La lectura dialògica, estableixen el que Bruner ha anomenat un format d'interacció (Sánchez, 1998), que es basa en el principi de la participació activa del nen en una interacció entre dos, en el cas de la família, i en una interacció un-molts, en el cas de l'escola. Els Principis implicats en la participació activa són igual a les característiques del format de la lectura de contes, per tant es pot utilitzar amb qualsevol nivell educatiu, i fora de l'àmbit escolar. Es tracta de llegir entre tots un conte, o una lectura, de manera que els lectors van construint el significat de la lectura. Aquest caràcter versàtil d'aquest tipus de lectura, és molt interessant per establir vincles de col·elaboraciófamilia-escola, doncs pels alumnes de Cicle Mitjà que presentin problemes de comprensió lectora, pot resultar suficientment senzill pels pares utilitzar a l'àmbit familiar aquest tipus de format lector:

1. Interacció de preguntes: que pot fer el lector expert per ajudar a seguir el fil del text, o que pot fer el lector inexpert per aclarir dubtes, inquietuds...
2. Participació activa de tots.
3. Relació entre els objectes de dues dimensions( dibuixos, descripcions...) i els objectes del món real de tres dimensions
4. Interacció pregunta-resposta-avaluació
5. Enumeració de trets o propietats de l'objecte
6. Discurs de tipus narració de ficció
7. Preparació com a audiència.

La repetició del mateix conte ajuda el nen en molts sentits: quan la història li és familiar, la memoritza, la pot repetir, pot fer comentaris sobre alguns aspectes... També pot anticipar les coses que passaran i, per tant, participar de manera interactiva en la lectura i arribar així a una comprensió més profunda. Segons Teberosky (1998), els nens a qui se'ls ha llegit sovint des de petits, desenvolupen una gran sensibilitat a la terminologia i els continguts dels contes. Potser una de les primeres idees del nen sobre el llenguatge des llibres és que és un llenguatge estable.