La construcció del regne cristià de Catalunya i Aragó

El comtat de Barcelona amb el comte Ramon Berenguer IV1i l’arquebisbat de Tarragona amb l’arquebisbe Oleguer2 forgen la idea d’un poder religiós i polític fort i independent dels francs, el que serà el regne cristià de Catalunya i Aragó.3La seu dels comtes-reis serà Barcelona i de l’arquebisbe a Tarragona.

a) L’arquebisbat independent de Tarragona

Quan Oleguer era bisbe de Barcelona es crea l’arquebisbat independent de Tarragona (1120)4 . Ell en serà el primer arquebisbe. Aplegava els bisbats de: Barcelona, Girona,Vic i La Seu d’Urgell.

I amb l’anexió del regne d’Aragó el 1137, els bisbats d'Osca, Saragossa i Tarassona

I amb les conquesta del 1148 i 1149 als musulmans, Tortosa i Lleida.

I també pertanyien a l'arquebisbat de Tarrragona els bisbats del regne de Navarra, Pamplona i Calahorra.

L’Església com a successora de l’Imperi romà d’Occident recupera quasi tot el territori del que havia estat la província Tarraconense5. Tarragona es escollida com a seu metropolitana, es recupera doncs Tarraco, la ciutat més emblemàtica de l’imperi romà a la península ibèrica, tal com el papat havia recuperat Roma gràcies al suport dels francs.

En l'època del bisbe Oleguer i el comte Ramon Berenguer IV , l’església havia arribat al seu punt culminant, gràcies a les accions de dos homes el papa Innocenci II6 i Bernat de Claraval, l’impulsor de l’ordre cistercenca 7. Amb ells l'Església s’havia desfet del poder que exercia sobre ella la monarquia, a partir d'ara els sobirans ja no podran nomenar càrrecs religiosos. L' autoritat de l'Església havia augmentat.

b) El comtat de Barcelona

Cal tenir en comte que en aquella època els regnes cristians s’estaven enriquint gràcies a les paries que cobraven als reis musulmans, a canvi els comtes i reis cristians els hi prometien que no els hi declararien la guerra. Per exemple el 1120 Avifilel, l’alcaid de Lleida, pacta amb Ramon Berenguer III. Militarment els cristians eren més forts, a més comptaven amb el suport ideològic de l’Església.

El comte de Barcelona esdevé un dels sobirans cristians més poderosos de la Península, el braç executiu de l’arquebisbe de Tarragona Oleguer.

El comte Ramon Berenguer IV, que des dels 17 anys ( 1131) té com a conseller l’arquebisbe Oleguer s’annexiona el regnat d’Aragó, amb la intervenció i consell del bisbe Oleguer (1137), guanya als musulmans Tortosa 1148, Lleida1149 (juntament amb el comte de l’Urgell), Miravet 1152 i Siurana 1153.

Per a les campanyes de guerra va comptar amb l’ajuda dels voluntaris croats8encoratjats per Oleguer i l’abat de Montflaó. El mòbil ideològic de la guerra era l’expansió del cristianisme. A canvi els cavallers croats de l’ordre del Temple, de Sant Jordi i del l’Hospital van adquirir grans extensions de territori en les terres conquerides, sobretot a Tortosa. En els territoris conquerits la noblesa feudal desplaça l’aristocràcia militar musulmana, es reparteixen les zones incorporades, es fan importants donacions als monestirs, catedrals, parròquies i altres centres religiosos.

Tenim l'exemple de les donacions que fa Ramon Berenguer IV a Ramon eremita i als venerables que l’acompanyen: el 1157 dóna Cérvoles, guanyat a l’albaït de Lleida; i el 1164 mana a Arbert de Castellvell que els doni un lloc al Montsant, guanyat al valí de Siurana.

Els musulmans derrotats perden els seus drets, com és el cas del valí de Siurana derrotat per Ramon Berenguer IV. O bé fan capitulacions, pactes com és el cas de l'alvaïd de Lleida que es rendeix al comte d’Urgell Ermengol VI i al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

La població musulmana és arraconada. Es concentra a la vall del Segre-Ebre on es mantindrà fins el s. XVII. S'organitza en aljames i rep un tracte jurídic diferenciat.

Raons per la conquesta:  

a)Expansió del Cristianisme: Papa Eugeni III i Arquebisbe de Tarragona Oleguer

b) Ampliar els dominis dels comtes de Barcelona i d’Urgell. I també de la seva clientela, els senyors feudals, cavallers i gent de les poblacions frontereres de l'Urgell, la Segarra, la Conca de Barber, i el Baix Camp. La societat de la marca hispànica ja estava militaritzada recordem que va ser concebuda per a retenir l’expansió musulmana.

c)Una altra important raó per la conquesta va ser aconseguir ampliar les rutes comercials, hi estaven interessats els ciutadans de Barcelona i els Genovesos i Pisans, esl quals donaren suport econòmic i logístic a la conquesta de Tortosa.

1Guifré el Pelós, compte d’Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona(878-897) investit pels carolingis, va unificar la majoria dels comtats de la Marca hispànica. Al morir els seus fills es repartiren aquests territoris i s’inicià la successió hereditària, el primer pas cap a la independència dels francs. A partir del segles XI la casa comtal barcelonina anà prenen protagonisme: Ramon Berenguer I (1018-1035) Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III ( 1097-1131).

2 Primer havia estat abat de Sant Ruf d’Avinyó i bisbe de Barcelona successivament

3 D'aquesta època conservem els primers textos en català, ens referim a Homilies d’Organyà, sermons del segle XII al XIII. El primer gran home culte que escriu en català fou el mallorquí Ramon Llull (1233-1315), la seva literatura enfocada a convertir al infidels mitjançant unes obres que pretén la unificació de tots els sabers.

4La metròpoli de Tarragona es autoritzada pel papa Calixte II 1119-124

5Durant l’antiguitat tardana, en temps de Dioclècià.

6 Papa del 1130-1143. Amb la lluita de les investidures. El concili romà de 1075 prohibeix que els laics que investeixin als sacerdots, bisbes o Papes, a resultes d'això el 1076 l’emperador Enric IV i els bisbes germànics declaren despost al papa, aquest mateix any el papa Gregori VIII, excomulga a l’emperador, el qual no tindrà dret a rebre els sagraments. El 1122s'arriba a la concòrdia de Worms, separació entre la potestat papal i la imperial. L’església augmenta la seva autoritat, havent-se enfrontat a la monarquia, a partir d'ara els reis ja no podran elegir als papes i bisbes.

7Ingressà en de l’ordre cistercenca el 1113, morí el 1153. Proposa l'ideal d'austeritat monàstica i fe mística en Déu ( Duby,G: La época de las catedrales, pp 121-122 ).

Donà suport al papa Innocenci davant l’antipapa Anaclet.

En el concili de Sens 1141 condemna a Pere Abelard ( 1079-1142). Aquest erà catedràtic de l’escola catedralícia de París, on utilitzava el mètode escolàstic, els que es coneix com les discussions, es a dir confrontar diferents punts de vista sobre un mateix tema.

8 De les ordres militars del Temple i Sant Joan de Jerusalem: i I també amb els voluntaris de l’arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Barcelona i de l’abat de Motflaó.