Habitatges

Unitat 12
 
 
 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Aquesta és la primera unitat dedicada al disseny d'espais. A través del disseny dels habitatges es treballa l'ordenació i disseny d'espais a partir de la planta, de l'ordenació dels elements sobre el pla. En la primera activitat es proposa comentar diferents distribucions d'una planta i dissenyar una nova distribució. La segona activitat proposa dissenyar una casa estudi per a un dissenyador. Finalment passem de la distribució de l'espai a la generació de volums que contindran aquest espai. En la tercera activitat de la unitat es demana dissenyar el volum i l'aspecte extern de les façanes d'una casa. Finalment l'última activitat de la unitat es dedica a fer un recorregut per la història de la arquitectura analitzant els aspectes que anteriorment s'han treballat sobre la generació i distribució de l'espai i sobre els volums externs. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:


HABITATGES

ACTIVITAT 1
Distribució d'una casa a partir d'una planta donada.

DOCUMENT 1.
Distribució d'una casa a partir d'una planta donada.


ACTIVITAT 2
Disseny d'una casa/estudi per a un dissenyador.

DOCUMENT 2. Disseny d'una casa/estudi per a un dissenyador.

ACTIVITAT 3
Dissenyar el volum i les façanes d'una casa.
DOCUMENT 3.
Disseny del volum i les façanes d'una casa.


LES FORMES ARQUITECTÒNIQUES

ACTIVITAT 4
Recorregut per la història de l'arquitectura del segle XX.
DOCUMENT 4.
Recorregut per la història de l'arquitectura del segle XX..



BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

 



DOCUMENTS



HABITATGES



ACTIVITAT 1
Distribució d'una casa a partir d'una planta donada.

DOCUMENT 1

 
 DISTRIBUCIÓ DE LA PLANTA D'UNA CASA

PLANTES PER A ANALITZAR


OPCIÓ 1



   

OPCIÓ 2                                                                              OPCIÓ 3



 DISSENY D'UNA PROPOSTA DE DISTRIBUCIÓ I DE MOBLAMENT

En una planta amb la mateixa forma, superfície perimetral i accés, feu la distribució pertinent amb parets mitgeres, definiu les portes de les habitacions i les obertures exteriors. A mesura que feu aquestes divisions penseu amb les mesures de cada habitació segona la funció que li adjudiqueu, el mobiliari que hagi de contenir i la circulació.

L'allotjament ha de ser per a una unitat familiar de tres persones: una parella i la seva filla. En aquesta superfície hi heu d'ubicar dues habitacions, un menjador, una cuina i un bany complert.

Un cop tingueu fet el croquis amb les pertinents mesures acotades. Realitzeu la planta a escala 1:50. Situeu-hi el mobiliari i si cal les característiques paviment.





Planta base per a fer la distribució





Exemple de distribució i moblament de la mateixa planta per a una parella.


 MATERIAL DE SUPORT


REPRESENTACIÓ DEL MOBILIARI


   


   



EXEMPLES DE DISTRIBUCIONS DE DIFERENTS ESTANCES


                 




                  





 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Disseny d'una casa/estudi per a un dissenyador.

DOCUMENT 2

 
 DISSENY DE L'INTERIOR D'UN PIS ESTUDI PER A UN DISSENYADOR

Determineu la distribució dels espais i mobleu un pis estudi d'un dissenyador, que viu amb la seva parella i que té el seu estudi dins de la mateixa casa. L'habitacle té dues plantes, un d'ella sota teulada, i la seva superfícies és de 50 metres quadrats per planta. Com mínim la casa ha de tenir una cuina, un menjador, un bany, una habitació, l'estudi i un despatx per a rebre els clients. També hi heu d'ubicar una escala que comuniqui els dos espais. Tres façanes poden tenir obertures. La forma de la planta depèn de vosaltres, la única condició es que ambdues han de tenir la mateixa forma i fer 50 metres quadrats.

-Feu un llistat de totes les necessitats que pot tenir el dissenyador que puguin afectar a la distribució i forma de la casa i dels elements que us semblin importants.

-Comenceu a fer esbossos per a definir la forma de la superfície de la planta tenint en compte els metres que pot abastar. Treballeu posant mides als contorns i a les habitacions interiors.

-E
scolliu un tipus de planta i acabeu de definir-ne la distribució, sempre tenint en compte les mesures de portes, mobiliari i els espais mínims per a la circulació. Definiu també la ubicació de les obertures i les seves amplades.

-Dibuixeu les dues plantes amb el mobiliari que us sembli pertinent.

-Escriviu la memòria del projecte, on expliqueu les decisions que heu pres, les característiques generals dels dos nivells i les de cada habitació.



EXEMPLE DE CASA PER A UN DISSENYADOR








EXEMPLE DE CASA ESTUDI PER A UN PINTOR


     

MEMÒRIA DEL DISSENY D'UN ESTUDI PER A UN PINTOR
A l'hora de dissenyar un estudi per a un pintor la meva proposta és la següent: crear un espai el màxim d'obert possible que permeti el treball amb grans suports, una gran mobilitat, una fàcil neteja i, sobretot, un màxim aprofitament de la llum natural. Per tant, el que he buscat ha sigut un espai bàsicament pràctic i funcional, tot i que també deixa lloc a l'estètica i a l'ús de colors o materials que el fan més confortable per a viure-hi. El pis consta només de quatre parts fonamentals: cuina-menjador, bany, estudi i habitació. A part del bany, que està tancat per quatre parets sobretot per qüestions d'intimitat, les altres tres parts no tenen cap tipus d'obstacle entre elles (a part de la columna central, de la qual parlaré més endavant).

Cuina-menjador consta d'un marbre amb prou espai com per cuinar i per fer-hi cabre uns fogons i una pica. A uns 50 cm més amunt del marbre, la paret és coberta d'armaris empotrats per a aprofitar al màxim l'espai d'una cuina amb tant poca paret. Sota el marbre també hi van situats armaris i algun electrodomèstic (rentaplats, rentadora, etc.). (al destacar la forma dels armaris cantoners, la qual he ideat de manera que l'accés a la part més fonda i irregular de l'armari sigui possible amb certa comoditat. Per això m'ha calgut desaprofitar l'angle de 90° i n'he creat un de 45°, de manera que els armaris no són tant fondos ni tant inaccessibles. Aquest angle també és present tant en l'espai entre els armaris i el marbre com en els armaris de sota el marbre. En aquesta cantonada de sota el marbre hi va situat un armari especial que conté una mena de calaixos giratoris per a guardar olles, cassoles, paelles, etc. Sota els fogons hi va el forn, sinó que aquest és substituït per un microones-forn que se situaria en aquest angle de 45° entre el marbre i els armaris superiors. Al costat de la pica, una nevera amb congelador.

El "menjador" és simplement un banc en forma d'ela que ressegueix part de la paret nord i oest. Encaixada amb aquest banc hi va una taula en principi quadrada ja que contem que només hi ha de menjar un sol individu. Quan es vulguin fer àpats es podrà estirar la taula i omplir la part del banc que normalment resta buida. En el cas de que es fes un àpat, els convidats que no seguin al banc seurien en cadires plegables que els dies de cada dia es guarden a l'armari del costat del bany. Tant la taula com el marbre conten amb vèrtex arrodonits per evitar cops ja que l'espai és reduït.

Bany: el bany és l'única part del pis que està tancat. Per aprofitar l'espai al màxim hi he col·locat una porta corredora cap a l'esquerra (ja que a la paret de la dreta hi ha d'anar els conductes de l'aigua). La paret de l'esquerra està recoberta d'armaris empotrats o estanteries, entre els quals es deixa un forat pel lavabo. A la paret nord hi tenim un marbre que es troba amb els armaris de la paret esquerra i que conté una pica centrada. Tota aquesta paret està recoberta amb un gran mirall que arriba fins a la finestra de la dreta. Aquesta petita finestra permet obrir-se completament o parcialment (només per dalt). Sota d'aquesta hi trobem un petit prestatge per a guardar tovalloles, sabons, etc. A la paret dreta, davant de la finestra, hi ha una dutxa sense cortina ni mampara, només un vidre translúcid o una paret de rajoles de vidre separen l'interior de la dutxa amb la resta del bany. El terra d'aquesta part és marbre rugós per evitar patinar.

L'estudi: és simplement tot l'espai lliure del pis. Els únics elements que hi trobem són una gran taula de quatre metres de llarg sobre la qual es pot fer una gran estesa i una llibreria de dos metres de llarg situada al costat de la taula. Aquests dos elements ocupen part de la paret sud, mentre que la paret est que queda al costat de la taula és una paret lliure. Tot i ser una paret lliure i pintada de blanc, està recoberta per una tela de galliner que va des del sostre a terra i des del pilar que toca l'armari fins la taula. Aquesta tela serveix per a poder penjar-hi les teles amb ganxos a l'alçada que es vulgui i tenir d'aquesta manera un cavallet permanent. Al costat de la llibreria de 2 metres n'hi ha una altre més petita (50 cm) on tant s'hi poden posar llibres com roba ja que inclou quatre calaixos.

L'habitació:
al costat d'aquesta petita llibreria hi tenim el llit, un llit molt ample i alt, sota del qual se n'hi guarda un altre de plegable. El capçal del llit té la funció de tauleta de nit, ja que és un espai pla de la mateixa amplada que el llit (2 m) situat uns 20 cm aproximadament per sobre el matalàs. Just al final del llit comencen uns armaris empotrats en forma d'e la. Dins d'aquests hi ha, a l'espai de l'angle recte, una barra metàl·lica que segueix la forma de l'angle, però arrodonida. D'aquesta manera es pot penjar tota la roba al centre entre els dos armaris i la roba que hagi d'anar plegada es pot guardar a les estanteries que aquests contenen, adossades als dos envans que formen l'armari. Aquesta part inferior dels armaris és d'una alçada de 2m. Els 70 cm restants per arribar fins al sostre són ocupats per dos armariets.

Altres elements: Ja que l'espai de l'habitació és molt obert a la resta del pis, es pot considerar l'opció de col·locar un element separador entre l'habitació i l'estudi, per exemple. Al costat dret de la porta d'entrada hi trobem una petita tauleta amb calaixos i que pot servir per a col·locar-hi el telèfon. Un gran armari empotrat ocupa tot el tros de paret que queda entre el bany i el pilar de la paret est. En aquest armari tant s'hi guarden les cadires plegables, com materials, teles o treballs. És una armari multi funcional gràcies a les seves grans dimensions (0,6 m de fondària, 2,25 m d'ample i 2,70 m d'alçada.

Finestres: les finestres estan situades estratègicament per a aconseguir aportar el màxim de llum a tots els racons del pis. La cara sud és expressament la més ample, ja que així la puc emplenar de grans finestres que, durant el dia, il·luminen el pis en la seva totalitat. Una finestra com a capçal del llit per a donar llum al racó de l'habitació a més de, a l'estiu, poder tenir aire fresc talment com si es dormís a l'aire lliure. A l'hivern la finestra es pot tapar amb una cortina o amb persianes, porticons, etc. si no es vol tanta llum. Sobre la gran taula de l'estudi hi ha dues grans finestres que permeten treballar sempre (sempre que sigui de dia) amb llum natural que ve directa sobre la taula. A més, sobretot aquestes dues finestres són les que gairebé il·luminen tot el pis. Les finestres del nord no estan tant pensades per a donar llum sinó més aviat per a no tenir un espai massa tancat. Una finestra sobre el banc de la cuina-menjador dóna una mica de llum depèn de quins moments del dia a la taula. la finestreta del bany més que res és també per no tenir un espai massa tancat i per ventilar fàcilment el bany. Menys la del bany, les altres finestres són corredores, ja que així molesten menys perquè sobresurten molt poc de la paret.

Il·luminació: durant el dia la il·luminació és bàsicament natural, menys potser al bany i en algun moment la cuina, que són els espais on menys arriba la llum que entra per les finestres del sud. Tots els espais de la casa estan il·luminats, a més, per bombetes al·lògenes situades en fila al sostre de la següent manera: quatre sobre la cuina i dues o tres sobre la taula estirada; dues just a davant de l'armari de la paret est; una sobre el llit i una davant dels armaris de l'habitació; quatre sobre la taula de l'estudi i vuit il·luminant l'espai buit de l'estudi. Al bany n'hi ha una sobre la dutxa i l'altra al sostre del bell mig del bany. Sobre la pica hi ha tres o quatre bombetes de menys potència.

Colors: Els colors que he utilitzat els he triat segons un criteri dar: en principi, el que jo volia era crear un espai totalment neutre, blanc immaculat, on cap gamma predominant molestés la creativitat i inventiva del pintor. Un cop rotulat el dibuix, però, em vaig adonar de que, al ser un espai tant obert, era necessària una mica de calor per a poder tenir un ambient no tant fred. Per això vaig decidir posar-hi fusta. Un altre inconvenient era la columna que em queda al mig del pas. És molesta però del tot necessària. de manera que o bé provava d'evitar-la i dissimular-la (la qual cosa és impossible) o bé li donava un protagonisme que la fes important. Per això vaig decidir pintar-la de color vermell vibrant, de manera que contrastava amb la resta del pis. Així com vaig pintar la columna també vaig pintar altres petits elements. Aquests, de color vermell, guanyaven un protagonisme que si haguessin sigut de color de fusta no haurien pogut tenir. Amb dues gammes de colors calentes com són el color de la fusta (tot i que aquest és dar per no enfosquir l'espai) i el vermell em donaven la calidesa justa per fer el pis confortable i que alhora no destorbés excessivament la tasca de l'artista. Les parets les he deixat blanques per no sobrecarregar l'ambient i donar-li frescor i llum. El sobre de la taula també l'he deixat blanc ja que no és de fusta sinó de laminat. No val la pena posar una taula de fusta envernissada si ja saps que allà sobre se t'hi pot vessar de tot. Per tant, el sobre és resistent, impermeable, blanc i llis.

Paviment: per a pavimentar el pis havia pensat en materials industrials fàcils de netejar i soferts, però vaig canviar d'idea al veure que em quedava un pis massa fred. Al final hi he posat grans rajoles d'un color sofert que no molesta la vista i que tampoc no enfosqueix l'espai. Són llises i cobreixen tot el terra del pis.

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA


o CHING, Francis D.K. / JUROSZEK Steven P. Dibujo y projecto. Barcelona: Gustavo Gili, 1999.

o PANERO, Julius / ZELNIK, Martin. Las dimensiones humanas en los espacios interiores. Estándares antropométricos. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.

o Práctica de la delineación. Barcelona: Grupo Editorial Ceac, 1999.

o SCHNEIDER, Friederike (ed.). Atlas de plantas. Viviendas. Barcelona: Gustavo Gili, 1997.