EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA PER EXCÉS DE NUTRIENTS

Els llacs, les basses i els embassaments són especialment vulnerables a la contaminació per excés de nutrients, com el fòsfor o el nitrogen, i fàcilment poden sofrir un procés d'eutrofització.
El terme eutrofització significa "ben nodrit" i fa referència a l'increment de la quantitat de biomassa en les aigües, com a resultat de l'increment artificial dels nutrients, bàsicament residus animals, o nitrats, fosfats i altres fertilitzants arrossegats per l'aigua des dels camps de conreu. Llavors es produeix un creixement anormal del fitoplàncton que forma una pel·lícula sobre la superfície. Aquesta pel·lícula impedeix el pas de la llum i disminueix la fotosíntesi, per tant, les plantes de aquàtiques moren i cauen al fons, on es mineralitzen. L'aigua comença a posar-se tèrbola i verdosa. La fotosíntesi és tan activa en les capes superficials de l'aigua que es produeix una sobresaturació d'oxigen i l'excés escapa a l'atmosfera. Com a conseqüència de tot això, no tota la matèria orgànica és consumida per bacteris aerobis i una part se sedimenta en el fons. Els sediments, abans de colors clars, es tornen gairebé negres. En aquest punt entren en joc els bacteris anaerobis, capaços de degradar la matèria orgànica del sediment en absència d'oxigen (processos fermentatius). Molts organismes redueixen el nitrat, fins arribar a nitrogen, i el sulfat a sulfhídric. Això provoca males olors i un augment de les algues que incrementa el procés d'eutrofització.

L' eutrofia pot provocar:

• problemes estètics
• mal gust de l'aigua
• mala olor de l'aigua
• una acumulació d'algues o un creixement exagerat de les plantes amb arrels
• l'esgotament d'oxigen en les aigües més profundes
• l'acumulació excessiva de sediments en el fons dels llacs