LA TORRE

La torre es la peça clau del sistema  que es va emprà per a la defensa del litoral català.

El sistema es va començar a bastir a partir de la quarta dècada del segle XVI i es va anar completant durant la segona meitat d'aquest mateix segle. Es varen aprofitar construccions defensives d'èpoques anteriors (torre dels Encantats a Caldetes, Torre forta de St. Pol, torre del Castell de Malgrat...).  Es construïren torres de defensa de nova factura, que en funció del lloc o de les disponibilitats adoptaren diverses formes.

Algunes torres de defensa foren construïdes pel Comú o Universitat, que era l'equivalent al segle XVI dels actuals municipis. La majoria de torres construïdes per les Universitats eren de planta rodona, moltes avui desaparegudes (Calella, Canet de Mar, Arenys, Mataró, El Masnou...), d'altres encara persisteixen (Torre de can Torrent a Sta. Susanna).

Les torres de planta rodona eren les que s'adaptaven millor a la defensa i podien resistir els trets d'artilleria, moltes d'elles ocupaven la primera línia arran de mar, o llocs propers alçats i estratègicament situats (antiga torre de Calella, al lloc on  actualment es troba el far), algunes estaven artillades (Canet, Mataró, Arenys, les tres avui desaparegudes).

En segona línia més a l'interior, o fins i tot a prop de la costa, a recer de les torres del Comú, es trobaven aquelles construccions que pertanyien a masies, grups de masies o nuclis poblats i construïdes pel que ara anomenaríem iniciativa privada. Les torres de les masies i dels nuclis poblats eren de diferents plantes, en trobem de circulars i semblants a les del Comú, encara que en alguns casos de dimensions mes reduïdes (Vall de Juli a Palafolls, Can Ratés a Sta. Susanna, Can Maians a Vilassar de Dalt, Can Palauet de Mataró...), algunes d'elles adossades a les masies i formant part de l'estructura de la mateixa. També trobem torres de planta quadrada (Ca n'Amat a Cabrils, Can Tria a Mataró, Torre Martina a St. Pol), i en algun cas la planta es absidal( arrodonida per una cara i de formes rectes per la resta) com el el cas de ca l'Alzina de Montgat.

En aquella època existia un sistema de comunicació mitjançant senyals, entre totes les torres ja que en condicions favorables existia bona visibilitat d'unes a les altres. Aquest sistema de comunicació era vital per tal que la torre acomplís la seva funció; ja fos de refugi, de defensa o de guaita.

Avui desaparegudes unes i perdudes les altres, en mig d'urbanitzacions, quan no dins de finques particulars, es fa molt difícil fer-nos una idea de l'entrellat defensiu del segle XVI.

Aquest important patrimoni històric, és moltes vegades desconegut per la majoria de gent. L'ús privat en molts casos, dificulta la seva observació i visita. Les institucions públiques fan molt poc per donar rellevància i fer conèixer al gran públic l'existència d'aquesta riquesa històrica. Rarament es troba cap indicador que en faci referència o marqui el lloc i la distància.

Elements de la torre
 
 

corsera                             espitlleres	matacà
merlet esglaonat	mènsula
merlet rectangular	poterma
Troneres	Talús