| |
| PREPRODUCCIÓ,
PRODUCCIÓ I POSTPRODUCCIÓ AUDIOVISUAL |
1.
Preproducció
En qualsevol producció audiovisual en la fase de preproducció
es fa la planificació del guió (del guió
literari al guió tècnic). Es buquen les localitzacions,
es porta a terme el càsting, i es prepara tota la infraestructura
tècnica de llum i el so i els paraments escenogràfics.
Finalment es determinen les pautes de treball i d'organització
per a dura a terme la producció: escaleta, pla de rodatge,
disponibilitat d'infraestructures.
2. Producció
La producció és la fase de rodatge. És
el moment de la posada en escena, de la direcció i intervenció
dels actors. Durant la producció es segueixen totes les
pautes determinades en la preproducció (el guió,
el pla de rodatge)
3. Postproducció
La postproducció és el moment de l'edició
de les imatges. A partir del material enregistrat durant la
producció es determina el muntatge. És també
el moment de la sonorització.
En l'àmbit professional de la producció audiovisual
de ficció les tres fases s'estructurarien de la següent
manera:
FASE
DE PREPRODUCCIÓ
|
La preparació és
la fase més important dins de tot el procés
i comprèn des de la concepció de la idea
fins que comença l'enregistrament. L'èxit
d'aquesta organització prèvia determinarà,
en gran manera, el desenvolupament de les fases posteriors.
En la preproducció s'efectua un gran esforç
de planificació i organització, que afectarà
tant l'execució com l'economia de l'obra. D'una
banda, s'ha de realitzar una anàlisi dels requeriments
de la gravació i la postproducció, a més
d'una coordinació de mitjans, temps, personal i
obligacions. El resultat de totes aquestes tasques és
el pla de treball, que marca la línia d'acció
a seguir durant tota la producció i que permet
rendibilitzar la feina, atenent totes les necessitats
i les dificultats del rodatge.
El pla de treball, però, és el punt final
de tot un procés complex portat a terme principalment
per l'equip de producció amb la resta d'integrants
del projecte. En primer lloc, s'han de distribuir còpies
del guió tècnic a tots els membres, tant
artístics com tècnics, inclosos els que
es van incorporant a mesura que avança la producció.
S'ha de tenir en compte que alguns, com els personatges
secundaris, només necessitaran còpies parcials,
que afecten directament la seva intervenció.
A partir de l'anàlisi del guió tècnic,
l'equip de producció, en col·laboració
amb realització, ja pot començar a efectuar
els desglossaments previs, és a dir, els llistats,
a manera d'inventari, relatius a tots els efectius necessaris
per portar a terme la producció en les formes i
els llocs previstos, segons la idea del realitzador o
la realitzadora i l'aprovació econòmica
del productor o la productora. Un dels primers desglossaments
és el de decorats i localitzacions. Una vegada
s'han extret les necessitats concretes a partir de la
supervisió del guió tècnic, comença
la recerca dels escenaris naturals exteriors i interiors
on es desenvoluparà l'acció. Això
suposa, a més del consegüent desplaçament
de l'equip de rodatge, una sèrie de tràmits
burocràtics per tal que no hi hagi problemes durant
la gravació, a més de la previsió
de necessitats materials i infraestructurals condicionades
tant pel projecte com per les característiques
de l'emplaçament. Per efectuar un enregistrament
al carrer o a qualsevol entitat pública o privada,
és necessari demanar el permís de gravació
corresponent a l'entitat o particular que n'ostenta la
titularitat. L'equip de producció és l'encarregat
de solucionar aquests tràmits, que, en cas de no
realitzar-se, poden paralitzar la producció.
Però les llistes de desglossaments també
preveuen altres necessitats de producció. D'aquesta
manera, producció i realització fan llistes
d'atrezzo, mobiliari, vestuari, personatges, càmeres
i equips de gravació, i material elèctric
i maquinista, agrupats per seqüències de producció
(o per localitzacions molt concretes). Cal remarcar que
els inventaris de requeriments són més diversos
i abundants com més complexa és la producció.
També durant aquesta fase s'ha de preveure la contractació
dels equips tècnics i artístics, com els
ajudants i les ajudants de realització, la direcció
artística, els tècnics i les tècniques
de càmera, la il·luminació, l'escenografia
i decoració, el so, els papers protagonistes i
secundaris, la figuració, els especialistes i les
especialistes, etc. Així mateix, hem de negociar
els acords amb les diferents empreses auxiliars i de serveis
a la producció, com els estudis d'edició
i sonorització, els efectes especials, el lloguer
d'equips, els grups electrògens i el material elèctric
i el maquinista, entre d'altres.
Amb tota aquesta informació a les mans, ja es pot
abordar la confecció del pla de treball. Normalment,
el pla de treball és una taula, a manera de plantilla,
amb dues variables, una de temporal (en el pla vertical)
i una altra de relativa als recursos i les necessitats
pròpies del rodatge (en el pla horitzontal). S'ha
de fer constar l'ordre d'enregistrament de les preses
i una previsió del temps que s'hi haurà
de destinar. Els recursos faran referència a elements
diversos, com equipament tècnic i d'enregistrament,
il·luminació, localitzacions i decorats,
utensilis, vestuari i maquillatge, actors i actrius, etc.
També ha d'incloure el nom de les persones responsables
de cadascuna de les funcions. Abans de sortir a gravar,
l'equip de producció ha de fer una comprovació
exhaustiva del pla de treball, revisant que tots els elements
necessaris siguin a punt. Disposar d'aquest document permet
ajustar molt el pressupost, ja que al pla de treball,
i a tots els formularis associats, es preveuen pràcticament
totes les necessitats de producció.
El pla de treball està condicionat pel sistema
d'enregistrament. Si no hi ha edició posterior,
l'enregistrament s'haurà de fer en l'ordre imposat
pel guió. Si es pensa postproduir, la gravació
es podrà fer en un ordre més racional, en
funció de les exigències del decorat, dels
actors i actrius, i del material disponible. S'ha de considerar
també la possibilitat de fer tasques paral·leles.
Per exemple, la confecció de rètols o gràfics
pot fer-se durant l'enregistrament d'algunes preses. D'aquesta
manera s'optimitza el temps i es diversifica la feina.
|
FASE
DE PRODUCCIÓ
|
En la fase de gravació
ja s'han incorporat tots els components dels diferents
equips necessaris per tirar endavant el projecte. Des
del punt de vista de producció, aquesta és
l'etapa on es comprovarà l'eficàcia de tota
la planificació prèvia que s'ha dut a terme
en la fase anterior. Durant l'enregistrament, es produeix
la màxima confluència d'equips, persones
i recursos tècnics i humans. El director/realitzador
o la directora/realitzadora té la màxima
responsabilitat, mentre que l'equip de producció
passa a un segon pla i es limita a efectuar un seguiment
de contrast amb el pla de treball, ajustar les hores de
treball, guardar el material gravat, controlar les despeses
i preparar la fase de postproducció següent.
El treball diari es recull en un formulari anomenat ordre
de treball diària, on es fa constar el treball
diari de gravació segons el pla de treball i els
llistats de desglossament. Els diferents equips arribaran
a l'estudi o la localització segons les convocatòries
o citacions emeses per l'equip de producció, en
col·laboració amb l'ajudant de realització.
Han d'estar tots preparats a l'hora exacta marcada a l'ordre
de treball.
L'ordre de treball, prèvia a la gravació,
i que es realitza en la fase de preparació, es
materialitza en el part de producció, on es reflecteixen
les dades de tot el material enregistrat. El dia de treball
finalitza amb el visionat i l'anàlisi del material
gravat, i amb la preparació de l'endemà,
fins a obtenir totes les preses necessàries per
al muntatge, la postproducció i la sonorització
del programa.
El so requereix una atenció especial, atès
que segons el mètode de gravació podem incrementar
les hores de registre. Si treballem amb so directe, és
molt possible que les dificultats per controlar les condicions
acústiques del recinte incrementin el temps de
registre. És per aquest motiu que convé
utilitzar so de referència, que serà de
gran utilitat en el doblatge posterior i la postsincronització.
|
FASE DE
POSTPRODUCCIÓ
|
En aquesta fase, el personal
es redueix al mínim necessari per satisfer les
necessitats que planteja el muntatge de les imatges i
els sons. Es comença amb una selecció del
material gravat per tal de triar les preses vàlides
per a l'edició. Aquesta última etapa inclou
tota la feina de postproducció fins a l'obtenció
del màster final.
L'equip de producció s'encarrega del compliment
de tots els terminis de postproducció, de controlar
el lloguer de les sales d'edició i sonorització,
d'assegurar el treball de doblatge i de supervisar el
grafisme electrònic. És a dir, s'encarrega
de totes les tasques que garanteixen l'obtenció
del producte final.
Al mateix temps, el productor executiu o la productora
executiva tanca els comptes i comprova el resultat de
tota la planificació prèvia de l'equip de
producció, segons una sèrie de paràmetres
com la qualitat del programa final, l'ajust al pressupost
i el compliment dels terminis previstos. Cal identificar
les desviacions respecte als marges establerts, controlar
el pla de pagaments i determinar les causes de les desviacions
per procedir-ne a la solució.
Amb el màster definitiu, només resta fer
els duplicats corresponents i lliurar el producte al client
que ha fet l'encàrrec. De vegades, és el
mateix equip de producció qui s'encarrega de l'explotació
i la comercialització del producte, així
com de la integració en els canals de distribució
videogràfica. Altres vegades, en funció
de la inversió inicial i de la necessitat d'amortitzar
el capital, aquesta projecció comercial es deixa
a les mans de distribuïdors especialitzats, que treballen
segons un percentatge sobre els beneficis, pactat prèviament
amb producció.
|
EQUIP
DE PROFESSIONALS QUE INTERVENEN EN CADA UNA DE LES FASES
|
En la realització
de programes audiovisuals es treballa en equip i intervé
sempre un gran nombre de professionals. Les dimensions
de l'entitat productora determinen la complexitat de l'organigrama
del personal. Farem un presentació sintètica
de les funcions dels professionals que intervenen en la
construcció de programes de vídeo i televisió.
En la primera fase de projecte i direcció es desenvolupa
el principal esforç de planificació i s'ha
de diferenciar entre aquells que treballen en relació
amb la concepció creativa del programa i aquells
que coordinen els mitjans precisos per a la seva realització
executiva.
En una cadena de televisió, la responsabilitat
de posar en marxa un projecte recau sobre el cap de producció
d'àrea: d'informatius, de dramàtics, d'educatius,
d'esportius, d'entreteniment, etc. Aquest responsable
tria un director sobre qui delega l'execució del
projecte, el qual decideix sobre els continguts, intèrprets,
presentadors i és la figura que coordina les diferents
aportacions convergents per al disseny i realització
del programa.
L'entitat productora assigna un realitzador sobre el qual
recauran les decisions tècniques i de llenguatge.
És el responsable final de la transformació
d'un guió en un programa.
El director artístic o escenògraf crea,
en estreta relació amb el director, realitzador
i productor, la posada en escena d'un programa.
El guionista o l'equip de guionistes, a partir d'una idea,
original o adaptada d'una obra ja existent, elabora un
text que serà la base principal per a la seva transformació
en guió tècnic abans de la seva realització
definitiva. En ocasions precisen de l'ajut de persones
especialitzades en la construcció de diàlegs:
els dialoguistes.
La coordinació de mitjans humans i materials recau
sobre l'equip de producció. La direcció
d'aquesta tasca la porta un productor que amb la col·laboració
de l'ajudant de producció i d'altres auxiliars
de producció, confecciona el desglossament del
guió, busca localitzacions, negocia el repartiment
i els contractes, gestiona materials i serveis i fa el
pla de treball juntament amb el director i realitzador
del programa.
L'ajudant del realitzador coordina el treball de l'equip
tècnic i artístic descarregant al realitzador
de la preocupació que tots aquests equips estiguin
preparats abans de l'enregistrament. Segons el volum de
la producció comparteix la seva feina amb un segon
ajudant de realització.
El regidor és el responsable de la disciplina i
organització en el plató mentre s'assaja
o grava un programa.
Durant la fase d'enregistrament intervé el màxim
número de professionals, fonamentalment l'equip
tècnic i artístic, coordinats pels responsables
de la direcció, realització i producció,
que contrasten en la realitat, el funcionament de tot
el que s'ha planejat en la fase anterior.
El càmera o l'equip de càmeres s'encarrega
de la presa d'imatges amb la càmera a l'esquena,
sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o travellings,
segons les instruccions que rep del realitzador. Altres
professionals, com el maquinista, s'encarreguen dels moviments
de les grues o dels dispositius sobre els quals es col·loca
el càmera. Els il·luminadors, amb l'ajut
dels elèctrics, dirigeixen, controlen i distribueixen
la llum per tal d'obtenir la màxima qualitat tècnica
i expressiva en el programa.
A l'estudi de televisió, el tècnic de control
d'imatge s'ocupa d'igualar i corregir el color i les característiques
de les imatges que capten les diferents càmeres
situades al plató, imatges que són seleccionades
pel mesclador. El so, captat directament pels tècnics
de presa de so, a vegades mitjançant la intervenció
de les girafes o perxes, al final de les quals es col·loca
el micròfon, entra a la sala de control on és
tractat pels enginyers de so que regulen, ajusten i mesclen
les diferents fonts de so que conformen la banda sonora
del programa.
La realització pràctica de la posada en
escena recau sobre el decorador i el seu equip d'ajudants:
ambientadors de decorat, maquetistes, forillistes, etc.
Altres professionals s'encarreguen de la conformació
dels actors: vestuari, maquillatge i caracterització,
perruqueria, etc.
Els actors es classifiquen en categories diferents segons
el seu grau de protagonisme en el conjunt de l'obra. Hi
ha protagonistes o principals, secundaris, episòdics,
col·laboracions especials, figurants, invitats
a programes de televisió, i també el públic
assistent a les gravacions, el qual pot ser objecte d'un
cert protagonisme en el desenvolupament del programa.
La base electrònica del vídeo i la televisió
obliga a disposar d'un equip de professionals de disseny
i manteniment tècnic on treballen especialistes
en telecomunicació i electrònica, tècnics
informàtics, especialistes i auxiliars.
A la fase d'acabat l'equip es redueix al mínim
i la feina se centra especialment en el muntatge del qual
s'ocupa l'encarregat de muntatge o tècnic de postproducció.
Pel que fa al vessant sonor, la responsabilitat de l'execució
recau sobre el tècnic de postproducció de
so, que comptarà sovint amb l'ajuda d'un ambientador
musical i, si es precisa, de locutors i actors de doblatge,
per tal de construir una banda sonora definitiva.
La infografia o imatge sintètica per ordinador
està cada dia més present en les produccions
audiovisuals, per la qual cosa es compta amb la col·laboració
de grafistes, dibuixants i tècnics infogràfics
que apliquen tot un ventall de tècniques informàtiques,
cada vegada més freqüents en les produccions
actuals.
|
Textos extrets del material Realització
de vídeo a l'escola. Jordi Navarro Gavaldà,
José Martinez Abadía, Nico Torres Castro, Albert
Alfonso Moreno, Enric Masdeu Claraco. Departament d'Ensenyament.
Subdirecció General de Tecnologies de la Informació,
setembre 2003. Codi del material: M334
|
|
|
EL GUIÓ 
