríem resumir  d’una manera simplificada, els models en l’ensenyament de les ciències basats en el respecte cap a la manera de pensar i actuar del nen, de la següent manera:

Model espontaneïsta: considera que el nen ha d’obtenir el seu coneixement a través de la seva activitat i de les sensacions i percepcions pròpies Es proposen activitats atractives que promouen la participació, la manipulació i l’acció i de  les que s’espera que els nens i nenes aprenguin  alguna cosa. L’important és que a través de l’acció el nen descobreixi aspectes del món natural per ell mateix.

Model per descobriment: es centren en què l’alumne per ell mateix podrà obtenir el seu propi coneixement  a través d’una interacció amb el medi. L’ensenyament també es basa en la realització d’activitats però amb la intenció que permetin tant l’adquisició de conceptes com de procediments. Incorporen una visió  de la ciència com una empresa racional guiada per un mètode, el mètode experimental. Ensenyar suposa crear escenaris per tal que pugui ocórrer el descobriment, a partir de materials educatius. l’activitat autònoma porta directament al coneixement.

Model constructivista basat en la investigació: el pas fonamental consisteix en determinar un problema d’interès, la solució del qual sigui l’objectiu fonamental del procés. La investigació no es fa per aprendre, sinó per resoldre un problema. És a través de la situació creada per a resoldre el problema que l’alumnat reestructurarà el seu coneixement. Segueix la pauta:
        
Elecció del problema
        
Delimitació del problema
        
Tractament del problema amb una orientació científica
        
Aplicació dels nous coneixements a situacions diferents

Model constructivista basat en la reestructuració: aprendre ciències consisteix en desenvolupar la capacitat per a manejar diferents models explicatius, contrastar-los amb d’altres models i amb la realitat , advertir avantatges i desavantatges i , en últim terme, relacionar-lo amb models més integrats que enriqueixin  el propi punt de vista de l’alumnat.

Model socioconstructivista basats en la regulació contínua: Incorpora al model anterior l’èmfasi en què l’alumne aprengui a avaluar el seu propi sistema personal d’aprendre, a través d’activitats que permetin als alumnes identificar els seu errors,  analitzar-los, prendre decisions sobre com modificar-los i sobre quines ajudes necessita per seguir endavant.

    Tornar