PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE LA COMPETÈNCIA LECTORA
El model
explicatiu a partir del qual es construirà el marc teòric en el
que es desenvolupa aquest projecte, és un model que engloba aportacions
de diferents disciplines (Solè, 1998):
La Perspectiva pedagògica concep la lectura com habilitats que
s'han d'ensenyar amb mètodes que orientin en el procés d'ensenyament
i que facilitin l'aprenentatge. Com una tècnica instrumental que té
el poder d'augmentar els coneixements, de canviar els valors i els hàbits
dels alumnes.
La Perspectiva psicològica, en funció de les capacitats
cognitives del receptor/productor, dels seus coneixements previs i , tot i que
no tant, de les qualitats dels textos.
La Perspectiva sociològica té en compte els factors familiars
i culturals i estableix una relació entre capacitats i aprenentatge.
Les capacitats difícilment es desenvoluparan sense experiències.
El "futur lector" adquireix uns aprenentatges instrumentals i té
unes capacitats en un marc cultural concret.
A partir dels principis psicopedagògics de la perspectiva
constructivista dels processos d'ensenyament/aprenentatge, han sorgit propostes
validades per nombroses investigacions, i que tenen en compte els mecanismes
que intervenen en l'adquisició del procés de la comprensió
lectora. Totes aquestes propostes parteixen de considerar la lectura com una
activitat complexa que s'ha d'ensenyar en situacions contextualitzades i significatives,
i que no té a veure amb la pràctica d'exercicis amb l'objectiu
de treballar habilitats i subhabilitats necessàries per al procés
lector, com tasques de lateralitat, estructuració espacial, seriacions,
que fins ara s'havien considerat prerequisit imprescindible per a esdevenir
un lector "eficaç".
Segons Rueda
(1998), les operacions cognitives implicades en el reconeixement de les paraules,
impliquen operacions específiques. Per accedir al significat de les paraules
es pot optar per dues vies diferents, encara que complementàries:
La via fonològica permet transformar en fonemes els símbols gràfics
que componen les paraules escrites. Pot operar amb diferents unitats ortogràfiques:
lletres, conjunts de lletres, síl·labes. Sempre seran, però,
més petites que la paraula. És a dir unitats sublexicals. Aquesta
via és molt necessària quan ens trobem amb paraules desconegudes
ortogràficament. Exemple per llegir " niuiorc".
La via lèxica permet el reconeixement immediat de la paraula escrita.
Suposa haver tingut una experiència prèvia amb aquestes paraules
per tant només podrà ser utilitzada amb paraules conegudes. Requereix
que el lector es pugui adonar dels patrons de lletres i memoritzar-los. Aquesta
via només es podrà fer servir en paraules conegudes. És
una via més ràpida, però requereix una experiència
repetida amb la paraula. Exemple per llegir "New York" . Aquesta via
manté una relació de causació recíproca, doncs si
es llegeix més, s'aprèn més vocabulari, i si es coneix
més vocabulari, s'entén més allò que es llegeix.
(Efecte Mateu (citat a Teberosky,1998).
Les dues vies són necessaries per poder considerar un lector competent.
Les dues s'activen alhora, i encara que una sigui més ràpida,
totes dues s'han d'haver adquirit correctament.
Per activar
les operacions cognitives que intervenen en la comprensió de les paraules
es requereix l'automatització d'aquestes operacions de reconeixement.
Només així podrem treballar operacions més complexes. Són
varies les operacions necessàries per aconseguir comprendre un text:
· Que hi hagi una connexió entre el text i els coneixements del
lector, que els tingui i que pugui activar-los.
· Que hi hagi un compromís del lector amb la feina: que s'autoqüestioni
i s'autoexpliqui sobre el significat del text.
· Que posi en marxa processos d'autoregulació que requereixen
que el lector tingui un objectiu clar d'allò que vol i que persisteixi
en ell. Aquests processos motivacionals i volitius en la construcció
d'una representació del text són:
Supervisió El lector ha d'interpretar i detectar els senyals de no comprensió i s'ha de comprometre a buscar maneres de resoldre-les.
Planificació ha de seleccionar entre tots els objectius (treure una idea general, veure si interessa, comprendre'l plenament...) un de concret per apropar-se al text.
Avaluació El lector ha de revisar si el grau de comprensió assolit és acceptable o no.
Aquestes operacions possibiliten posar en marxa el procés d'entendre
el text escrit: Amb el significat de les paraules creem una unitat més
complexa, la proposició, en la qual s'estableixen unes relacions entre
els significats de totes les paraules. Les paraules es reconeixen en un context
més ampli, tant des del punt de vista semàntic com comunicatiu.
En el següent quadre, queda resumit com es produeix el procés d'entendre
un text escrit, a partir dels diferents nivells d'integració textual,
i els resultats a nivell de comprensió aconseguits.
Nivells
d'integració textual
Resultat
Microestructura
Reconèixer paraules escrites
Construir proposicions
Connectar les proposicions
S'accedeix al significat de les paraules
S'organitzen els significats de les paraules en idees o proposicions
Es relacionen les proposicions. entre si.
Macroestructura
Construir la macroestructura Dóna un significat unitari i global a les
diverses proposicions de la microestructura
Superestructura
Interrelacionar globalment les idees Les idees globals es relacionen entre sí
en termes descriptius, comparatius..., respecte a l'organització no al
contingut
Els resultats
a nivell de comprensió no determinaran a qui considerarem com a bon lector,
i a qui no. Com diu Castelló (1998) "Les diferències més
importants......entre un bon lector i un que no ho és tant, no rauen
en l'absència de dificultats de comprensió, sinó en la
possibilitat de saber quan i per què no s'entén un text determinat
i què es pot fer per a entendre'l, és a dir preveuen la utilització
d'estratègies per a gestionar i regular la comprensió pròpia.".
I això només es pot aconseguir considerant el procés lector
com una activitat mental constructiva, a partir dels principis psicopedagògics
de la perspectiva constructivista dels processos d'esenyament i aprenentatge,
que promulguen un enfocament interactiu de la lectura.
|
|
|