| LA DEFENSA DE LA COSTA CATALANA. EL MARESME |
La pirateria és tan antiga com el comerç. La navegació catalana havia patit al llarg del segles aquestes accions, també els mateixos catalans les havien practicades.
Puntualment, durant tota l'època medieval, la costa catalana havia estat castigada amb accions de pirateria en busca de botí. Aquestes accions eren fruit moltes vegades d'actes purs i simples de rapinya, però la majoria de vegades es tractava d'accions punitives realitzades per vaixells al Servei de les potències rivals (guerra de cors). Així Catalunya havia sofert accions dels genovesos i dels francesos. Els atacs sarraïns a la costa catalana des de la caiguda del regnes de taifes (segle XIII) havien estat actes de pura pirateria, duts a terme per vaixells amb base a les costes del Magrib. Serà de nou, i a partir del segle XVI, amb la puixança del poder turc a la Mediterrània, que les accions de pirateria dels vaixells barbarescos (Magrib) tornen a sovintejar i sistematizar-se, convertint-se en una veritable guerra de cors al servei dels interessos del poder otomà.
La costa catalana ja disposava des de l'Edat Mitjana de llocs fortificats des dels que repel·lir i controlar els atacs per mar. Són d'aquesta època la torre dels Encantats a Caldetes, la Força de St. Pol bastida sobre l'antic monestir i la torre Forta d'aquesta mateixa població, el castell de Malgrat, la torre de la Generalitat de Canet, el castell de Mata a Mataró, el castell de Montgat, El castell de Palafolls, La casa forta de la Menola i el castell de Montpalau a Pineda,.... Si bé la majoria d'aquestes edificacions simplement havien estat peces clau en les lluites feudals i a les guerres civils de les darreries del segle XV, moltes d'elles passarien a ser vèrtexs del sistema de defensa enfront els atacs turcs i barbarescos a partir del segle XVI.
Durant el segle XVI, i després d'haver patit múltiples devastacions, s'organitza la defensa de la costa catalana. Els punts més importants d'aquest sistema defensiu són les torres. Aquestes torres acompleixen segons les seves característiques i la seva situació les funcions de guaita, defensa o refugi, quan no les tres a l'hora. A part de les torres també es fortifiquen esglésies ( Sta. Maria de Mataró al segle XVI i Pineda de Mar) i s'enmurallen viles (construcció de la muralla de Mataró, segle XVI).
Inscripció a l'església de Pineda
de mar recordant un atac turc, motiu pel qual es va fortificar. "A
1 d'agost de MDXLV a punta d'alba, XI galiotas del Turc es posaren a la
gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases e mataren
e cativaren LXX animas pujant fins a casa de palau. A migjorn se tornaren
en barcar. Per reparo dels poblats ses fortificada esta Sglesia de Pineda".
( fot. M. A. Sala ).
El sistema es va bastint al llarg de la segona meitat del segle XVI, quedant quasi completat a començaments del XVII. Perquè fos eficaç calia una bona comunicació entre els diferents llocs fortificats, els municipis havien d'organitzar la defensa i el serveis de guaita, així com tenir a la gent en disposició de preparar-se ràpidament a la defensa. Les torres havien de tenir aigua i queviures, així com armament, en moltes d'elles armes lleugeres, però en d'altres fins i tot peces d'artilleria.
La visibilitat, en condicions favorables, entre les diferents fortificacions era bona. Ara se'ns fa difícil en molts casos fer-nos una idea, ja que la majoria de construccions que han perviscut han estat molt modificades i moltes d'elles queden perdudes en mig d'una marasme d'edificacions i urbanitzacions privant-nos de la visió entre elles que devia d'existir a altres èpoques.
En primera línia de mar, bastides normalment per comú de la vila també anomenat universitat, es trobaven les torres artillades, pel tal d'intentar repel·lir els atacs abans que es produís el desembarcament. Existien torres del comú a: Sta. Susanna, (encara existeix en bona part), Calella (enderrocada al 1859 per construir el far), St. Pol la torre Forta (edifici ja existent al segle XV, i que serveix de base al campanar de l'església), la torre de Mar de Canet (enderrocada al 1937), la torre de Mar d'Arenys anomenada la Fortalesa de Mar (aixecada al 1551, derruïda durant la guerra del Francés al segle XIX), La torre dels Encantats a Caldetes (edifici medieval reformat i artillat als segles XV i XVI), la torre de Mar de Mataró (estava al cap d'avall del carrer St. Antoni d'aquesta localitat, avui desapareguda), Torre Gran de Masnou (enderrocada).
En segon pla, quan no també molt a prop de la costa existia un conjunt de torres de defensa, la majoria d'elles pertanyents a masies o grups de masies. Algunes adossades i d'altres aïllades. La seva funció principal era servir de refugi, encara que les de planta rodona per les seves característiques eren molt defensables i possiblement estaven ben armades.
Per últim i en llocs estratègics allunyats a vegades de la costa s'organitzaven el serveis de guaita, aprofitant en alguns casos estructures militars més antigues com pot ser el cas del Castell de Burriac.
D'aquesta època ens han quedat en el llenguatge popular unes dites i expressions que en alguns casos, han passat a formar part del nostre vocabulari més quotidià:
