El fotomuntatge. Un nou mitjà de comunicació

A mitjans segle XIX es va produir un increment considerable de la densitat iconogràfica degut a la reproducció de grans quantitats d'imatges a les revistes, la premsa o els llibres, així com a la comercialització de fotografies, litografies o gravats. Aquests fets van contribuir de forma notable al desenvolupament de la cultura visual i comportaren grans transformacions en les formes de percepció i transmissió del coneixement. La premsa satírica va ocupar un lloc destacat en el desenvolupament de les publicacions il·lustrades i els dibuixants utilitzaren diverses tècniques visuals en la realització de les caricatures com per exemple, la superposició de múltiples imatges o els sobtats canvis d'escala en els quals el fet hilarant i l'oníric es barrejaven i creaven una atmosfera d'irrealitat. Els fotomuntatges estan molt relacionats amb la caricatura tant des d'un punt de vista estètic com conceptual i varen ser una de les primeres formes de transgressió de 'l'objectivitat' fotogràfica. Els creadors del segle XX varen experimentar amb aquesta nova tècnica, la qual els va permetre manipular la realitat. L'aglutinació de diferents negatius, la juxtaposició de fragments de fotografies encolades sobre una imatge fotogràfica o sobre qualsevol altre suport així com la utilització combinada de la fotografies amb altres mitjans com la pintura o el dibuix, varen ser alguns dels recursos més utilitzats en la seva construcció. Al llarg de la dècada de 1850 el fotomuntatge va ser utilitzat freqüentment, tant en els cercles artístics, com en els comercials o en l'àmbit domèstic. [...] Els fotomuntatges varen ser utilitzats amb diverses finalitats com per exemple la crítica social, política o artística. Amb aquesta intenció els fotomuntatges utilitzaren recursos estètics molt propers als caricaturistes com les modificacions d'escala exagerades o la juxtaposició d'imatges que pertanyien a diferents contextos, que conferien a les seves obres un accentuat caràcter d'irrealitat. En altres casos varen utilitzar el gran poder de credibilitat que tenia la fotografia per presentar muntatges com si fossin imatges reals. [...] La popularitat del fotomuntatge va anar creixent entre el gran nombre de fotògrafs afeccionats que van sorgir a finals del segle XIX, ja que es divulgaren les tècniques que permetien fer muntatges fotogràfics i que van ser publicades en nombrosos llibres i revistes. [...] Els muntatges de fotografies o d'imatges fotogràfiques van començar a ser utilitzats de forma reiterada, tal com apunta Gustav Klucis, pel grup dadà berlinès, que va ser el primer a utilitzar el terme muntatge per definir les seves obres. El concepte o la paraula muntatge està molt relacionada amb el concepte artístic o antiartístic que tenia aquest grup de creadors integrat per Raoul Hausmann, Hanna Höch i John Heartfield i d'altres, els quals se sentien més propers a les tasques realitzades pels enginyers que al rol que exercien els artistes. Juan Naranjo, 'El fotomuntatge. Un nou mitjà de comunicació', dins de: Gabriel Casas. Fotomuntatges. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2002.

Aquest fragment de text ens explica com apareix el fotomuntatge, com es comencen a buscar estratègies visuals combinant fragments de diferents fotografies per a construir una nova imatge. Diem construir perquè així creien que operaven els gran fotomuntadors dels anys vint del segle XX: agafant fragment de la realitat i fent una nova construcció, com ho feien els constructors de màquines, a partir de peces. Com ja ens anuncia el text el terme fotomuntatge apareix en aquest moment. A la Unió Soviètica i a Europa, sobretot a Alemanya, el fotomuntatge fou una tècnica molt experimentada després de la Primera Guerra Mundial. En aquells anys el disseny gràfic, la fotografia, la cinematografia tingueren molta força. Eren els mitjans que permetien acostar l'art al poble, que podien ser utilitzats com a mitjans de comunicació de masses. En aquest context el fotomuntatge desenvolupà moltes de les seves possibilitats expressives. S'utilitzà en publicitat, en cartells, fullets de propaganda, per a la il.lustració de llibres i revistes, postals, entre d'altres. També fou emprat per a artistes importants dels moviments d'avantguarda com Lászlo Moholy-Nagy, El Lissitzky, Willi Baumeister, Max Burchartz, Cesar Domela, Paul Schuitema, Jan Tschichold, Piet Zwart i Herbert Bayer, Raoul Hausmann, Hanna Höch i John Heartfield. També els catalans Pere Català Pic, de Grabiel Casas, de Josep Masana i de Compal.

El fotomuntatge serà utilitzat durant tot el segle XX, ampliant i reforçant les estratègies, contribuint a augmentar l'imaginari visual de la població. El camp de la publicitat, del disseny gràfic, de la il.lustració i de les arts visuals seran els encarregats de mantenir aquest procediment fins als nostres dies i de reiterar la seva utilització amb el suport de les tecnologies digitals.

DADA I ELS FOTOMUNTATGES.

El grup dadaista berlinès utilitzà per primera vegada el terme fotomuntatge per anomenar els seus treballs fets amb collages de fotografies i de material imprès. La paraula tenia unes connotacions que agradaven als dadaistes ja que el mot incloïa el terme muntar (encaixar, construir) que s'allunyava de les idees tradicionals de l'art. El fotomuntatge constituïa per aquest artistes una eina de canvi, d'atac, de crítica enfront tot allò establert, sobretot enfront les idees que havien portat Europa a la Primera Guerra Mundial.

'Hanna Höch va ser una de les pioneres del fotomuntatge artístic, un producte que, a partir de 1919, rescataria dels mitjans populars de la propaganda de guerra per convertir-lo sobretot amb la col.laboració de Raoul Hausmann i John Heartfield, en una arma dadaista i provocadora. El fotomuntatge va ser, en el Berlín dadà, un mitjà utilitzat principalment per destruir la totalitat de concepcions plàstiques tradicionals i les normes estètiques, alhora que va servir de revulsiu per obrir-se a la 'total i brutal realitat' (Huelsenbeck), sense 'cap cel redemptor' i sense temptatives estètiques i ideològiques harmonitzadores. D'altra banda, el fotomuntatge era una invitació al debat crític sobre la creixent visualització i plasmaciódel món a través de la fotografia, el qual desembocaria en una inversió de la percepció: el mitjà seria copsat com una realitat per si mateixa. Amb els seus grotescos procediments configuratius, el dadaisme va trencar la il·lusió segons la qual les fotografies reproduïen la realitat d'una manera aparentment autèntica. La ironia dadaista desmuntava escèpticament l'home contemporani i el món modern, i els recomponia en un muntatge nou i dubtós.' Hanne Bergius, 'fotomuntatge comparat', p.39

       

1. Portada del primer número de la revista Der Dada, 1919.
2. Hanna Höch, Dadà Ernst. 1920-1921. Mostra d'un món oníric, barreja d'erotisme, maquinisme i violència.
3. Raoul Hausmann, Dadà Cino, 1920-1921. Ginebre col.lecció particular.
4. Hanna Höch, Tall del pastel amb una ganivet, 1919. Berlín, Museus Nacionals. La màquina símbol del proletariat trenca amb els seus engranatges tot un món caduc, benpensant de la burgesia que Dadà pretenia destruir.
5. Raoul Hausmann, Tatlin a casa seva, 1920. Berlín, col.lecció particular. Durant la primera Fira internacional Dadà (Berlín 1920) els dadaisetes van homenatjar el nou art revolucionari rus i atacaren el militarisme alemany. També criticaren l'art burgès i exhaltaren una nova cultura proletària.

FOTOMUNTATGE I PUBLICITAT

Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.). El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política. Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari feu que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitat creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.


Durant la dècada de 1930 molts fotògrafs catalans començaren a utilitzar noves tècniques fotogràfiques, entre elles el fotomuntatge. Alguns dedicaren part de la seva tasca professional a la producció de portades per revistes i llibres, anuncis per a la premsa escrita o cartells publicitaris i de propaganda política. Pere Català Pic, Enric Masana, Gabriel Casas, Josep Renau són alguns dels fotògrafs que, cadascú dins una línia estètica pròpia, empraran aquest mitjà.

Exemple de muntatge:

                              

Anuncis

         

           

Pere Català Pic, Fototècnica publicitària PIC, 1932. Col.lecció Pere Català i Roca
Pere Català Pic, sense títol, 1933. Col.lecció Pere Català i Roca
Josep Masana, Sense títol, 1930-1940.

FOTOMUNTATGE I PROPAGANDA POLÍTICA

Durant tot el període que s'estén des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins les acaballes de la Segona, el fotomuntatge serà un dels mitjans més utilitzats per a transmetre missatge amb contingut polític o de caràcter social. Un cop desfet el grup dadà a Berlín molts dels seus components passaren a militar al partit comunista i passaren a utilitzat el fotomuntatge per a transmetre missatge d'alt contingut ideològic a través sobretot de les portades de revistes i llibres. A Rússia molts artistes que es dedicaven a la pintura abstracte adoptaren també el fotomuntatge o allò que ells anomenaven poligrafia (dissenys fets amb fotografies, elements tipogràfics i blocs de colors), com a mitjà més efectiu per a servir a la causa de la Revolució i fer arribar els missatges al poble.

   

  

1. GUSTAV KLUCIS, Beschlüsse des Vereinigten Plenums (Acords de), coberta realitzada amb fotomuntatge, Moscou, 1933.
2 i 3. Gustav Klucis, Spartaklada Moskva 1928, nou postals, 1928.
Gustav Klucis (1895-1938) estretament lligat a la causa del comunisme i convençut de la necessitat d'un art polític dirigit directament al poble, es decantà per l'ús del fotomuntatge sobre el qual també va escriure diversos articles teòrics. Els seus cartells, portades de llibre exalten la tasca del partit comunista i les activitats del poble rus. El 1938, a causa de la repressió estalinista fou arrestat i afusellat.

4. JOHN HEARTFIELD, portada de la revista AIZ, vol15, 15 (5 d'abril 1936).
5. JOHN HEARTFIELD, Adolf, el superhome, s'empassa or i sona fals, 1932. col.lecció particular.
La posició polititzada dels dadaistes alemanys tingué continuïtat més enllà del període dadaista. En els fotomuntatges de Heartfield hom pot veure clarament el seu posicionament crític envers la societat. Aquestes obres tenien la finalitat de denunciar i incidir en el canvi dels posicionament de la població. Les seves idees l'enfrontaren directament amb el nacionalsocialisme. Publicà amb regularitat a la revista AIZ (Revistra il.lustrada obrera) i fundà l'editorial Malik les cobertes de les publicacions de la qual eren un vertader instrument polític per a servir oficial o extraoficialment a la causa comunista.

6. JOSEP RENAU BERENGUER (València el 1907) és un dels artistes valencians més importants del segle XX i també un dels més polèmics pel contingut polític de les seves obres. Fou cartellista, dissenyador gràfic, teòric de l'art, muralista, autor de pel·lícules gràfiques i sobretot fotomuntador influenciat pel fotomuntatge postdadaista berlinès i al constructivisme rus. Fou director General de Belles Arts del primer govern republicà durant la Guerra Civil, ell va ser qui encomanà a Picasso l'execució del "Gernika", a més d'encarregar-se del trasllat de les obres del Museu del Prado a les Torres de Serrans de València per defensar-les dels bombardeigs de les tropes franquistes. Durant la guerra, produí molts cartells utilitzant la tècnica del fotomuntatge. El 1939 es va exiliar a Mèxic, on li van concedir la nacionalitat i on esdevingué un dels més prestigiosos dissenyador gràfic especialment en el camp del cartellisme. A Mèxic inicia una de les seves obres més conegudes la sèrie de fotomuntatges "The American Way of Life". El 1958 es traslladà al Berlín Est on s'instal.là definitivament i on morí el 1982. L'any 1976 tornà a visitar el País València.

ELS FULLS VOLANTS

Els fulls volants han estat un instruments àmpliament utilitzat per les guerres ocorregudes durant el segle XX. El llançament d'anuncis (en format més o menys del que seria actualment un din-A6) des dels avions per arribar ràpidament sobretot als soldats destinats al front i també a la població han constituït una de les eines del que podríem anomenar guerra psicològica, que pretenien normalment desanimar a l'adversari o encoratjar el propi bàndol. El seu ús representà l'estudi i l'aplicació de tècniques publicitàries i de recursos gràfics que duguessin a terme els efectes desitjats. Entre aquest recursos cal destacar l'ús reiterat de fotomuntatge, ja en la Guerra Civil Espanyola però sobretot durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que aquest recurs ja era conegut per la població a través d eles revistes il·lustrades o d'altra mena de publicitat, les seves capacitats expressives encara s'havien de desenvolupar plenament i l'efecte d'aquest tipus d'imatges continuaven essent molt creïble per gran part del públic. Els comissariats de propaganda o les diferents seccions dins l'estament polític i militar de cada país jugaven un paper important dins l'estratègia militar a través d ela producció i distribució dels fulls volants. Les característiques dels fulls volants responien a criteris ben estudiats sobre els sistemes de persuasió. Els fulls volants tenien normalment missatges curts, contundents, ràpids de llegir, amb textos poc enrevessats i amb cos de lletra gran i imatges impactants i clares. A part de fer arribar el missatge ràpidament els fulls volants havien d'atraure l'atenció i poder ser llegits sense collir-los de terra. Tàctiques de tota mena fruit d'estudis psicològics i sociològics 'Recórrer alguns dels esdeveniments del segle XX a través del paper que hi ha tingut els fulls volants, és llançar una mirada particular i concreta sobre el triangle de les tres "p" (política, publicitat, psicologia social) que simbolitzen la cultura estratègica de la política moderna'. J. Ramoneda 'Política , publicitat, psicologia', a Rendeix-te. Fulls volants i guerra psicològica al segle XX. Bcn: CCCB, 1998. p.7.

Segona Guerra Mundial (fulls llençats per Gran Bretanya als soldats Alemanys), 1940: 'Per això la guerra'.

El Comissariat de Guerra republicà, prolífic en l'ús del fotomuntatge en els seus cartells o fulls de propaganda política de la Guerra Civil Espanyola, va establir que 'el full volant ha de recollir en síntesi tot el contingut d'un conferència, d'un article, d'una obra. Si no té la virtut de recollir en poques paraules el que pugui esdevenir el tema d'una dissertació d'algunes hores, no serveix, és un mal pasquí, no el llegeix ningú. El full volant ha de ser sempre com un crit; res de literatura, res de paraules afectades, res de frases inútils'. El fotomuntatge podia satisfer aquest elements i posar en solfa moltes de les estratègies publicitària perseguides pels fulls volants.

"Front Illustrierte für den deutschen Soldaten" (Front Il·lustrat per als soldats alemanys)

Una de les campanyes soviètiques de propaganda sobre el soldat alemany més notables, iniciada al començament mateix de la guerra, va ser l'edició i distribució del fullet en llengua alemanya Front lllustrierte für den deutschen Soldaten [El Front ll·lustrat per als soldats alemanys]. Es tractava d'un fullet quinzenal de quatre pàgines a tot color, que pretenia il·lustrar els dimonis i les tragèdies del soldat alemany en la seva lluita contra el poble rus. D'una qualitat gràfica sorprenent, Front lllustrierte va acompanyar el soldat alemany durant tota la guerra. Els temes eren força variats: informacions sobre fronts de batalla, crides a la deserció, fotomuntatges polítics contra els jerarques nazis. Tanmateix, Front lllustrierte va destacar especialment en la configuració de missatges emocionals que burxaven en la psique del soldat alemany, especialment a partir de la tragèdia de Stalingrad el febrer de 1943, on prop de 300.000 soldats alemanys van perdre la vida -inútilment, perquè Hitler va prohibir personalment la retirada-, i que va ser el punt d'inflexió clau per a la victòria final de l'Exèrcit Roig. Les apel·lacions a la família, a la mort, al fred, a l'oblit, a la solitud, a la infidelitat, a la traïció es trobaven contínuament a les pàgines d'aquest fullet, il·lustrades amb muntatges de tota mena, cartes i fotos de família aconseguides dels presoners de guerra alemanys, tot plegat al costat de terribles imatges de mort i desolació. Un dels principals artífexs de Front lllustrierte va ser l'il·lustrador i fotomuntador Alexander Shitomirski. Les seves portades i composicions són potser comparables a les de l'alemany John Heartfield a la revista AIZ durant els anys trenta. En una entrevista amb l'historiador alemany Klaus Kirchner, Shitomirski recordava: "Al començament del meu treball amb fotomuntatges, vaig haver de pensar sobre moltes qüestions polítiques, ètiques i humanitàries, i també sobre la tècnica del muntatge d'imatges. No hi havia ningú que m'ajudés, motiu pel qual ho vaig haver de fer tot sol. Els meus fotomuntatges sempre s'adreçaven al soldat individual de l'altre costat del front, que era en definitiva qui tindria a les mans el producte que jo feia. En la meva imaginació, em posava al seu lloc i compartia els seus pensaments. Vaig intentar comprendre'l, conèixer la seva muller, els seus fills, la seva casa, fins i tot el seu gos. Ho sabia tot d'ell. Havia estat arrossegat en un fangar de brutícia i sang, en una guerra inútil i sense solta ni volta. Així, vaig intentar-li explicar gràficament qui era el responsable de tot allò i qui s'aprofitava de la seva misèria. Li parlava com a un ésser humà i li oferia l'únic consell possible: "Talla els teus vincles amb Hitler i la seva camarilla, que són els qui han causat aquesta guerra. Abandona la lluita i rendeix-te". La nostra feina no era gens fàcil. La nostra producció va ser declarada operació secreta i, per tant, no podíem contractar actors professionals per als nostres fotomuntatges. Així que jo mateix vaig esdevenir muntador, pintor, actor i director. Només teníem sis uniformes alemanys, i el mateix nombre de cascos, abrics, fusells etc. [...] La meva estrella era sempre un heroi positiu carregat amb un pes intolerable. El resultat del que vaig aconseguir durant la guerra em va ser comunicat més tard: "Tenim milers de soldats alemanys als nostres arxius les vides dels quals s'han salvat gràcies a tu. Venien del front portant còpies dels meus fulls volants" (Klaus Kirchner, Postcards Produced by the Soviets for Aerial Dissemination in WWII, Verlag D+C, Erlangen 1994, p. 23-26). Text extret del llibre: Rendeix-te. Fulls volants i guerra psicològica al segle XX. Barcelona: CCCB, 1998. p.128

 

1. Front rus, setembre 1943: 'El tercer hivern de guerra la front oriental està a punt de començar.'
2. Primers mesos de la invasió de Rússia, setembre 1941: 'Innombrables creus de fusta a l'est... una creu de ferro com a últim records de la mare'.

COMENTARI DO FOTOMUNTATGES

Aquí teniu quatre fotomuntatges realitzats per diferents fotògrafes que van treballar a Alemanya durant la República del Weimar. En tots quatre s'utilitzen retrats fotogràfics de dones barrejat amb d'altres elements. Són fotomuntatges realitzats directament durant el processat fotogràfic, això vol dir que diferents negatius s'han impressionat sobre un mateix paper fotogràfic, que després s'ha revelat.

Observeu bé les imatges. Feu una descripció de com són i de quina interpretació en feu. S'us adjunta un text de suport per a poder tenir coneixement d'algun dels elements del context. Podeu buscar més informació si així us sembla necessari per a completar o argumentar la vostra interpretació.

           

            


3. Estudi fotogràfic d'Yva/Hajek Halke. Autoretrat de la fotògrafa Yva.

MUNTATGE I MANIPULACIÓ D'OBJECTES

El tractament d'imatges digitals ha permès ampliar de manera considerable les possibilitats de combinació i manipulació d'imatges que, des dels inicis de la fotografia i sobretot durant el segle XX, s'havien aconseguit mitjançant el collage, el fotomuntatge, el colorejat de les fotografies o el retoc dels negatius. El fotomuntatge utilitzat en publicitat permetia manipular persones i objectes, descontextualitzar-los, relacionar-los amb d'altres elements, inventar escenes i jugar amb la seva grandària i col·locació. Actualment molts anuncis gràfics o cartells estan fets a partir de muntatges fotogràfics realitzats digitalment que permeten tota mena de manipulacions i aplicació d'efectes visuals, que per un costat han ampliat les possibilitats plàstiques dels muntatges però també la capacitat i els recursos per intentar fer arribar un determinat missatge al públic, seduir-lo i fer que adquireixi el producte.

DOBLE IMATGE D'UN OBJECTE

Aquest és un exercici molt concret que ha de permetre experimentar amb el programari de tractament d'imatges, posar en pràctiques la capacitat de combinació i transformació i veure com un element pot adoptar diferents connotacions segons com el tractem.

Heu senzillament de fer dues imatges on hi aparegui un mateix objecte que poguessin servir per dos anuncis on es fes publicitat de l'objecte però en els que la idea que ens exportéssim del mateix fos diferent en una i altra imatge, que ens estiguessin venent unes idees sobre l'objecte no forçosament dispars però si allunyades.


Escanejar l'objecte
L'objecte ha de ser escanejat directament (en principi seria interessant no treballar amb fotografies de l'objecte sinó l'objecte mateix). per tant ha de ser un objecte no molt gros i apte per a ser escanejat.


La manipulació
El format de la imatge que construireu el trieu vosaltres mateixos (sens que sigui excessivament gran. El tractament que feu de la imatge escanejada de l'objecte pot ser molt divers: podeu recol.locar-lo dins l'espai, girar-lo, podeu integrar-hi d'altres elements, retocar el fons, variar els colors, i fins i tot manipular-lo. No es tracta de només provar sinó de buscar els efectes desitjats i la manera d'explicar unes determinades idees a partir de la composició.

Element escanejat del qual tan sols s'ha modificat el fons

   

Bombeta escanejada i posteriorment tractant la imatge per obtenir la seva silueta en negatiu

Objecte escanejat i manipulació de les tonalitats, els punts de llum i les ombres del mateix

   

Dues imatges realitzades a partir de dos telèfons mòbils escanejats per una i altra cara. En un cas, el superior, s'ha combinat amb d'altres elements i en l'inferior s'ha deformat i multiplicat la forma del telèfon i se n'ha obtingut una nova composició. En aquest cas es juga amb algunes de les idees que utilitzen els anuncis per vendre'ns els mòbils: la idea d'unió i de lligam entre les persones i la idea de llibertat.

         >          

     >                       

ASSOCIACIÓ D'IDEES. TRANSFORMACIÓ D'OBJECTES

Ara s'us demana que realitzeu un anunci institucional (promogut per alguna organisme de l'administració pública, alguna associació o entitat sense ànim de lucre) que pretengui sensibilitzar a la població sobre algun tema o alguna problemàtica. Heu de buscar una manera enginyosa de comunicar ràpidament la idea sobre la qual es vol incidir. Tot i que hi podeu integrar lletres el missatge ha de ser visualment directe. Per a realitzar-lo heu d'utilitzar la tècnica del fotomuntatge utilitzant l'estratègia següent:

Heu de fer el muntatge a partir d'imatges d'objectes escanejats o fotografiats si es disposa d'una càmera digital. Els objectes s'han de combinar de forma insòlita entre ells, ho sigui fent associacions estranyes, impossibles però que ens puguin ajudar a comunicar una idea. Els exemples que teniu a continuació ens mostren clarament aquesta estratègia.

     

L'anunci ha de ser de format DIN-A5 (és una mida òptima per si es vol imprimir).

Heu de definir el contingut de l'anunci i després pensar el possible disseny emprant el procediment esmentat. Cal que penseu quina combinació d'elements fareu i també com els col·locareu a dins l'espai del DIN-A5, quin eslògan i incorporeu, amb quines lletres i a on el col·loqueu.

Un cop tingueu clara la idea, cal que obtingueu les imatges idònies dels elements (escanejant directament els objectes, buscant o fent una fotografia dels mateixos).

Podeu fer tot l'anunci amb un programa de tractament d'imatges tractant-lo com si tot ell (el format A-5) fos una imatge. Sinó també podeu utilitzar algun programa d'edició.

El resultat s'hauria de presentar imprès i gravat en un disquet.

PROGRAMES D'EDICIÓ D'IMATGES

Són els programes que permeten retocar i tractar les fotografies digitals. Tot i que no específicament programes de disseny gràfic també permeten la integració de text i la combinació de diferent imatges. Hi ha tres programes molt utilitzats, amb prestacions i funcionament similar:

PAINT SHOP PRO

COREL PHOTOPAINT

ADOBE PHOTOSHOP


Del funcionament d'aquest programes s'haurien de tenir clar aquest aspectes:

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre fotomuntatge

o ADES, Dawn. Fotomontage. Barcelona: Gustvo Gili, 2002.
D'aquest llibre es recomanen diferents apartats relacionats amb els continguts proposats a les activitats: 'Introducción'. 'Dada en Berlín' p.18-39. 'John Hearfield' p.40-61. 'Propaganda, publicidad y constructivismo' p.62-97.

o Les avantguardes fotogràfiques a Espanya. Barcelona: Fundació "la Caixa", 1997.

o Fotomontaje en la colección del IVAM. València: IVAM, 2000.

o Fotografía pública. Photography in Print 1919-1939. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1999.

o FREUND, Gisèle. La fotografía como documento social. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.

o SCHARF, Aaron. Arte y fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994. p.292-308.

Sobre l'obra de fotògrafs o fotomuntadors

o Gabriel Casas. Fotomuntatges. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2002.
Catàleg de l'exposició dedicada als fotomuntatges del fotògraf Gabriel Casas.

o Les dones fotògrafes a la República del Weimar 1919-1933. Barcelona: Fundació 'la Caixa', 1995.
Catàleg de l'exposició dedicada a les dones que, a alemanya, durant la República del Weimar es dedicaren a la fotografia. S'hi recullen fotografies de diferents fotògrafes i també textos que parlen sobre la situació social de les dones en aquella època, sobre les raons de la seva dedicació a la fotografia. Un dels textos es dedica exclusivament al fotomuntatge. També s'hi poden trobar dades bibliogràfiques de les fotògrafes més destacades.

o http://www2.cajasanfernando.es/htm/obrasocial/expvir/johnheartfield/johnpresentacion.htm
o http://www2.cajasanfernando.es/htm/obrasocial/expvir/johnheartfield/johncoleccion.htm
Exposició virtual de Heartfield realitzada a partir de la col.lecció de l'IVAM amb informació sobre el fotògraf alemany. Col.laboración entre Caja San Fernando i l'Institut Valencià d'Art Modern.

o 1892 Josep Masana 1979. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.
Catàleg de l'exposició dedicada al fotògraf Josep Masana on s'hi mostren fotografies de tota la seva trajectòria professional, des dels retrats d'estudi, les obres de caire pictorialista i, finalment, els anuncis on utilitzà principalment el fotomuntatge.

o Relació de diferents fotomuntadors o fotomuntadores: Hanna Höch, John Hearfield, Lászlo Moholy-Nagy, Raoul Hausmann, Pere Català Pic, Enric Masana, Gabriel Casas, Josep Renau (1907-1982), Gustav Klucis (1895-1938).