El 711 van entrar a la Península els exèrcits berbers del nord d’Àfrica dirigits per àrabs.

Va ser una conquesta, invasió o ocupació? 1

Va ser molt ràpid, cap el 716 el regne visigod ja formava part del califat de Damasc. 2La majoria de ciutats i poblacions varen capitular. Es va respectar la religió però havien de pagar un impost de capitació, es a dir una taxa per cap, i una contribució territorial, generalment en espècies.

Va haver ruptura amb la civilització anterior?

Ben aviat el territori d'Hispània rep un nou nom, al- Àndalus. Hi va haver una important orientalització. Al Àndalus queda inclòs en un imperi que s’estenia de l’oceà Atlàntic a l’Índic que estava governat pels califes de Damasc.

Al Àndalus hi entren tribus orientals d' àrabs, iemites i sirianes En l'imperi àrab tenen una gran importància la tribu, el clan i la família, de la mateixa manera que pels francs, germànic i visigots.

A partir del 756 al -Rahman, membre prestigiós del clan àrab dels Omeies3 funda l’emirat independent de Córdoba, ajudat pels iemites i berbers que s’havien enfrontat amb els àrabs dominants al Àndalus.

Els musulmans de Al- Àndalus eren de filiació sunnita, així doncs no eren xiïtes i no consideraven als descendents d’Alí (nebot de Mahoma) el califes legítims.

El 929 al- Rahman III es proclama califa de al- Àndalus, per la qual cosa trenca amb els lligams religiosos que l’unien amb el califat abbassí de Bagdad, al- Àndalus esdevé doncs independent. Al cap de pocs anys la majoria de la població es converteix voluntàriament a l’Islam. Sabem que quan els feudals cristians conquereixen les terres del Àndalus els seus habitants parlaven àrab.

En la civilització andalusí hi convivien una gran varietat de religions i ètnies:

Àrabs del pròxim orient

Berbers del nord d’Àfrica

Jueus instal·lats a la península des de el segle II

Cristians hispanovisigòtics alguns d'ells convertits a l’Islam, els muladís, i altres que varen continuar essent cristians, els mossàrabs.

I també eslaus4que van arribar com esclaus però que poc a poc havien aconseguit un nou estatus.

Es una societat tolerant :

Els mossàrabs i jueus poden continuar els seus rituals religiosos, però havien de pagar un impost especial. Va continuar havent-hi sinagogues i esglésies.

Els còdex mossàrabs utilitzen el llatí i l’àrab. Els mossàrabs, cristians arabitzats, són els intermediaris entre les dues civilitzacions

Molts jueus coneixen les tres llengües, són homes de negocis, molts cops treballen en la cort i fan d’intermediaris, Samuel 1027 conseller i secretari del rei de Granada, Hasdai 958, metge i conseller de la cort.

En l’exèrcit musulmà hi abunden els cristians i eslaus que molts cops arriben a ostentar alts càrrecs.

Una civilització amant de la cultura i el luxe:

Es recupera la cultura clàssica i es produeix una fusió amb l’oriental. Entre els califes i reis més cultes de al-Àndalus destaquen Abderraman II, (958) i Haquem (965)5 de Córdoba, es diu que la biblioteca de Haquem tenia més de 400.000 volums. Es feien portar llibres des de tots els racons de l’imperi àrab: de El Caire, Bagdad, Damasc, Alexandria, Samarcanda o Bizanci.

Es creen les primeres universitats, la de Córdoba va arribar a ser una de les més famoses del món. I també escoles primàries pels ciutadans.

S’envolten de savis, filòsofs i astrònoms de tots els indrets. El filòsof cordovès Averroes ( 1126-1198) tradueix a Aristòtil, també destaca el saragossà Avempace (m. 1138). Es desenvolupen les matemàtiques gràcies a l’adopció dels nous signes de numeració, es crea una ciència pròpia. El persa Avicena (980-1037) impulsa la medicina i l’astronomia, a Córdoba cal destacar el metge Hasdai 958 6. Sabem que els savis viatjaven arreu de les corts de l'imperi.

Una cort donada als plaers de la vida

En la cort de Al Mutamid de Sevilla (1040-1095) és cultivava la poesia.

Els palaus eren luxosos amb l’harem i el tresor en el qual s'acumulaven multitud de riqueses.

Els faquis, caps religiosos intenten controlar la cultura i la cort, però no ho aconsegueixen fins el domini dels bàrbars almoràvids Yusuf (1090) i Alí (1102). Llavors els faquis amb les seves fetves7 dirigeixen la societat cap l’ortodòxia i xenofòbia, això va fer que els filòsofs, els poetes, els jueus i els cristians visquessin en dures condicions.

Una civilització militar i sanguinària

Entre l'exèrcit hi havia la costum de tallar els caps als vençuts.

L’emirat i el Califat s’enriqueix a costa d' envair, saquejar i piratejar; i també cobrant impostos als regnes cristians.

Captiven esclaus, durant les algarades i incursions en el territori cristià, especilament, dones i nens. Gràcies a ells una part de la societat andalusí vivia còmodament.

Després durant els darrers anys del califat i els regnes de Taifes, al-Àndalus va ser envaït, saquejat, piratejat i es va veure obligat a pagar impostos al reis cristians, les paries, i al rei del Marroc. 

1 Bramon p. 147

2Al 725 ja era ocupada tota la Septimània

3 Els Omeies van ser els califes que lideraren la gran expansió de l’Islam, però el 750 tota la família fou exterminada a excepció de Al - Rahman que va poder escapar cap al Magreb i d’allí passà al Àndalus

4 Antics esclaus que van ser comparats pels musulmans, en general provenien dels regnes cristians. Podien ser d’origen eslau, germànic, llombard o del Mar Negre. Se’ls va anomenar eslaus per que els primers eren realment eslaus, els hi havien venut els francs quan van ocupar les seves terres. Gràcies a que la societat andalusí era tolerant, els eslaus van anar prosperant, primer formaven part de l’exèrcit però, sobretot a finals del segle X amb Almanzor, els eslaus van arribar a alts càrrecs polítics. Les taifes de Lleida, Tortosa, València i Múrcia eren dirigides per eslaus

5 El savi d’Irak Abu-‘l-Faradij Isfahani, p. 73, Dozi

6 La reina de Tota de Navarra va fer portar un metge de la cort d’Abderraman III per a curar l’obesitat del seu net Sancho, rei de Castella i Lleó. El califa hi fa anar al jueu Hasdai que el cura, 958.p 59-60 Dozy

7 P 341, Dozi