|
|
| |
Era paleozoica Durant l' Era Paleozoica, Catalunya formava part d'una gran conca oceànica on es dipositaven materials fins, argilosos. Aquests materials, a causa de les fortes pressions que suportaren en dipositar-se damunt seu, al llarg de milions d'anys, altres materials, es metamorfositzaren i es transformaren en els gneisos, esquistos o pissarres paleozoiques que afloren en les Serralades Costeres (Serra de Collcerola, Montseny, Gavarres) i en la zona axial dels Pirineus. En aquest gran oceà paleozoic només sobresortien alguns massissos més antics (pre-cambrians) de poca alçada i mig submergits sota l'aigua. Un d'aquests massissos era l'anomenat Massís de l'Ebre, que ocupava gran part de l'actual Depressió Central. Cap a finals de l'Era Paleozoica, es produeix el plegament hercinià, que dona lloc al Massís Catalano-balear que s'unia amb el Massís de l'Ebre tot formant un gran golf obert pel sud-oest. |
|
|
 
|