CONCEPCIÓ CONSTRUCTIVISTA DELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE
Per a afavorir la construcció del coneixement estratègic a l'aula s'ha d'ensenyar als alumnes a analitzar conscientment les característiques dels problemes que es plantegen a classe i les decisions que es prenen per ajustar-s'hi, en cada situació instruccional. Requereixen doncs situacions interactives, per tal de guiar i orientar als alumnes en la utilització de procediments estratègics, tant en l'aspecte curricular com de presa de decisions en la competència social.
La concepció constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge que postula el Disseny Curricular Base aporta molts aspectes importants per entendre com es produeix la construcció de coneixement estratègic a l'aula.
Hi ha diverses teories, de diversos investigadors, Piaget, Vigotsky, Ausubel, Brunner, Teories del processament de la informació... i altres, que comparteixen principis i postulats constructivistes i que coincideixen en assenyalar que el desenvolupament i l'aprenentatge humà, són el resultat d'un procés de construcció conjunt. Alguns d'aquests principis psicopedagògics, basats en les conclusions de molts d'aquests investigadors, i recollides a partir de la proposat feta per Coll i altres (1993,1995,1998), Solè(1997), són:
L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes...La distància entre allò que pot fer sol i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Aquesta zona és la que delimita el marge d'incidència de l'acció educativa, i condiciona el tipus d'ajudes que cal donar, i com i quan cal anar retirant-les a mesura que l'alumnat adquireix capacitat d'autonomia en el seu procés d'aprenentatge. Aquest procés contingent d'ajuda, és el que es coneix com la metàfora de la Bastida, interpretada freqüentment per Brunner. El procés de construcció del nou aprenentatge, en relació amb el que ja sap, facilita a l'alumnat poder atribuir-li un significat, o sigui de fer un aprenentatge significatiu, que a la vegada està molt vinculat a la funcionalitat del mateix, a la seva utilitat, o sigui amb la possibilitat de que puguin ser utilitzats en altres ocasions. Tot aquest procés necessita una intensa activitat de naturalesa interna, per part de l'alumne. Activitat interna, doncs no vol dir manipular o actuar, sinó que va més enllà de qualsevol activitat externa, i exigeix una activitat mental constructiva per establir relacions entre els nous aprenentatges i els ja disponibles en la seva estructura cognitiva.
Com
hem vist fins ara, la construcció del coneixement estratègic
a l'aula requereix situacions interactives en les que el professor "expert"
mitjançant els mecanismes d'influència
educativa incidirà en un procés de construcció progressiva
de sistemes de significats compartits amb l'alumne. En aquest procés,
la interacció entre professor, alumnes, i activitats d'aprenentatge,
estarà mediatitzada pel llenguatge, a través del diàleg
i la negociació, en el que s'anomena Triangle interactiu, i que identifica
a professor, alumne i continguts, com a elements bàsics i necessàries
per a aconseguir l'aprenentatge significatiu identificat per Aussubel, i citat
a Coll (1998) d'aquests continguts escolars.
 |
 |
 |