LA SELECCIÓ DE LA REALITAT

La fotografia és un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en emmarcar una porció del con visual mentre s'està en el lloc apropiat i en el moment apropiat. Com els escacs o l'escriptura, consisteix en escollir entre vàries possibilitats determinades, però en el cas de la fotografia el número de possibilitats no és finit sinó infinit.                                             Henri Cartier-Bresson

Quan mirem a través d'una càmera el que fem és seleccionar d'entre tot allò que tenim a l'abast. Aquesta selecció i la manera com fem que la càmera miri les coses implica donar una visió determinada d'aquestes. Quan capturem un fragment de la realitat visible, el que fem és conferir importància a quelcom. Aquests fet sempre comportarà deixar d'altres coses sense ser mostrades, sense ser seleccionades, capturades.

Hi ha tota una sèrie d'elements que determinen la manera de mostrar les coses amb la càmera, la manera com fem la selecció: l'enquadrament, la distància respecte a l'objecte, el punt de vista. També hem de tenir en compte que les càmeres amplien les possibilitats visuals que té el nostre ull: pot abraçar angles més amplis, evitar perspectives, controlar la llum, l'enfocament, etc. L'ús de tots aquests elements conformarà imatges amb una determinada capacitat significativa i amb una determinada estètica.

RECURSOS VISUALS

L'ENQUADRAMENT
Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerts, generalment, de forma rectangular. La selecció doncs, ve limitada per un marc, que també limita la nostra visió en el moment de fer la captació i decidir què és allò que fem sortir dins d'ell, on posem els límits, com fem que una sèrie d'elements siguin finalment visibles en la imatge capturada i d'altres no. Aquesta operació és una operació d'enquadrament que provoca que un fragment de la realitat visible sigui posat dins d'un quadre (requadre o marc), sigui emmarcat i per tant convertit en una imatge limitada, bidimensional, capturada (mirada) des d'una posició des d'un punt de vista concret. Podem dir que, tot i que en la imatge resultant (ja sigui fotogràfica o videogràfica), hi identifiquem els elements que també veiem en la realitat visible, aquesta no és exactament una representació d'allò real sinó un producte d'allò visible generat a través de la selecció que fem mitjançant l'enquadrament.


MOSTRAR I OCULTAR: EL FORA DE CAMP
L'enquadrament determina allò que veurem d'un referent real, és una selecció d'un espai concret de la realitat visible. Al mirar una fotografia nosaltres sabem que, més enllà dels seus límits, allò que nosaltres veiem té una continuïtat. Anomenem fora de camp a aquest espai que hi ha més enllà del marc de la imatge, allò que no veiem però que suposem i imaginem. En moltes fotografies el fora de camp no té cap importància però en d'altres es fa molt present: allò que veiem també bé determinat per allò que no podem veure.

ORDENAR ELS ELEMENTS DINS DEL CAMP DE LA IMATGE: LA COMPOSICIÓ
L'enquadrament, a part de triar un fragment de realitat, també ens determina com estaran ordenats els elements capturats, la seva ubicació dins del marc de la imatges i la relació i espais que hi ha entre ells. Podem retratar una persona i escollir que la seva cara quedi al bell mig de la fotografia amb molt d'espai al voltant, però també podem fer que quedi en un angle o ubicada en un costat de la superfícies de la imatge. La composició determinarà l'estètica i també, en molts casos, la significacióque atribuïm als elements que apareixen a la fotografia i a aquesta en general.


LA MANERA D'OBSERVAR: EL PUNT DE VISTA, LA DISTÀNCIA, ELS PLANS
L'enquadrament, la composició, el fora de camp vindran determinats per la posició de la càmera (o del fotògraf). El punt de vista des del qual capturem un fragment de realitat ens determinarà la manera de veure aquesta realitat i també la relació que establim amb ella. Un dels elements que determinarà el punt de vista serà la posició en horitzontal i vertical respecte a allò que fotografiem, així parlem de:

Un altre element important sobre el punt de vista serà la distància de la càmera (de l'ull que mira) respecte a allò fotografiat. Això determina la manera com veiem els elements (amb més o menys detall, destacant-ne una part...) però també la relació entre nosaltres i ells, no és el mateix fotografiar una persona a certa distància o acostar-nos-hi molt amb la càmera, molt més del que normalment algú realment s'acostaria a algú que no coneix gaire. Això pot provocar certes sensacions o idees sobre l'element fotografiat. La distància també determinarà la part d'un elements que podem fer encabir a dins de l'enquadrament, si estem lluny el podrem agafar en la seva totalitat, si estem a prop només parcialment. Anomenem PLA

FOTOGRAFIES PER COMENTAR

          

              

         

1. Pablo Ortiz, 2002.    2. Arnold Newman, Igor Stravinsky, 1946. ©Arnold Newman.    3. Pablo Ortiz, 2003.    
4. Walker Evans, Louisiana, 1936. ©Walker Evans Archive, The Metropolitan Museum of Art, Nova York.   
5. Gordon Parks, Retrat de la història de Harlem, 1948. ©Gordon Parks.    6. Ezra Stoller, Notre-Dame du Haut de Le Corbusier (Ronchamp). ©Esto.    
7. Ezra Stoller, Telescopi de Kit Peak d'Owings i Merrill (Arizona, EUA) 1962 ©Esto.    8. Joves Matabele.    9. Boris Ignatovich, Eremitage, 1929.    
10. Xemeneies.    11. Todd Eberle, Escales interiors de la casa Pawson, de l'arquitecte John Pawson (Londres), 1995.

L'ENFOCAMENT. La profunditat de camp

  

       

        

      

    

1. Wladyslaw Bednarczuk, IEls punys, 1926, fotogravat. (Col.lecció privada de Londres)
2. Julia Margaret Cameron, El petó de la pau: G.F. Watts i els seus nens, 1867. Platinotip a la goma d'Alvin Langdon Coburn,
©Col. Beaumonmt Newhall, Santa Fe.
3. Alfred Stieglitz, New Yorker Central Yards, dins Camera Work 36, 1911. ©Georgia O'Keeffe Foundation.
4. Edward Weston, Dunes blanques, Oceà (Califòrnia), 1936. Gelatino-bromur, ©MOMA, Noava York.
5. Dorothea Lange, Camp llaurat, Childress Country (Texas), 1938. gelatino-Bromur, ©MOMA, Nova York.
6. Bill Brandt, Retrat d'una joveneta. Eaton Place, Londres, 1955. Colecció Gruber. ©Bill Brandt.
7. Erwin von Dessauer, A la vora de l'aigua, 1939. ©Edit von Dessauer, Petròpolis.
8. Harry Callahan, Chicago, 1950. Gelatino-bromur, ©MOMA, Nova York.
9. Robert-Louis Frank, Premiere de cine, Hollywood, 1955. Gelatino-bromur, ©MOMA, Nova York.

COMENTARI DE FOTOGRAFIES

Normalment en els diaris s'empren fotografies per a ampliar i complementar la informació escrita. Les fotografies ens permeten imaginar-nos allò que se'ns narra i fins i tot acabar d'entendre el que se'ns diu. En els mitjans de comunicació s'han convertit en un element essencial, tot i que moltes vegades no aporten una informació complementària al text, no afegeixen res de nou. En aquest casos si que serveixen de reclam, de contextualització ràpida del tema i dels fets, i ajuden a retenir o recordar la notícia. En d'altres casos la fotografia accentua, sense ser dir directament, algun aspecte o punt de vista de la notícia. En els diaris, on les fotografies il·lustren el text, s'ha d'intentar explicar amb una sola imatge fixa, quelcom de la notícia, mostrar allò que diu el text, reforçar el missatge. Per aconseguir això cal pensar com es construeixen les fotografia, com es selecciona allò que hem de fotografiar.


Feu una descripció d'aquestes fotografies de diari, observant tots els elements (tipus d'enquadrament, punt de vista, composició, etc.) i utilitzant el vocabulari apropiat. Expliqueu com es relacionen els elements de la imatge i què podem dir d'allò que hi apareix i del que s'ha volgut destacar. Tot i que s'hagin omès els peus de pàgina i no sapiguem a què feia referència la notícia, podeu fer hipòtesis sobre el contingut.

       

      

   

2. Gorka Lejarcegi: Steve Ballmer
3. Luis Magán: Parella parlant amb la psicòloga i mediadora Trinidad Bernal
4. Tejedera
5. Pradip J. Phanse: Manifestació a Vitoria per un atemptat
7. Rocardo Gutiérrez: Reinhard Spitzy, ex sercertari de Joachim von Ribbentrop (Austria)
8. Reuters: Dona dipositant el seu vot al camp de refugiats palestí de Baqaa
9. Luís Magán: Fotografies de Jordi Pujol i José Maria Aznar

LA FOTOGRAFIA PURA

"I am stimulated to work with the nude body, because of the infinite
combinations of lines which are present with every move"
EDWARD WESTON

El fotògraf Edward Weston (1886 Highland Park, Illinois - 1958 Wildcat Hill) és considerat com un pioner i com un dels representant més importants de la 'fotografia directe' nord-americana. Començà la seva carrera com a autodidacta. A partir del 1908 assistíal Col·legi de Fotografia d'Il·linois i posteriorment es traslladà a Los Àngeles on treballà com a retocador i assistent en el laboratori d'un estudi fotogràfic. El 19911 s'instal.là pel seu compte obrint un estudi de retrats a Tropoico (Glendale) a Califòrnia. Allí treballà, com ja havia fet abans, principalment amb objectius anacromàtics, a l'estil de la fotografia pictorialista. Durant els anys següents va augmentar la seva reputació com a fotògraf, fou considerat i rebé nombrosos premis i participà en moltes exposicions. Entre 1921 i 1922 començà a variar el seu estil i experimentà amb motius abstractes, buscant angles d'enfocament i condicions d'exposició insòl.lids. També, fotografià fragments de rostres i de nus, utilitzant lents convergents que permetien molta nitidesa contràriament a l'objectiu anacromàtic. El 1922, realitza les seves primeres fotografies industrials (Middletown, Ohio) en les Armco. A partir d'aquest moment Weston realitzaràfotografies molt precises, amb gran fidelitat de detalls i molta nitidesa. El canvi d'estil fou reforçat decisivament pel seu encontre amb els fotògrafs Alfred Stieglitz, Charles Sheeler i Paul Stand, que conegué el mateix any a Nova York.

El 1923 Weston abandona la seva família i viatja cap a Nou Mèxic amb el seu fill Chandler i Tina Modotti, una jove italiana que fou la seva model i la seva amant i que també es dedicà a la fotografia. Allí tots tres s'encarregaren d'un estudi fotogràfic fins el 1926. Establiren contactes amb els intel·lectuals mexicans i amb els artistes mexicans com Diego Rivera i Frida Kahlo. Conjuntament amb el retrat Weston s'especialitzàen el nu i en la fotografia de natures mortes. En les seves fotografies s'hi notava fins a la més mínima textura i també jugava amb un ampli registre de matisos de blanc i negre.

'Presentació, en lloc d'interpretació', fou un dels lemes predilectes de Weston. Per a l'artista, la presentació significa l'intent de fer veure 'les coses per si mateixes', en la seva essència. Weston declarava que el realisme -la presentació i no la interpretació- era la base del seu art. Tot i així podem dir que la impressió provocada per les seves composicions rigoroses de la natura i dels objectes naturals conviden a l'espectador a realitzar associacions extremadament ambivalents.

El 1932, Weston funda amb Ansel Adam, Imogen Cunningham, John Paul Edwards, Sonya Noskowiak, Henry Swift, Van Dyke i d'altres fotògrafs el grup f/64, que s'havia de convertir en el nucli de la fotografia directe altrament dita fotografia pura.


Seguint les premisses inicialment marcades per Weston els components del Group f/64 creien que les fotografies s'havien d'apreciar per elles mateixes sense tenir en compte allò que estaven representant, sinó que aquestes havien de ser mirades com a imatges per elles mateixes sense necessitat de recórrer al referent real. Concebien la fotografia com un mitjà d'expressió que permet buscar allò que és bell, aquelles formes que ens poden captivar de la realitat i que es faran visibles i permanents a través de la fotografia. La tasca d'aquests fotògrafs era doncs, buscar formes suggerents, ja presents en la realitat, seleccionar-les i capturar-les amb la càmera per a convertir-les en imatges. Les fotografies d'aquests autors ens mostren formes suggerents i curioses d'objectes, paisatges, arquitectures, elements naturals i també del cos humà. El Group f/64 promovia allò que s'ha anomenat com a fotografia pura, la fotografia entesa com a pura estètica. Com ja hem indicat el fotògraf busca imatges en els elements de la realitat, busca formes pures, a través de la composició mostra el valor de les coses tal com són, busca la bellesa en les formes i no només en la temàtica.

Els paràmetres estètics d'aquest grup eren molts rígids i rigorósos, talment com els processos tècnics que seguien. Les fotografies havien de ser curosament enquadrades i completament enfocades. S'havien de veure tots els detalls dels elements que hi apareixien. La netedat, la nitidesa i la perfecció eren tres de la màximes a seguir. La precisió tècnica en la captació de la llum, la regulació dels contrasts i les gradacions de tonals eren completament controlades i havien de contribuir a mostrar les formes dels elements, la textura de les superfícies i els seus detalls.

Seguint aquestes premisses aquests fotògrafs entenien que la fotografia és un mitjà amb les seves pròpies especificitats. La càmera fotogràfica pot veure més que l'ull, permet una visió fisiològicament impossible de veure per l'ull. La selecció que podem fer de la realitat a través d'ella, el control de la llum, la nitidesa que es pot aconseguir permeten copsar amb exactitud les formes dels objectes. La fotografia és una manifestació exacta, que aïlla les coses del seu context i les fa clarament visibles. Fins i tot la fotografia ens permet capturar les formes i aconseguir imatges que sigui gairebé abstractes o il·lusòries.

Aquests elements que avui ens poden semblar normals eren força estranys a inicis del segle XX. Normalment s'utilitzava la fotografia per a deixar constància de fets, llocs i persones, esdevenint el tema allò més important. En aquesta època molts dels fotògrafs treballaven seguint els paràmetres del del moviment fotogràfic del Pictorialisme que creia que perquè la fotografia tingués qualitats artístiques no n'hi havia prou amb només disparar la càmera i capturar una imatge. S'havien de manipular les imatges i conferir-los qualitats semblants als dibuixos i a les pintures: es fotografiaven composicions prèviament preparades, es desenfocava una mica la imatge perquè no semblés 'tan real' i, en molts casos, les fotografies es tractaven un cop havien estat revelades (es pintaven, se n'esborraven parts, s'exageraven les textures, etc.). La fotografia pura considerarà el retoc i la manipulació quelcom vast i vulgar no propi del mitjà fotogràfic. Aquests tipus de fotografies eren considerades impures ja que en elles els detalls no eren visibles, s'utilitzaven papers mats de diferents colors i no capturaven elements presents a la realitat sinó en molts casos simulats. Pretenien imitar o acostar-se a la pintura. Per als defensors de la fotografia directe el fotògraf no havia de manipular havia d'operar directament només amb la càmera. El fotògraf no havia d'elaborar sinó buscar, seleccionar, practicar una composició de l'ull.

La fotografia com a manifestació exacta, aïllada del conjunt de coses que tenim al voltant. Les fotografies s'han d'aguantar per elles mateixes pel seu caràcter fotogràfic, no com a referències o com a imitació de la pintura.

        

       

1. Brett Weston, Duna, 1932.     2. Edward Weston, Vàter, 1925.    3. Edward Weston, Pebrot n.30, 1930.
4. Edward Weston, Nu, 1936.   5. Edward Weston, Solano Country, Califòrnia, 1937.
6. Brett Weston, Mà i orella, 1929.    7. Edward Weston, Fulla de col, 1931.    8. Edward Weston, Nu, 1936.

PROPOSTA DE TREBALL FOTOGRÀFIC

I sempre seguia la vida quotidiana amb la seva inesgotable provisió de rareses -si es té l'ull per a veure-les. La càmera té el poder de sorprendre a la gent presumptament normal de tal manera que la fa semblar anormal. El fotògraf selecciona la raresa, la persegueix, l'enquadra, la processa, la titula. La fotografia és una eina per a tractar amb les coses que tots coneixen però en les que ningú para o confereix atenció. Les meves fotografies es proposen representar quelcom que vostès no veuen.

Seguint els paràmetres de la fotografia pura s'us demana que feu un seguit de fotografies que tinguin com a única finalitat buscar formes suggerents de la realitat. Es tracta d'observar, seleccionar i enquadrar elements reals per a aïllar-los i aconseguir una imatge. El treball té la finalitat de posar en jocs els elements esmentats sobre la selecció de la realitat i les possibilitats d'enquadrament que podem fer a través de la càmera.

El treball s'ha de realitzar amb una càmera convencional (pot ser digital) i consta de dues parts:


1. Fotografies sense tema: de 8 a 10 fotografies els referents reals que utilitzeu són completament lliures. La vostra feina és buscar formes i abstreure-les de la realitat, procureu això si no fotografiar coses molt dissemblant. Per exemple si us dediqueu a agafar elements de l'interior d'una casa o d'un lloc concret o elements del carrer, etc.


2. Fotografies amb tema concret: entre 8 o 10 fotografies més han de tenir un tema comú: LES SABATES. Aquest és el tema a partir del qual heu de buscar formes, elements i situacions suggerents. En aquest cas es pot fer alguna simulació o preparar una mica allò que voleu fotografiar però sense que sigui una cosa completament fictícia o impossible. La vostra feina continua essent buscar elements suggerents sobre aquest tema i convertir-los en imatges compositivament acurades. El tema de les sabates pot ser tractat de manera molt amplia: hi poden aparèixer sabates, però també elements de les sabates, restres de les sabates, peus que porten sabates, etc.


Presentació de les fotografies
Les fotografies s'han de lliurar enganxades cada una en una cartolina. A la cartolina només hi ha d'anar la fotografia, no s'hi ha d'escriure res ni posar-hi cap mena d'ornamentació. Les cartolines s'han de col·locar a dins d'un sobres o carpeta.

IMATGES ELABORADES A PARTIR D'ALTRES IMATGES

Aquest és un exercici puntual de reenquadrament d'una fotografia.

Es tracta senzillament d'escollir una fotografia i, a partir d'ella obtenir-ne 4 o 5 imatges retallant l'original amb la finalitat de fer un nou enquadrament a partir dels elements que hi apareixen. Cada una de les imatges pot tenir un format diferent, això si aquests sempre ha de ser rectangular o quadrada. La mesura dels costat és lliure.

En cada nou enquadrament heu de mirar que se'ns mostrin els elements que hi apareixen de diferent manera: podeu ometre un elements que en l'original té molta importància i així doneu importància a un de secundari; ens podem acostar més a un elements i fins i tot tallar-lo i només veure'n la meitat; etc.

Tot i que aquests exercici pot semblar un treball merament compositiu, serveix per a veure com, de la mateixa manera que seleccionem de la realitat visible, podem també seleccionar alguns elements que apareguin en un imatge per a obtenir-ne una altra. Aquesta nova selecció suposa explicar coses diferents sobre els elements que hi apareixen. Cada reenquadrament pot modificar els significats de la imatge.

Es proposa fer aquest treball amb ordinador escanejant la fotografia original i guardant-la (o copiant-la) sis vegades, una amb el nom que hi vulgueu posar i les altres amb el nom i després un número. Heu de preservar la primera fotografia i retallar les numerades per a fer els reenquadraments. Per a retallar es pot fer amb qualsevol programa de tractament d'imatges. Un cop totes les imatges retallades per a veure l'efecte seria interessant fer una petita presentació ubicant cada una de les imatges en diapositives successives. Les imatges es poden engrandir o empetitir segons us sembli i també, es pot escollir un fons per a la diapositiva que hauria de ser igual per a totes. La presentació permetrà veure successivament les diferents imatges i valorar-ne les diferències i els efectes que cada una genera.

Un cop el treball realitzat s'ha d'escriure un petit text on es descriguin cada una de les imatges i s'expliqui quines són les idees que en cada una ens susciten els diferents elements.

      

   

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre fotografia directe

o Historia del Cine. V. Fotografía, televisión y arte multimedia.
42.2 Alfred Stieglitz y la Photo-Secession. El "nuevo realismo" americano i el grupo f/64. p.590-592.
42.3 La Nueva Objetividad, técnicas expresivas de entreguerras y la fotografía de las vanguardias. p.592-593.

o Lloc oficial del fotògraf americà Edward Weston: http://www.edward-weston.com

o Fotografies, algun article. llibres publicats i enllaços a webs sobre el fotògrafs
http://www.masters-of-photography.com/W/weston/weston.html

o Fotografies, algun article i d'altres recursos de la fotògrafa Tina Modotti
http://www.masters-of-photography.com/M/modotti/modotti.html

o Biografia de la fotògrafa Tina Modotti: http://www.comitatotinamodotti.it/tina.htm

o Biografia de fotògrafs: www.rleggat.com/photohistory/index.html