Atenent
al metabolisme dels contaminants els podem diferenciar en :
Biodegradables.
* Nitrats i fosfats. Procedents dels fertilitzants o de la descomposició
de matèria orgànica. La seva descomposició en l'intestí
humà, en combinar-se amb grups amino dels aliments, pot donar lloc a nitrosamines,
que són cancerígenes. Aquests contaminants són els que es
poden reduir en gran part mitjançant el sistema de depuració de
llacunatge que exposem en aquest treball. * Els glúcids, proteïnes,
greixos i gasos (H2S, metà i oxigen) originen olors i colors anormals.
No biodegradables.
Són
compostos obtinguts per síntesi química, tals com plàstics,
pesticides, metalls pesants, etc. que per ser estranys a l'ecosistema, gairebé
no troben organismes amb enzims capaços de transformar-los, podent arribar
a concentracions perilloses, en bioacumular-se en cada baula de la cadena tròfica.
* Metalls pesats. Poden procedir de processos naturals com
la descomposició de les roques o activitats volcàniques, però
les majors quantitats les aporten activitats humanes com la mineria, processos
industrials que contenen metalls i combustió de recursos fòssils.
Els més freqüents són el mercuri i el plom. La font principal
de contaminació per mercuri són les activitats mineres, tant d'extracció
de mercuri com d'alguns processos de purificació de metalls nobles. Per
exemple, les extraccions d'or en la conca amazònica, en les quals s'utilitza
mercuri per separar el preuat metall dels sediments i, com resultat, s'aboquen
anualment 130 tones de mercuri als rius, una contaminació que serà
molt difícil de netejar. També són responsables de la contaminació
per mercuri la indústria paperera i la de fabricació d'acetaldehid
i de clorur de vinil (component bàsic del PVC). La toxicitat del mercuri
afecta sobretot al cervell. El plom pot procedir de diversos orígens.
Les aigües de pluja arrosseguen una gran part del plom abocat a l'atmosfera
pels gasos d'automòbils i camions. Però a més a més,
el plom s'incorpora directament a les aigües pels abocaments d'algunes indústries
químiques (cristalleria, ceràmica, soldadura, etc.) i dissolent-se
de les canonades de plom, encara present en cases antigues: si l'aigua té
un cert caràcter àcid, la dissolució del plom pot arribar
a ser molt elevada. Finalment, el plom s'usa, juntament amb altres compostos com
el coure, en pintures antioxidants i com insecticida i fungicida. Afecta sobretot
al sistema nerviós. És el metall pesat que ha sofert major increment
a nivell mundial: els gels de Groenlàndia mostraven en 1933 0,07 ppm de
Pb en la seva composició, valor que en en 1975 arribava a les 0,3 ppm.
I si això ha succeït a Groenlàndia, una illa allunyada de fonts
de contaminació, ¿què no haurà ocorregut en les ciutats
més poblades i transitades del món?. * Compostos orgànics:
plaguicides, hidrocarburs aromàtics, policlorobifenils (PCBs) i detergents.
Poden alterar el sabor, olor i color natural, produir escumes i arribar a toxicitat
per bioacumulació en els organismes aquàtics.
