| |
|
DOCUMENTAL
DE CREACIÓ I FICCIONS DOCUMENTALS
|
Llegiu el text
de presentació de l'exposició 'Ficcions' documentals,
on es presentaven una sèrie de documentals d'artistes
i cineastes sobre diferents aspectes de la realitat.
En els darrers anys, l'encontre entre
l'art i el cinema documental ha estat especialment fructífer.
La vehemència amb la qual tots dos han qüestionat
nocions com les de realitat, autenticitat i evidència,
ha propiciat una mirada crítica sobre el règim
de veritat universal que, fins ara, ha envoltat les pràctiques
documentals.
"Ficcions" documentals proposa una aproximació
a aquest territori ambigu en el qual s'encreuen diferents
experiències d'una realitat que ja no és
ni única, ni transparent. Els artistes i cineastes
que es presenten a aquesta exposició exploten
aquestes contradiccions inherents a les pràctiques
documentals, per posar de manifest fragments de la realitat
invisibles, desconeguts o simplement omesos. A partir
d'estratègies que van des de la narrativa tradicional,
passant per la instal·lació, el diaporama
o les propostes per Internet, la mostra presenta treballs
que no pretenen refermar veritats, sinó revelar
els complexos processos -especialment des d'una perspectiva
política i social- mitjançant els quals
s'estableixen les relacions entre informació
i experiència visual.
Comissaris:
Marta Gili. Responsable del Departament de Fotografia
i Arts Visuals de la Fundació "la Caixa"
Jean-Pierre Rehm. Director del Festival International
du Documentaire (FID) de Marsella
Introducció de
l'exposició 'Ficcions' documentals. Barcelona:
Fundació 'la Caixa', 2004.
© Fundació "la Caixa", 2004
|
Aquí
teniu l'explicació d'alguns dels documentals que es presentaven
en l'exposició. Llegiu el seu contingut i discutiu l'interès
dels diferents temes i la forma com se'ns presenten.
http://portal1.lacaixa.es/Channel/Ch_Redirect_Tx?dest=2-87-00-10030
Veure els vídeos en format wmb; 651
o
KEREN AMIRAN. Israel American Medical Center
(ISAMEC), 2001.
Centre Mèdit Americà d'Israel (ISAMEC),
18', vídeo, color, Israel/Regne Unit, hebreu,
(VOSC/VOSE)
Concebut
com un hospital per a pacients adinerats, d'Israel Amercian
Medical Center es va començar a construir l'any
1968 a Tel Aviv, però mai no es va acabar. Ara,
trenta anys més tard, l'arquitecte visita l'edifici
de la mà de l'artista i el reconstrueix amb la
seva imaginació.
|
o
KUTLUG ATAMAN. Women Who Wear Wigs, 1999.
Dones que duen perruca.
4 vídeos, aproximadametn
una hora de durada cadascú, color. Vídeoinstal.lació
de quatre pantalles situades una al costat de l'altra.
Turquía, turc, (VOSE). Produït per l'artista
i la Lehmann Maupin Gallery.
Quatre
històries de quatre dons que, per diferents motius
han decidit dur perruca. A una d'elles se l'acusa de
terrorisme i ha viscut disfressada durant 30 anys. Una
altra ha perdut el cabell a causa de la quimioteràpia.
Una tercera és una musulmana practicant que utilitza
la perruca en lloc del mocador. La darrera és
un prostituta transsexual. Per a les quatre dones, la
perruca emmarca una identitat i en crea una altra de
nova.
|
o
JORDI COLOMER. Anarchitekton (Barcelona,
Bucarest, Brasília), 2002-2003.
3 vídeos en bucle (5',3',4'),
color, sense so. Videoinstal.lació de tres projeccions.
Produït per Maravills amb la col.laboració
de Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,
Embaixada da Espanha a Brasília i la Universidade
de Brasília. Col.lecció FRAC Bourgogne
(França).
Anarchitekton
és el títol genèric d'una sèrie
de vídeos que es construeixen com una obra en
curs: Barcelona, Bucarest i Brasília són
les primeres etapes del trajecte. Idroj Sanicne és
un personatge singular que recorre les ciutats enarborant
maquetes d'edificis. Aquestes fidels reproduccions fetes
de cartró són alhora estendards grotescos,
provocacions utòpiques o pendons festius.
|
|
o
SOBHI AL-ZOBAIDI. Crossing Kalandia (Creuant
Kalandia), 2002.
52', vídeo, color, Palestina,
àrab i anglés, (V.O.S.C. / V.O.S.E.). Produït
per reFugee camp productions, Mikado Film, RTS1 - Television
Svizzera.
Kalandia
és el nom d'un camp de refugiats situat entre
Ramallah i Jerusalem, que s'ha convertit en un dels
indrets del territori palestí on l'exèrcit
israelià efectua més controls. Prenent
la forma d'un diari íntim, el film mostra el
primer any de la vida de Kenza, la filla d'aquest cineasta
palestí, alhora que evidencia els esforços
de la seva família, amics i veïns per portar
una vida "normal", enmig del sofriment i l'angoixa.
|
|
o
FLORENCE LAZAR. Les Femmes en Noir (Les dones
de negre), 2002.
11',
vídeo, color, França, serbi, (V.O.S.C. /
V.O.S.E.). Videoinstal·lació en monitor.
Realitzat i produït per Florence Lazar. Cortesia
de la Galerie Anne de Villepoix, París.
En
aquesta obra, l'artista indaga sobre el paper de les
dones en temps de guerra i sobre la relació de
les dones amb el país, la societat i la família.
El vídeo està filmat en el transcurs d'una
reunió del grup feminista i pacifista "Femmes
en noir", celebrada a Montenegro després
de la guerra.
|
|
o
AVI MOGRABI. Wait, it's the soldiers, I have to
hang up now, (Espera, són els soldats, haig
de penjar), 2002
13',
vídeo, color, Israel, hebreu, (V.O.S.C. / V.O.S.E.).
Produït per Avi Mogravi.
En
aquest vídeo, Avi Mograbi es filma a si mateix
mentre parla per telèfon amb George Khleifi,
un amic seu palestí que viu a Ramallah, durant
la incursió israeliana a les ciutats palestines
l'abril del 2002. La conversa té lloc moments
desprès que els soldats israelians hagin entrat
al seu apartament i l'hagin escorcollat, i acaba quan
els soldats tornen un altre cop.
|
|
o
ZINEB SEDIRA. Mother Tongue: Mother and I (France),
Daughter and I (England), Grandmother and Granddaughter
(Algeria), 2002. Llengua materna: la mare i jo (França),
la meva filla i jo (Anglaterra), l'àvia i la neta
(Algèria).
3 segments de 5' cadascun, color,
francès/anglès/àrab. Videoinstal·lació
de 3 monitors.
Produït per la Galerie Kamel Mennour, París.
A
cadascun dels monitors s'escenifiquen tres converses
en diferents llengües: l'artista parla en francès
amb la seva mare, que parla en àrab, i s'entenen.
L'artista parla en francès amb la seva filla,
que parla en anglès, i s'entenen. Finalment,
àvia i neta no aconsegueixen comunicar-se perquè
cap d'elles no parla la llengua de l'altra. La identitat,
les relacions intergeneracionals i la traducció
son alguns temes als quals al·ludeix aquesta
obra.
|
|
o
ALLAN SEKULA. Tsukiji, 2001
43'30'',
vídeo, color, Japó, só. Projecció
en programa.
Estructurat
com si es tractés d'una simfonia urbana, el film
segueix el tràfec diari al mercat del peix més
gran del món, a Tokio. Com en d'altres de les
seves obres, Sekula s'interessa per la globalització
de la producció, els efectes del transport de
mercaderies a les comunitats locals o les complexitats
econòmiques i culturals vinculades a les zones
marítimes.
|
|
o
ALEXANDRA SELL, The Avon Project, (El projecte
Avon), 2001.
45',
vídeo, color, Alemanya/Gran Bretanya, anglès/alemany
(V.O.S.C./ V.O.S.E.)
Produït
per la Academy of Media Arts Cologne. Coproduït per
FACT Liverpool Amb el suport del Arts Council d'Anglaterra.
Arran
d'un encàrrec de l'empresa de cosmètics
AVON per retratar algunes de les seves venedores, Alexandra
Sell queda fascinada per la història personal
de tres d'aquestes dones: una dona policia de Kenilworth,
una àvia patinadora sobre gel de Gosport i una
mare de quatre filles de North Shields. La pel·lícula
teixeix una xarxa de complicitats entre aquestes dones
i l'artista, alhora que evidencia les seves pors i els
seus somnis.
|
|
o
JIA ZHANG KE. In Public, (En públic),
2001.
32 min., vídeo, color, la Xina, xinès, (V.O.S.E.)
Zhang
Ke es passà 45 dies filmant espais públics
a l'antic poble miner de Datung. A la pel·lícula
aconsegueix registrar la influència exercida
pel capitalisme sobre el poble i els canvis que s'hi
esdevenen.
|
o
VICTOR KOCCAKOVAKY. Tishe!, (Silenci!), 2003.
80', vídeo, color, Rússia, sense diàlegs.
Produït per Victor Kossakovsky Film.
Victor
Kossakovsky es dedicà, durant tot un any, a filmar
des de la finestra del seu pis a San Petersburg les
obres que es realitzaven periòdicament al seu
carrer amb motiu de la celebració del tres-cents
aniversari de la ciutat. Amb paciència i bon
humor, la mirada del cineasta rus examina l'absurditat
i la comicitat dels gests de la vida quotidiana.
|
|
|
|
EXPLICAR
LES NOTÍCIES 
