Les imatges

Unitat 1
 

 

 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Aquesta primera unitat és una introducció als continguts i organització de la matèria d'Imatge i un aclariment sobre els elements amb els quals es treballarà: les IMATGES. La primera activitat és una explicació introductòria sobre el concepte d'imatge. Per a explicar les característiques físiques de les imatges tecnològiques, els elements conceptuals que les determinen i començar-nos a introduir en les seves possibilitats significatives, l'explicació es realitza acompanyada d'un comentari de diferents fotografies que permeten anar plantejant qüestions sobre les imatges i començar a acostumar als estudiant a la seva lectura. Un cop aclarit el aquest concepte, es detallen els continguts i els objectius de la matèria d'Imatge en la segona activitat. Aquí s'hauria d'especificar als alumnes l'organització de la matèria, les expectatives i la manera com es treballarà i s'avaluarà. Finalment la tercera activitat es dedica a parlar de l'ús i del paper que juguen les imatges en la societat contemporània. Aquesta explicació es realitza a partir de la discussió de diferents textos i pretén veure quina és la importància de les imatges i com aquestes formen gran part del nostre univers visual, esdevenint mirall i al mateix temps reflex dels costums, dels anhels i de les idees d'una societat. Aquest aspecte anirà essent tractat al llarg del curs però inicialment es vol que els alumne hi comencin a reflexionar perquè, en les següent activitats, es pugui anar ampliant aquesta reflexió. Concretament en la tercera activitat es demana que es treballin quatre textos a partir dels quals els estudiants han d'explicar què pensen sobre els temes que s'hi tracten. Aquest tipus d'activitats de discussió es reiterarà al llarg del curs i, aquesta constitueix un primer assaig de discussió realitzat a partir dels esmentats textos. Aquesta unitat dóna peu a iniciar la segona dedicada a les imatges com a Selecció de la realitat. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:


QUÈ ENTENEM PER IMATGES?

ACTIVITAT 1
Introducció sobre el concepte d'imatge amb el suport de diferents fotografies.

DOCUMENT 1
a. Què entenem per imatges?
DOCUMENT 1b. Imatges de suport per a l'explicació i consideracions escrites sobre aquestes.

ACTIVITAT 2
Explicació sobre la matèria d'Imatge. Continguts i objectius.

DOCUMENT 2. La matèria d'IMATGE.


LA PRESÈNCIA DE LES IMATGES EN LA SOCIETAT ACTUAL

ACTIVITAT 3
Explicació sobre l'ús i la presència d'imatges en la societat actual.

DOCUMENT 3a. L'ús i la presència de les imatges. La configuració d'una cultura visual.
DOCUMENT 3b. Lectura i discussió sobre diversos textos



BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


 



DOCUMENTS



QUÈ ENTENEM PER IMATGES?



ACTIVITAT 1
Introducció sobre el concepte d'imatge amb el suport de diferents fotografies.

DOCUMENT 1a

 
 QUÈ ENTENEM PER IMATGES?

"Vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges; els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges i multiplicar-les a través d'una fantasmagoria de joc de miralls: imatges que en gran part tenen carència de la necessitat interna que hauria de caracteritzar a tota imatge, com a forma o com a significat, com a capacitat d'imposar-se a l'atenció, com a riquesa de significats possibles. Gran part d'aquest núvol d'imatges es dissol immediatament, com els somnis que no deixen petja en la memòria"

ITALO CALVINO, Sis propostes per al pròxim mil·lenni.


Apliquem la paraula imatge a diferents conceptes. Ens referim a una imatge quan parlem de l'aparença visible d'un objecte imitada mitjançant qualsevol procediment que permeti generar formes i tonalitats a sobre d'un suport manipulant un determinat material (dibuix, escultura, pintura, fotografia, etc.). Podem afegir que aquest aparença visible representada, pot imitar, com ja hem dit, el món real, però també pot recrear-lo o, simplement, mostrar quelcom completament inventat, que no tingui cap o ben poques referències reals. Una imatge també és la que es reflexa en el mirall, que retorna els raig lluminosos i fa visible allò que té al davant. Com la del mirall, hi ha imatges que es capturen directament de la realitat. La fotografia, per exemple, enregistra els raigs lluminosos i transforma les seves característiques en una imatge permanent. Tota aparença visible és producte de la llum: la llum que incideix sobre els volums dels cossos i que ens permet discernir les seves formes, la llum que reflexen els pigments en les imatges realitzades amb materials plàstics. També la llum que directament produeixen fonts lluminoses pot generar imatges: com les de les pantalles del televisor i de l'ordinador o com els raig lluminosos que es projecten en un suport per a fer visible les imatges cinematogràfiques. Parlem d'imatges virtual, quan aquestes aparences lumíniques són capaces d'aïllar-nos completament de la visió del món real i ens fan visible un món recreat a partir d'imatges. La nostra percepció només podrà rebre imatges fictícies que imiten la tridimensionalitat de l'espai real.

De fet no totes les imatges que passen per la nostra ment són fruit de la percepció d'estímuls externs. Parlem també de les imatges mentals, de les representacions d'alguna cosa en la ment, de la reproducció de la memòria de sensacions de la vista. Nosaltres tenim la facultat d'imaginar, de formar-nos imatges mentals. Podem formar, mentalment, combinacions d'imatges, conceptes i sentiments no existents a la realitat, o podem organitzar d'una manera nova, en forma d'imatges, els materials procedents de l'experiència perceptiva anterior. Gran part de la tasca dels creadors visuals consisteix precisament ens reflexionar sobre allò visible, sobre l'experiència directa del món i imaginar, generar noves imatges mentals a partir de la organització, combinació i manipulació dels materials procedents d'aquesta experiència.

Així doncs podem dir que part de la nostra relació amb el món exterior i molts dels nostres pensaments funcionen a partir d'imatges. Imatges que nosaltres mateixos hem vist del món real o imatges creades per l'home. Podem dir que la nostra experiència, la nostra memòria es nodreix del nostre imaginari, de tots aquells pensament, informacions, fins i tot sentiments que són recordats mentalment amb imatges. Imaginari mental que permet generar noves imatges a través de qualsevol dels procediments que anteriorment hem esmentat. Des d'antic els homes s'han dedicat a produir imatges. Imatges que mostressin els seus pensaments, els seus sentiments i els seus anhels, que fessin visible allò que no té aparença real. Imatges que servissin per a transmetre informació, per a ensenyar, per a orientar. Avui, i com diu l'escriptor Italo Calvino en la cita, 'vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges', la majoria de les quals són transmeses pels mitjans de comunicació i produïdes a través de procediments tècnics de captació, reproducció i generació d'imatges. A la matèria d'IMATGE ens interessarà essencialment treballar amb aquest tipus d'imatges, amb el que podem anomenar imatges tecnològiques, imatges produïdes a través d'un aparell, mediatitzades, no generades directament amb un llapis o un pinzell o d'altres procediments plàstics, sinó obtingudes a través d'algun aparell, la majoria dels quals, actualment, funcionen electrònicament, emprant la tecnologia digital.



 LES IMATGES TECNOLÒGIQUES

Tipus d'imatges tecnològiques
Dins del grup del que hem anomenat imatges tecnològiques podem parlar de:

  • Imatges fixes capturades de la realitat:
    imatges fotogràfiques o imatges enregistrades amb un altre instrument com l'escàner.

  • Imatges fixes generades directament a l'ordinador.

  • Imatges en moviment enregistrades: imatges videogràfiques (digitals o en l'antic suport magnètic), imatges cinematogràfiques antigament enregistrades amb suport químic.

  • Imatges animades generades per ordinador o enregistrades.


Tipus de suports
Aquests tipus d'imatges són produïdes a través de diferents tecnologies que s'aniran treballant al llarg del curs. Aquí senyalem només el tipus de suport que generen i fan visible les imatges:

  • suports químics (en el cas de la fotografia tradicional)
  • suports magnètics (en el cas del vídeo)
  • suports digitals (en el cas de la fotografia i el vídeo digital i tota la producció informàtica d'imatges). Actualment la tecnologia digital ha anat fent desaparèixer d'altra mena de suports (químic o magnètic) i és la que s'utilitza per a la captació, manipulació, generació i reproducció d'imatges.

En tots aquests suports la llum és l'element essencial que permet capturar i fer visibles les imatges. En el cas de la fotografia i la videografia la captura d'unes determinades condicions de llum en un temps determinat generen les imatges. En el cas dels suports digitals aquesta llum es convertida en dígits que podran ser visualitzats un altre cop, a través de la llum en una pantalla. Les transformacions i generació d'imatges per ordinador també estan sotmeses a la llum ja que la visualització a la pantalla lluminosa ens permet treballar amb elles.

Per afegir algunes característiques d'aquests tipus d'imatges podem dir que les imatges tecnològiques poden ser un registre d'imatges reals. Són reproduïbles. Poden ser col·locades en diferents suports. Si pensem en la tecnologia digital poden ser transmeses a distància i emmagatzemades en forma de fitxers. Les imatges capturades poden ser modificades.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 1
Introducció sobre el concepte d'imatge amb el suport de diferents fotografies.

DOCUMENT 1b

 
 IMATGES


        

    

    

1. Fernando del Castillo, Autoretrat, 1943 2. Ilse Bing, Autoretrat amb mirall, 1931
3. Serge Moreno Cohen, Richard Avedon, 1994 4. Serge Moreno Cohen, Marie-Jo Lafontaine, 1991
5. Duane Michals, Ludmilla Tchernina, 1964 6. Georgii Petrussov, Caricatura de Rodtchenko, 1933-1934
7. Cristian Vogt, Retrats de Duane Michals, 1976. Gelatinobromur de plata, 14x21 cm. Gruber.


        


 CONSIDERACIONS SOBRE LES IMATGES (suport per als professors)

Aquestes imatges són prou suggerents i significatives com per utilitzar-les com a suport per a començar a parlar sobre els imatges, la seva generació i el seu significat. Es poden comentar conjuntament a la classe després d'haver parlat de la matèria i d'allò que entenem per imatges i per aclarir aquest últim concepte. En moltes d'elles hi apareixen imatges produïdes a través de diferents elements (miralls, ombres, projecció, pantalles, etc.), i en algunes hi apareixen fotògrafs o artistes vinculats amb l'ús d'imatges. Aquí es donen alguns elements per a ser comentats de cada una i algunes referències:

1. Fernando del Castillo, Autoretrat, 1943. El fotògraf Fernando del Castillo (1910 Buenos Aires-1989 Madrid) es fa un autoretrat mentre mira a través del visor. Però la part important de la imatge és l'ombra que el mateix fotògraf genera a la paret. Allò important d'aquesta fotografia és la imatge del fotògraf projectada per efecte de la llum en una superfície, que és precisament amb els materials que el propi fotògrafs treballa.

2. Ilse Bing, Autoretrat amb mirall, 1931. Ilse Bing (1899 Frankfurt am Main-NY) s'interessà durant la dècada del 1920 per la fotografia experimental. Treballà en el camp del periodisme, en fotografia publicitària i de moda. Emigrà als EUA on treballà també de professora de fotografia a diferents universitats.
Una de les fotografies més conegudes d'aquesta fotògrafa és el seu autoretrat realitzat amb una Leica el 1931. Aquest autoretrat és un joc d'imatges i de reflexos d'imatges. La fotògrafa fotografia la seva imatge reflexada en un mirall en el qual també s'ha reflexat un mirall on hi apareix la fotògrafa de perfil al mateix moment que s'està autofotografiant mirallada. Aquesta imatge ens ensenya els múltiples jocs, combinacions i enganys de les imatges i les seves possibilitats per captar de diferents maneres la realitat.

3. Serge Moreno Cohen, Richard Avedon, 1994. Un gran fotògraf fotografia a un altre gran fotògraf americà Richard Avedon. El fotografia amb una doble imatge la del seu rostre i la del seu rostre en negatiu, per indicar la seva professió però també per a indicar que el fotògraf no pot ser definit pel seu rostre sinó per les seves obres, pel material de manipula (els negatius i les còpies fotogràfiques)

4. Serge Moreno Cohen, Marie-Jo Lafontaine, 1991. En aquest cas Moreno Cohen (1951 Portes-Lers-Valence, París) fotografia la videoartista Marie-Jo Lafontaine. El seu cap s'ha convertit en un monitor/ull a través del qual l'artista mira les coses i a través del qual ens mostra allò que vol dir. La pantalla serveix per parlar i mirar el món.

5. Duane Michals, Ludmilla Tchernina, 1964. Duane Michals (1932 McKeesport (Pensilvània) - Nova York) ha barrejat en les seves fotografies elements reals i ficticis, en alguns casos simulant escenificacions i creant situacions una mica oníriques. En aquest retrat també juga amb el mirall. La imatge ens sorprèn ja que és com si nosaltres mateixos ens emmiralléssim en un mirall on apareix algú altre que ens mira. Aquest imatge ens fa pensar en la importància i la presència de l'espectador d'aquell que mira i la relació que estableix amb les imatges.

6. Georgii Petrussov, Caricatura de Rodtchenko, 1933-1934. Georgii Petrussov (1903 Rostov (Ucraïna) - 1971 Moscou) fotografia a un altre artista rus, Alexandre Rodtchenko que també treballà durant la primera meitat del segle XX experimentant nous procediments fotogràfics, sobretot el fotomuntatge. Georgii construeix la seva caricatura a partir d'un joc d'imatges, sobreposant dos caps de Rodtchenko. El tenim d'esquenes però també ens mira a través del rostre que apareix dins del cap.

7. Cristian Vogt, Retrats de Duane Michals, 1976. El fotògraf Cristian Vogt (Basilea 1946) féu una sèrie de retrats al fotògraf Duane Michals que ens ensenyen com aquest s'autoenquadra, autoselecciona el fragment d'imatge que vol oferir-nos d'ell mateix. Podem relacionar directament el marc blanc que utilitza el retratat amb el marc negre que envolta la fotografia. La fotografia el que fa és seleccionar, triar una part d'allò real.

8. Ombres xineses. Les ombres xineses foren un dels primers procediments que mitjançant la llum permetessin reproduir les formes d'elements reals.

9. Gravat que mostra com projecten una esfera. Operació de projecció de les ombres d'un element, manipulant-ne la seva mida.

10. Gravat que mostra la projecció d'una imatge sorgida d'un mirall. Certa expectació i màgia per les imatges que apareixen sorprenentment. Aquesta efecte màgic i enlluernador ha acompanyat les imatges (fotogràfiques, televisives, cinematogràfiques...) al llarg de la seva història.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Explicació sobre la matèria d'Imatge. Continguts i objectius.

DOCUMENT 2

 
 LA MATÈRIA D'IMATGE

La matèria d'Imatge centra els seus objectius i continguts en les imatges produïdes tecnològicament. D'aquestes es pretenen treballar diferents aspectes:

Coneixement tècnic
Es vol conèixer els diferents processos, tècniques i instruments propis de la fotografia, la videografia i la infografia.

Coneixement diferents àmbits de la comunicació i de la creació artística visual i audiovisual
També s'analitzaran com diferents àmbit de la creació i de la comunicació utilitzen els mitjans visuals i audiovisuals: l'àmbit de la publicitat, el del periodisme i el de la televisió, també el del cinema, el de les produccions multimèdia o l'animació, així com el camp de l'art contemporani.

Conèixer produccions contemporànies i històriques
Conèixer i entendre les propostes de diferents creadors contemporanis i tenir un mínim bagatge de produccions històriques importants sobretot en l'àmbit de la fotografia i del cinema.

Capacitat reflexiva i crítica envers les imatges

Adquirir estratègies que permetin analitzar, interpretar i discutir sobre el contingut i l'ús que es fa de les imatges.

Produir amb els diferent mitjans
Experimentar individualment o en grup amb els diferents mitjans per a produir creacions visuals o audiovisuals: sèries fotogràfiques, reportatges fotogràfics, imatges produïdes o tractades infogràficament, anuncis gràfics, muntatge videogràfics, animacions i petits curts...



Per a treballar els aspectes esmentats dividirem els continguts de la matèria en tres apartats

1. LES IMATGES COM A REPRESENTACIÓ
En el primer mòdul es treballaran els mecanismes bàsics de funcionament de les imatges. Es parlarà sobre la seva presència en la societat i sobre la seva significació. Es treballarà principalment a través de la fotografia per a entendre els processos de captació d'imatges. De la fotografia també se n'aprendran els instruments, els processos, i les possibilitats creatives. Tots aquests continguts seran tractats a partir de referències a la història de la fotografia i a l'obra de creadors concrets per a tenir referències sobre aquest àmbit de producció d'imatges.


2. LES IMATGES I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
En el segon mòdul es continua treballant amb la fotografia i també es comença a parlar de les narracions audiovisual. Es treballa amb coneixements relatius al tractament i transmissió d'informació a través d'imatges. S'incideix en l'ús de les imatges en l'àmbit de la comunicació: de la publicitat i del periodisme gràfic o televisiu. També s'incideix en la presència de les imatges en l'entorn comunicacional d'Internet.


3. LES IMATGES I LES NARRACIONS DE FICCIÓ

El tercer mòdul es dedica quasi exclusivament a les imatges en moviment i al seu ús per a construir relats de ficció. Es treballen qüestions relacionades amb el cinema, les telesèries i les imatges animades. S'aprenen els processos bàsics de vídeo. També es reserva un espai dedicat a l'art contemporani i a l'ús que aquest ha fet dels mitjans audiovisuals.



 Objectius de la matèria

Podríem concretar els objectius i les fites a assolir en aquesta matèria en els següents punts:

1. Ser capaços d'entendre la incidència i importància de les imatges en la societat actual i tenir elements per a veure com funcionen els seus mecanismes significatius.

2. Saber utilitzar la tecnologia de captació, de generació i de tractament d'imatges. Conèixer les característiques tècniques i les possibilitats creatives de
la fotografia, la videografia i la infografia,

3. Emprar amb creativitat recursos bàsics de les tecnologies de la imatge i el so, especialment en la producció de missatges visuals i audiovisuals.

4. Ser capaços d'utilitzar aquests mitjans creativament i reflexiva per a realitzar narracions fictícies o explicar aspectes de l'entorn social proper.

5. Produir imatges amb diferents intencions comunicatives: publicitàries, d'il·lustració, informatives, documentals...

6. Conèixer els processos de treball i participar d'una manera creativa, autònoma i responsable, en la realització de projectes de comunicació visual i audiovisual, individualment i en equips de treball.

7. Tenir coneixement dels referents històrics més importants que han determinat l'ús de la fotografia i de les imatges en moviment.

8. Entendre i poder interpretar diferents creacions realitzades amb mitjans visuals i audiovisuals.

9. Tenir elements per a reflexionar de forma crítica sobre diferents aspectes del món de la comunicació actual, fent èmfasi en la publicitat i el periodisme, incidint especialment en els canals que empren imatges tecnològiques.

10. Entendre les manifestacions artístiques visuals i audiovisuals (fotografia, vídeo, cinema, animació), i reflexionar sobre les seves perspectives de desenvolupament tecnològic, sobre les seves intencions estètiques i sobre els seus continguts.


 
versió per imprimir




LA PRESÈNCIA DE LES IMATGES EN LA SOCIETAT ACTUAL



ACTIVITAT 3
Explicació sobre l'ús i la presència d'imatges en la societat actual.

DOCUMENT 3a

 
 L'ÚS I LA PRESÈNCIA DE LES IMATGES.
 La configuració d'una cultura visual

Recuperem la cita de l'escriptor Italo Calvino on feia referència a les imatges.

"Vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges; els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges i multiplicar-les a través d'una fantasmagoria de joc de miralls: imatges que en gran part tenen carència de la necessitat interna que hauria de caracteritzar a tota imatge, com a forma o com a significat, com a capacitat d'imposar-se a l'atenció, com a riquesa de significats possibles. Gran part d'aquest núvol d'imatges es dissol immediatament, com els somnis que no deixen petja en la memòria"

ITALO CALVINO, Sis propostes per al pròxim mil.lenni.


Calvino ens diu que vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges. Amb aquesta frase assenyala que la presència de les imatges en la nostra societat és molt gran i que la seva utilització és reiterada. Diu, concretament, que són com una pluja ininterrompuda perquè moltes vegades les imatges ens arriben sense que ho vulguem i, a més, ho fan a tot arreu i sense parar. Les societats desenvolupades són cada dia més consumidores d'imatges. Les tecnologies de producció d'imatges han permès produir-les i reproduir-les
ràpidament i els mitjans de comunicació les difonen també amb molta immediatesa i velocitat. Molts àmbits de la comunicació, de l'entreteniment, de la creació artística funcionen avui dia amb imatges. Aquestes s'han convertit en un element bàsic de la nostra percepció i de la nostra relació amb el món.

De fet Calvino ens diu més coses sobre aquest fet. Ens diu que els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges, això significa que capturen i produeixen imatges i que les ofereixen com si fossin representacions del món real. Fan que les imatges mediatitzin l'experiència o el coneixement que puguem tenir del món. Calvino afegeix que els mitjans multipliquen les imatges a través d'un joc de miralls com si les imatges que aquests produeixen i difonen fossin un reflex de la realitat però, al mateix temps, la realitat s'emmirallés i quedés determinada per aquestes, com si es tractésd'un procés d'influència mútua. Per això podem dir que la incidència que tenen les imatges en el nostre món és molt important. És important perquè determinen d'una manera o d'altra la nostra experiència. Les referències visuals que tenim condicionen allò que sabem, allò que pensem o allò que volem. Condicionen la percepció que després podrem tenir d'elements reals, de les consideracions que puguem fer de les persones i, fins i tot, de la imatge que podem o volem tenir de nosaltres mateixos.

És tan gran la presència i ús d'imatges que, molts dels aprenentatge que puguem fer en el si d'un cultura ens venen determinats, canalitzats a través d'aquestes. Les imatges es poden convertir per a molts en un elements clau en la configurador del seu bagatge cultural, de la seva manera de ser, de pensar, de sentir i de veure el món. Per això podem parlar d'una cultura visual, aquella que construeix i difon els seus significats a través d'imatges.


Les imatges vehiculen significats i els mitjans, amb la seva difusió els fan visibles i els legitimen. Però Calvino també ens diu que gran part de les imatges tenen una carència de necessitat interna, són fútils, superficials, són mera repetició, mer entreteniment que es dissol com un núvol sense deixar memòria. Altrament, ens diu que les imatges són una forma significativa, una forma que ha de ser rica en els seus significats. Les imatges són un mitjà que, en el si d'una cultura permeten generar coneixement, que haurien de permeten pensar i reflexionar sobre el món.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Explicació sobre l'ús i la presència d'imatges en la societat actual.

DOCUMENT 3b

 
 LECTURES

Per a reflexionar sobre l'ús, la presència i incidència de les imatges en la nostra societat, s'us proposa que llegiu una sèrie de textos que reflexionen sobre les imatges. Cada un parla d'aspectes diferents i en tots ells hi podem detectar un posicionament crític sobre l'ús de les imatges. Els autors analitzen i donen la seva opinió sobre l'ús que se'n fa d'aquestes i sobre la significació social que se'ls atribueix. Per això ens interessa detectar quines són les idees que cada autor exposa i discutir si hi estem o no hi estem d'acord. Els textos tenen diferents procedències: la majoria són cites extretes de textos d'assaig i algun altre és una ressenya d'un diari. Per a llegir el text segui les pautes i les preguntes que s'us formulen.


 TEXT 1

Llegiu el text de Susan Sontag on parla de l'ús que fem de les fotografies, la significació que aquestes tenen i els costums socials que les acompanyen. Fixeu-vos bé en les idees que exposa l'autora i en els exemples i situacions que descriu. Penseu si podeu identificar algunes d'aquestes idees o situacions amb situacions reals que vosaltres mateixos hagiu viscut. Feu un paral·lelisme entre la vostra situació i allò que en pensa Susan Sontag. Entre tots exposarem a la classe les lectures i exemples particulars que puguem extreure a partir del text.


SUSAN SONTAG, Sobre la fotografía. Barcelona: Edhasa, 1981 pàgs. 13-15, 18-20

La humanidad sigue irremisiblemente aprisionada en la caverna platónica, siempre regodeándose -costumbre ancestral- en meras imágenes de la verdad. Pero educarse mediante fotografías no es lo mismo que educarse Mediante imágenes más antiguas, más artesanales. Por de pronto, son muchas más las imágenes que nos rodean exigiéndonos atención. El inventario se inició en 1839 y desde entonces se ha fotografiado casi todo, o así parecería. Esta avidez misma de la mirada fotográfica cambia los términos del confinamiento en la caverna, nuestro mundo. Al enseñarnos un nuevo código visual, las fotografías alteran y amplían nuestras nociones de qué vale la pena mirar y qué tenemos derecho a observar. Son una gramática y, aún más importante, una ética de la visión. Por último, el resultado más imponente de la empresa fotográfica es darnos la sensación de que podemos apresar el mundo entero en nuestras cabezas, como una antología de imágenes.

Coleccionar fotografías es coleccionar el mundo. El cine y los programas de televisión iluminan paredes, fluctúan y desaparecen; pero en el caso de las fotografías fijas la imagen es también un objeto, liviano, barato de producir, fácil de transportar, acumular, almacenar. En Les Carabiniers (1963), de Godard, dos campesinos perezosos se alistan en el ejercito del rey con la promesa de que podrán saquear, violar, matar o hacer lo que se les antoje con el enemigo, y enriquecerse. Pero la maleta que Michel-Ange y Ulysse llevan triunfalmente a sus esposas, años después, contiene solo postales, cientos de postales, de Monumentos, Supermercados, Mamíferos, Maravillas de la Naturaleza, Medios de Transporte. Obras de Arte y otros tesoros clasificados del mundo entero. La broma de Godard parodia vívidamente la magia equívoca de la imagen fotográfica. Las fotografías son quizá el más misterioso de todos los objetos que constituyen y densifican el medio ambiente que consideramos moderno. En realidad, las fotografías son experiencia capturada y la cámara es el arma ideal de la conciencia en su afán adquisitivo.

Fotografiar es apropiarse de lo fotografiado. Significa establecer con el mundo una relación determinada que sabe a conocimiento, y por lo tanto a poder. Se supone que una primera y hoy notoria caída en la alienación, el hábito de abstraer el mundo en palabras impresas, engendró este excedente de energía fáustica y daño psíquico necesarios para construir sociedades modernas, inorgánicas. Pero la imprenta parece una forma mucho menos insidiosa de filtrar el mundo y convertirlo en objeto mental que las imágenes fotográficas, las cuales suministran hoy la mayoría de los conocimientos que la gente tiene sobre el aspecto del pasado y el alcance del presente. Lo que se escribe sobre una persona o acontecimiento es francamente una interpretación, al igual que las afirmaciones visuales hechas a mano, tales como pinturas o dibujos. Las imágenes fotográficas no parecen tanto afirmaciones sobre el mundo cuanto fragmentos que lo constituyen, miniaturas de realidad que cualquiera puede hacer o adquirir.

Las fotografías, que juegan con la escala del mundo, son a su vez reducidas, ampliadas, recortadas, retocadas, adulteradas, truncadas. Envejecen, atacadas por las enfermedades habituales en los objetos de papel; desaparecen; se vuelven valiosas, se compran y venden; se reproducen. Las fotografías, que almacenan el mundo, parecen incitar al almacenamiento. Se pegan en álbumes, se enmarcan y se ponen sobre mesas, se cuelgan de paredes, se proyectan como diapositivas. Los diarios y revistas las destacan: los policías las catalogan; los museos las exhiben; las editoriales las compilan.

Recientemente la fotografía se ha transformado en una diversi6n casi tan difundida como el sexo y el baile, lo cual significa que la fotografía, como toda forma de arte masivo, no es practicada como arte por la mayoría. Es primordialmente un rito social, una defensa contra la ansiedad y un instrumento de poder.

La conmemoración de los hechos de los individuos en tanto miembros de familias (así como de otros grupos) es el primer uso popular de la fotografía. Durante no menos de un siglo, la fotografía de bodas ha formado parte de la ceremonia tanto como las fórmulas verbales prescritas. Las cámaras se integran a la vida familiar. De acuerdo con un estudio sociológico realizado en Francia, casi todos los hogares tienen cámara, pero existe el doble de probabilidades de que haya cámara en un hogar con niños que en un hogar sin niños. No fotografiar a los hijos, especialmente cuando son pequeños, es un signo de indiferencia parental, así como no posar para la foto del bachillerato es un gesto de rebelión adolescente.

Mediante las fotografías cada familia construye una crónica de sí misma, un conjunto de imágenes portátiles que atestigua la solidez de sus lazos. Importa poca cuáles actividades se fotografían siempre y cuándo las fotografías se tomen y aprecien. La fotografía se transforma en rito de la vida familiar en el preciso instante en que la institución misma de la familia, en los países industrializadas de Europa y América, empieza a someterse a una operación quirúrgica radical. A medida que esa unidad claustrofóbica, el núcleo familiar, se distanciaba de un grupo familiar mucha más vasta, la fotografía acudía para conmemorar y restablecer simbólicamente la continuidad amenazada y la borrasa extensión de la vida familiar. Esos rastros fantasmales, las fotografías, constituyen la presencia vicaria de los parientes dispersos. El álbum fotográfico familiar se compone generalmente de la familia en su sentida más amplia, y can frecuencia es lo único que ha quedado de ella.

Si las fotografías permiten la posesión imaginaria de un pasado irreal, también ayudan a tomar posesión de un espacio donde la gente se siente insegura. Así, la fotografía se desarrolla en tándem con una de las actividades modernas más características: el turismo. Por primera vez en la historia, grupos numerosos abandonan los medios habituales por períodos breves. Parece francamente antinatural viajar por placer sin llevar una cámara. Las fotografías son la evidencia irrecusable de que se hizo la excursión, sé cumplió el programa, se gozó del viaje. Las fotografías documentan secuencias de actividades realizadas en ausencia de la familia, los amigos, los vecinos. Pero la dependencia de la cámara en cuanto aparato que otorga realidad a las experiencias no disminuye cuando la gente viaja más. El acto de fotografiar satisface las mismas necesidades para las cosmopolitas que acumulan trofeos fotográficos de su excursión en barco por el Nilo o catorce días en China que para los turistas de clase media que sacan instantáneas de la Torre Eiffel o las Cataratas del Niágara.

Las fotografías, un modo de certificar la experiencia, también es un modo de rechazarlas: al limitar la experiencia en una imagen, un souvenir. El viaje se transforma en una estrategia para acumular fotografías. La actividad misma de fotografiar es tranquilizadora, y atempera esa desazón general que se suele agudizar con los viajes.



 TEXT 2

Llegiu el prefaci del llibre Homo videns. La sociedad teledirigida, on l'autor Giovanni Sartori exposa les idees que es tractaran en el llibre. Localitzeu les idees principals que l'autor té respecte la presència de les imatges en el món actual. Esteu d'acord amb alguna de les idees que planteja? Creieu que exagera en les seves prediccions o creieu que és encertat i que vosaltres compartiu el seu diagnòstic?



SARTORI, Giovanni. Homo videns. La sociedad teledirigida. Madrid: Taurus, 1998. p. 11-13

Prefaci

Ens trobem en
plena i rapidíssima revolució multimèdia. Un procés que té nombroses ramificacions (Internet, ordenadors personals, ciberespai) i que, no obstant, es caracteritza per un comú denominador: tele-veure, i, com a conseqüència, el nostre vídeo-viure. En aquest llibre centrarem la nostra atenció en la televisió, i la tesi de fons és que el vídeo està transformant a l'homo sapiens, producte de la cultura escrita, en un homo vídens per al qual la paraula està destronada per la imatge. Tot acaba essent visualitzat. Però, què passa amb allò no visualitzable (que és la major part)? Així, mentre ens preocupem de qui controla els mitjans de comunicació, no ens n'adonem de què és l'instrument en si mateix i per si mateix allò que se'ns escapa de les mans.

Lamentablement el fet de que la televisió estimuli la violència, i també de que informi poc i malament, o bé de que sigui culturalment regressiva (com ha escrit Habermas). Això és veritat. Però és encara més cert i important entendre que l'acte de tele-veure està canviant la naturalesa de l'home. O sigui, el porro unum, l'essencial, que fins avui ha passat inadvertit a la nostra atenció. I, no obstant, és bastant evident que el món en què vivim s'apoia sobre els fràgils espatlles del 'vídeo-nen': un nou exemplar de ser humà educat en el tele-veure -davant d'un televisor- fins i tot abans de saber llegir i escriure.

En la primera part d'aquest llibre m'ocupo i preocupo de la primacia de la imatge, és a dir, de la preponderància d'allò visible sobre d'allò intel·ligible, que ens porta a veure sense entendre. Aquesta és la premissa fonamental amb la qual examino successivament la vídeo-política i el poder polítics de la televisió. [...]

Que quedi, doncs, clar: ataco a l'homo videns, però no em faig il·lusions. No pretenc frenar l'edat multimèdia. Sé perfectament que en un període de temps no massa llarg una majoria de la població dels països opulents tindrà a casa, a més de televisió, un ordenador connectat a Internet. Aquest desenvolupament és inevitable i, en últim extrem, útil; però és útil sempre que no desemboqui en la vida inútil, en una manera de viure que consisteixi només en matar el temps. Així doncs, no pretenc aturar el que és inevitable. No obstant, espero poder espantar suficientment als pares sobre allò que podria succeir als seus vídeo-nens, perquè arribin així a ser pares més responsables. Espero que l'escola abandoni la mala pedagogia i la degradació en què ha caigut. I, per tant, tinc fe en una escola apta per oposar-se a aquest postpensament, que ella mateixa està ajudant a crear. Tinc l'esperança que els diaris siguin millors i que la televisió també ho sigui. Encara que la meva fos una batalla perduda d'avantmà, no m'importa. Com deia Guillem d'Orange, 'point n'est besoin d'éspérer pour entreprencre, ni de réussir pour persévérer', no és necessari esperar per a emprendre, ni aconseguir per a perseverar.


 TEXT 3

Llegiu la ressenya de dos llibres de l'antropòleg francès Marc Augé. Segons el que se'ns explica de què creieu que parlen aquests dos llibres? Sobre quin aspecte de 'la invasió de les imatges' tracten?



FERNÁNDEZ-SAVATER, Amador. 'La Invasión de las Imágenes' dins del diari EL PAÍS, 29 d'agosto de 1998, p.14 del suplement BABELIA



Dos obras de Marc Augé invitan a un viaje reflexivo por el mundo de la ficción y su lugar en la creatividad.

MARC AUGÉ, La guerra de los sueños; ejercicio de etno-ficción. Barcelona: Gedisa, 1998, 156 pàgines.

MARC AUGÉ, El viaje imposible; el turismo i sus imágenes. Barcelona: Gedisa, 1998. 144 pàgines.

No es ninguna coincidencia que Gedisa haya decidido editar al mismo tiempo estos dos libros del famoso antropólogo de los mundos modernos, Marc Augé. Ambos están animados por una misma intención: analizar la especificidad de la moderna y anónima invasión de las imágenes, elucidar lo que conlleva el nuevo régimen de "ficción total" que se impone en todo el planeta y dar también la voz de alarma contra estas fuerzas de la parálisis histórica que, en definitiva, pretenden ocultar y negar la actividad creadora, condenando a sus componentes nucleares, la imaginación, a la eterna repetición de lo mismo.

El paso al "todo ficcional" significa el debilitamiento, o la pura y simple supresión, de la frontera entre la realidad y el ámbito de la creación-ficción; ahora lo real, para sobrevivir, tiene que imitar a la ficción (los lugares deben parecerse a las imágenes que se consumen de ellos y transformarse finalmente en esa imagen, el periodismo debe organizarse como ficción, los políticos deben saber actuar, etcétera). Ser es ya plenamente ser visto. Así, viajar ya no significa para casi nadie aprender de nuevo a ver, sino ver de nuevo las imágenes que se tomaron durante un trayecto idéntico a las imágenes de folleto que lo anunciaban. La disolución de la frontera entre ficción y realidad implica además que la ficción sólo puede ya escucharse a sí misma: Una vez desposeída de un polo sobre el que incidir, o contra el que chocar y recargarse de energía, una vez eliminada la distancia que genera la tensión entre la obra, el público y lo real, la ficción queda limitada a repetir una y otra vez lo mismo; los no-lugares que Augé analizó en otro libro son precisamente la encarnación de ese movimiento enloquecido de repetición que tiene el mundo entero como decorado.

El trabajo teórico de Marc Augé, caracterizado siempre por la agudeza, el humor y su optimismo-pese-a-todo, ayuda a mantenerse alerta en (y contra) el doble movimiento que define a la modernidad: El proceso de unificación abstracta del mundo y la reacción delirante de lo social (integrismos, nacionalismos, etcétera), que son las dos caras (virtualización y petrificación) de lo mismo;: la incapacidad de afrontar la dialéctica identidad/alteridad, de transformarse para así permanecer, que se traduce siempre en violencia; y contra la secreta voluntad del espectáculo de que nunca ocurra nada, Augé anima también a esperar activamente el "pequeño milagro" que logra de vez en cuando la creación (o, a su modo, el viaje) y que consiste en que "la ficción puede ser para la imaginación y la memoria del individuo la ocasión de experimentar la existencia de otras imaginaciones y de otros universos imaginarios: el fin de la fantasía vivida como soledad y el fin de la soledad vivida como destino".




 TEXT 4

Aquest text ens parla breument d'algunes de les repercussions que ha suposat l'ús de les imatges tècniques en els mitjans de comunicació. Quina visió creieu que ens ofereix de la utilització de les imatges en aquests mitjans? Esteu d'acord amb aquesta visió? Podríeu posar exemples que la justifiquessin?


Fragment de la introducció del llibre: BAEZA, Pepe. Por una función crítica de la fotografía de prensa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001, p. 9-10.


La revolució industrial obrí un període d'intensa acceleració en els canvis de la societat. La invenció de la fotografia, que és una conseqüència directe de la revolució industrial, inicià el desenvolupament de les emergents imatges tècniques, bàsicament cinema i televisió; però la fotografia s'ha mantingut com a procediment de comunicació visual de permanent referència. La història de la fotografia és la història del seu continu desdoblament en nous i cada vegada més sofisticats usos; com a mitjà d'expressió suposa l'accés de les masses a la realització d'imatges, una novetat radical de la història. La referència per a milions de persones que cada dia prenen fotografies i graven vídeos són, no obstant, models visuals elaborats per a controlar o persuadir, promoguts per la indústria de l'espectacle, per la publicitat i també pels mitjans de comunicació que, cada vegada més, perden la possibilitat d'animar l'interès col·lectiu per estar dominats econòmicament per part dels més poderosos grups econòmics del món, quan no directament al seu servei, van reduint el camp de la confrontació lliure d'idees i de la mobilització dels ciutadans, sobre tot des del domini de la televisió, però també de la premsa. A la immensa majoria li arriben ja només missatges, referències, valors de conformitat i resignació, disfressats d'exuberància i profusió, i les imatges són, tal vegada, els mecanismes més eficaçment utilitzats per aquestes finalitats. La imatge és un dels suports fonamentals de totes les estratègies contemporànies de persuasiói d'unificació del gust; és el més depurat dels mecanismes de control del mercat.

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Sobre imatge en general

o SUSAN SONTAG, Sobre la fotografía. Barcelona: Edhasa, 1981

o DEBRAY, G. Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Barcelona: Paidós Comunicación, 1994.

 

 Sobre la influència i presència de les imatges i sobre cultura visual

o BAEZA, Pepe. Por una función crítica de la fotografía de prensa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001.

o
MARC
AUGÉ, La guerra de los sueños; ejercicio de etno-ficción. Barcelona: Gedisa, 1998, 156 pàgines.

o MARC AUGÉ, El viaje imposible; el turismo i sus imágenes. Barcelona: Gedisa, 1998. 144 pàgines.

o Visual Digital Culture: Surface Play and Spectacle. London: Roudledge, 2000.

o
DARLEY, Andrew. Cultura visual digital. Barcelona: Paidós, 2002.
Assaig sobre la significació del mitjà visual digital i la producció en l'àmbit del cinema digital, l'animació, els jocs i els passejos virtuals. Analitza i critica l'enfocament bàsicament formal, espectacular, superficial i sensual d'aquests productes.

o DRUCKREY, Timothy (ed.). Electronic Culture. Technology and Visual Representation. New York: Aperture, 1996
Col·lecció d'escrits de crítics, filòsofs i teòrics mediàtics al voltant de l'estat de les imatges en un entorn cultural cada vegada més interconnectat


o
RIEGO, Bernardo. 'El imaginario fotográfico y sus funciones sociales: de la imagen química a la imagen digital', dins de les actes de les 5es. Jornades Antoni Varés. IMATGE I RECERCA. Girona, 1999. p.69-93.