|
MEMÒRIA DEL DISSENY
D'UN ESTUDI PER A UN PINTOR
A l'hora de dissenyar un estudi per a un pintor la meva
proposta és la següent: crear un espai el
màxim d'obert possible que permeti el treball amb
grans suports, una gran mobilitat, una fàcil neteja
i, sobretot, un màxim aprofitament de la llum natural.
Per tant, el que he buscat ha sigut un espai bàsicament
pràctic i funcional, tot i que també deixa
lloc a l'estètica i a l'ús de colors o materials
que el fan més confortable per a viure-hi. El pis
consta només de quatre parts fonamentals: cuina-menjador,
bany, estudi i habitació. A part del bany, que
està tancat per quatre parets sobretot per qüestions
d'intimitat, les altres tres parts no tenen cap tipus
d'obstacle entre elles (a part de la columna central,
de la qual parlaré més endavant).
Cuina-menjador consta d'un marbre amb prou espai
com per cuinar i per fer-hi cabre uns fogons i una pica.
A uns 50 cm més amunt del marbre, la paret és
coberta d'armaris empotrats per a aprofitar al màxim
l'espai d'una cuina amb tant poca paret. Sota el marbre
també hi van situats armaris i algun electrodomèstic
(rentaplats, rentadora, etc.). (al destacar la forma dels
armaris cantoners, la qual he ideat de manera que l'accés
a la part més fonda i irregular de l'armari sigui
possible amb certa comoditat. Per això m'ha calgut
desaprofitar l'angle de 90° i n'he creat un de 45°,
de manera que els armaris no són tant fondos ni
tant inaccessibles. Aquest angle també és
present tant en l'espai entre els armaris i el marbre
com en els armaris de sota el marbre. En aquesta cantonada
de sota el marbre hi va situat un armari especial que
conté una mena de calaixos giratoris per a guardar
olles, cassoles, paelles, etc. Sota els fogons hi va el
forn, sinó que aquest és substituït
per un microones-forn que se situaria en aquest angle
de 45° entre el marbre i els armaris superiors. Al
costat de la pica, una nevera amb congelador.
El "menjador" és simplement un banc en
forma d'ela que ressegueix part de la paret nord i oest.
Encaixada amb aquest banc hi va una taula en principi
quadrada ja que contem que només hi ha de menjar
un sol individu. Quan es vulguin fer àpats es podrà
estirar la taula i omplir la part del banc que normalment
resta buida. En el cas de que es fes un àpat, els
convidats que no seguin al banc seurien en cadires plegables
que els dies de cada dia es guarden a l'armari del costat
del bany. Tant la taula com el marbre conten amb vèrtex
arrodonits per evitar cops ja que l'espai és reduït.
Bany: el bany és l'única part del
pis que està tancat. Per aprofitar l'espai al màxim
hi he col·locat una porta corredora cap a l'esquerra
(ja que a la paret de la dreta hi ha d'anar els conductes
de l'aigua). La paret de l'esquerra està recoberta
d'armaris empotrats o estanteries, entre els quals es
deixa un forat pel lavabo. A la paret nord hi tenim un
marbre que es troba amb els armaris de la paret esquerra
i que conté una pica centrada. Tota aquesta paret
està recoberta amb un gran mirall que arriba fins
a la finestra de la dreta. Aquesta petita finestra permet
obrir-se completament o parcialment (només per
dalt). Sota d'aquesta hi trobem un petit prestatge per
a guardar tovalloles, sabons, etc. A la paret dreta, davant
de la finestra, hi ha una dutxa sense cortina ni mampara,
només un vidre translúcid o una paret de
rajoles de vidre separen l'interior de la dutxa amb la
resta del bany. El terra d'aquesta part és marbre
rugós per evitar patinar.
L'estudi: és simplement tot l'espai lliure
del pis. Els únics elements que hi trobem són
una gran taula de quatre metres de llarg sobre la qual
es pot fer una gran estesa i una llibreria de dos metres
de llarg situada al costat de la taula. Aquests dos elements
ocupen part de la paret sud, mentre que la paret est que
queda al costat de la taula és una paret lliure.
Tot i ser una paret lliure i pintada de blanc, està
recoberta per una tela de galliner que va des del sostre
a terra i des del pilar que toca l'armari fins la taula.
Aquesta tela serveix per a poder penjar-hi les teles amb
ganxos a l'alçada que es vulgui i tenir d'aquesta
manera un cavallet permanent. Al costat de la llibreria
de 2 metres n'hi ha una altre més petita (50 cm)
on tant s'hi poden posar llibres com roba ja que inclou
quatre calaixos.
L'habitació: al costat d'aquesta petita llibreria
hi tenim el llit, un llit molt ample i alt, sota del qual
se n'hi guarda un altre de plegable. El capçal
del llit té la funció de tauleta de nit,
ja que és un espai pla de la mateixa amplada que
el llit (2 m) situat uns 20 cm aproximadament per sobre
el matalàs. Just al final del llit comencen uns
armaris empotrats en forma d'e la. Dins d'aquests hi ha,
a l'espai de l'angle recte, una barra metàl·lica
que segueix la forma de l'angle, però arrodonida.
D'aquesta manera es pot penjar tota la roba al centre
entre els dos armaris i la roba que hagi d'anar plegada
es pot guardar a les estanteries que aquests contenen,
adossades als dos envans que formen l'armari. Aquesta
part inferior dels armaris és d'una alçada
de 2m. Els 70 cm restants per arribar fins al sostre són
ocupats per dos armariets.
Altres elements: Ja que l'espai de l'habitació
és molt obert a la resta del pis, es pot considerar
l'opció de col·locar un element separador
entre l'habitació i l'estudi, per exemple. Al costat
dret de la porta d'entrada hi trobem una petita tauleta
amb calaixos i que pot servir per a col·locar-hi
el telèfon. Un gran armari empotrat ocupa tot el
tros de paret que queda entre el bany i el pilar de la
paret est. En aquest armari tant s'hi guarden les cadires
plegables, com materials, teles o treballs. És
una armari multi funcional gràcies a les seves
grans dimensions (0,6 m de fondària, 2,25 m d'ample
i 2,70 m d'alçada.
Finestres:
les finestres estan situades estratègicament per
a aconseguir aportar el màxim de llum a tots els
racons del pis. La cara sud és expressament la
més ample, ja que així la puc emplenar de
grans finestres que, durant el dia, il·luminen
el pis en la seva totalitat. Una finestra com a capçal
del llit per a donar llum al racó de l'habitació
a més de, a l'estiu, poder tenir aire fresc talment
com si es dormís a l'aire lliure. A l'hivern la
finestra es pot tapar amb una cortina o amb persianes,
porticons, etc. si no es vol tanta llum. Sobre la gran
taula de l'estudi hi ha dues grans finestres que permeten
treballar sempre (sempre que sigui de dia) amb llum natural
que ve directa sobre la taula. A més, sobretot
aquestes dues finestres són les que gairebé
il·luminen tot el pis. Les finestres del nord no
estan tant pensades per a donar llum sinó més
aviat per a no tenir un espai massa tancat. Una finestra
sobre el banc de la cuina-menjador dóna una mica
de llum depèn de quins moments del dia a la taula.
la finestreta del bany més que res és també
per no tenir un espai massa tancat i per ventilar fàcilment
el bany. Menys la del bany, les altres finestres són
corredores, ja que així molesten menys perquè
sobresurten molt poc de la paret.
Il·luminació:
durant el dia la il·luminació és
bàsicament natural, menys potser al bany i en algun
moment la cuina, que són els espais on menys arriba
la llum que entra per les finestres del sud. Tots els
espais de la casa estan il·luminats, a més,
per bombetes al·lògenes situades en fila
al sostre de la següent manera: quatre sobre la cuina
i dues o tres sobre la taula estirada; dues just a davant
de l'armari de la paret est; una sobre el llit i una davant
dels armaris de l'habitació; quatre sobre la taula
de l'estudi i vuit il·luminant l'espai buit de
l'estudi. Al bany n'hi ha una sobre la dutxa i l'altra
al sostre del bell mig del bany. Sobre la pica hi ha tres
o quatre bombetes de menys potència.
Colors: Els colors que he utilitzat els he triat
segons un criteri dar: en principi, el que jo volia era
crear un espai totalment neutre, blanc immaculat, on cap
gamma predominant molestés la creativitat i inventiva
del pintor. Un cop rotulat el dibuix, però, em
vaig adonar de que, al ser un espai tant obert, era necessària
una mica de calor per a poder tenir un ambient no tant
fred. Per això vaig decidir posar-hi fusta. Un
altre inconvenient era la columna que em queda al mig
del pas. És molesta però del tot necessària.
de manera que o bé provava d'evitar-la i dissimular-la
(la qual cosa és impossible) o bé li donava
un protagonisme que la fes important. Per això
vaig decidir pintar-la de color vermell vibrant, de manera
que contrastava amb la resta del pis. Així com
vaig pintar la columna també vaig pintar altres
petits elements. Aquests, de color vermell, guanyaven
un protagonisme que si haguessin sigut de color de fusta
no haurien pogut tenir. Amb dues gammes de colors calentes
com són el color de la fusta (tot i que aquest
és dar per no enfosquir l'espai) i el vermell em
donaven la calidesa justa per fer el pis confortable i
que alhora no destorbés excessivament la tasca
de l'artista. Les parets les he deixat blanques per no
sobrecarregar l'ambient i donar-li frescor i llum. El
sobre de la taula també l'he deixat blanc ja que
no és de fusta sinó de laminat. No val la
pena posar una taula de fusta envernissada si ja saps
que allà sobre se t'hi pot vessar de tot. Per tant,
el sobre és resistent, impermeable, blanc i llis.
Paviment: per a pavimentar el pis havia pensat
en materials industrials fàcils de netejar i soferts,
però vaig canviar d'idea al veure que em quedava
un pis massa fred. Al final hi he posat grans rajoles
d'un color sofert que no molesta la vista i que tampoc
no enfosqueix l'espai. Són llises i cobreixen tot
el terra del pis.
|
HABITATGES
